Illes Cook

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kūki 'Āirani
Cook Islands
Bandera
HimneTe Atua Mou'e
(«Déu és la veritat»)
Capital Avarua
21° 12′ S, 159° 46′ O / 21.200°S,159.767°O / -21.200; -159.767Coord.: 21° 12′ S, 159° 46′ O / 21.200°S,159.767°O / -21.200; -159.767
Idiomes oficials Anglès i maori de les illes Cook
Govern
  Cap d'Estat
Alt Comissionat
Primer Ministre
Elisabet II
John Bryan
Jim Marurai
Superfície
 -  Total 240 km2 
Població
 -  Est. jul. 2010 11.488  (223è)[nb 1]
 -  Cens — — 
 -  Densitat 87 /km2 (-)
Moneda Dòlar neozelandès[nb 2] (NZD)
Fus horari (UTC+10)
 -  Estiu (DST) no varia (UTC)
Domini internet .ck 
  1. Dades del World Factbook
  2. També s'utilitza el dòlar de les illes Cook

Les illes Cook (en anglès Cook Islands i en maori Kūki 'Āirani) són quinze illes de la Polinèsia que formen un estat. Encara que independent, manté una lliure associació amb Nova Zelanda que el representa internacionalment.

Història[modifica | modifica el codi]

El grup septentrional de les illes Cook va ser descobert per espanyols. Álvaro de Mendaña y Neira, en el seu segon viatge de Perú a les illes Salomó, va trobar l'illa San Bernardo (avui Pukapuka) el dia de Sant Bernat de 1595. Pedro Fernández de Quirós, el 1606, va quedar impressionat dels habitants de l'illa Gente Hermosa (avui Rakahanga).

El grup meridional va ser descobert i explorat per James Cook el 1773. L'anomenà illes Hervey. Va ser al segle XIX que els exploradors russos, després de descobrir-ne l'última, van començar a anomenar-les illes Cook en record del capità anglès.

El 1888 van passar a ser protectorat britànic. El 1900 el control administratiu es va transferir a Nova Zelanda, i el 1965 els residents van escollir un autogovern en lliure associació amb Nova Zelanda.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Les illes Cook són en total quinze. Les nou illes del sud són d'origen volcànic i les del nord són atols baixos de corall. El centre administratiu es troba a l'illa de Rarotonga, amb la capital Avarua.

L'arxipèlag disposa de dos ports, Avarua i Avatiu, i de 6 aeroports.

El clima és tropical moderat pels vents dominants.

Illes[modifica | modifica el codi]

Població[modifica | modifica el codi]

El nombre d'habitants és de 18.027 (cens del 2001), amb una taxa de creixement anual de 1,6%. La mitjana d'esperança de vida és de 71 anys.

Ètnicament un 87,7% són polinesis, 5,8% mestissos i 6,5% europeus.

Les llengües oficials són l'anglès i el maori de Rarotonga. Hi ha algunes variacions dialectals en les illes més allunyades.

Política[modifica | modifica el codi]

Té l'estatus d'autogovern amb lliure associació amb Nova Zelanda. Les illes Cook són totalment responsables dels afers interns i mantenen el dret d'accedir a la independència total unilateralment. Nova Zelanda manté la responsabilitat dels afers externs, la representació internacional i la defensa militar, prèvia consulta al govern de les illes Cook.

La forma de govern és una democràcia parlamentària amb seu a Avarua, a l'illa de Rarotonga. El cap d'estat és la reina Elisabet II, representada per un governador i per l'alt comissari de Nova Zelanda.

El parlament està constituït per una única cambra. Els representants són escollits per sufragi universal. La Casa dels Arikis és una mena de Senat dels caps tradicionals amb dret de veu però sense poder legislatiu.

Economia[modifica | modifica el codi]

Com moltes altres illes del Pacífic, l'economia de les illes Cook està condicionada per l'aïllament dels mercats internacionals, l'escassetat de recursos naturals, les devastacions periòdiques per desastres naturals, i les infraestructures deficients.

L'agricultura és la base econòmica de les exportacions, amb la producció de copra i cítrics. La resta de producció agrícola es limita a tomàquet, banana, coco, cafè, nyam, taro i papaia. A Manihiki també es cultiven perles negres.

La indústria es limita als derivats de fruits, a la confecció de teixits i a la producció d'objectes artesans.

El dèficit comercial es compensa amb els ingressos dels emigrants i l'ajuda exterior, sobretot de Nova Zelanda. El 1996 el país es va declarar en fallida i es va reduir dràsticament el nombre de funcionaris i representants diplomàtics. El govern prova de promoure el turisme, la pesca, la mineria i les finances oferint avantatges fiscals.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


 
Estats d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Flag of Australia.svg Austràlia | Flag of the Federated States of Micronesia.svg Estats Federats de Micronèsia | Flag of East Timor.svg Timor Oriental | Flag of Fiji.svg Fiji | Flag of the Marshall Islands.svg Illes Marshall | Flag of the Solomon Islands.svg Salomó | Flag of Kiribati.svg Kiribati | Flag of Nauru.svg Nauru |

Flag of New Zealand.svg Nova Zelanda | Flag of Palau.svg Palau | Flag of Papua New Guinea.svg Papua Nova Guinea | Flag of Samoa.svg Samoa | Flag of Tonga.svg Tonga | Flag of Tuvalu.svg Tuvalu | Flag of Vanuatu.svg Vanuatu

Dependències: Flag of Guam.svg Guam | Flag of Hawaii.svg Hawaii | Flag of Rapa Nui, Chile.svg Illa de Pasqua | Flag of the Cook Islands.svg Illes Cook | Flag of the Northern Mariana Islands.svg Illes Mariannes Septentrionals | Flag of the United States.svg Illes Perifèriques Menors dels EUA | Flag of Niue.svg Niue | Flag of Norfolk Island.svg Norfolk | Flag of New Caledonia.svg Nova Caledònia | Morning Star flag.svg Papua Occidental | Flag of the Pitcairn Islands.svg Illes Pitcairn | Flag of French Polynesia.svg Polinèsia Francesa | Flag of American Samoa.svg Samoa Nord-americana | Flag of Tokelau.svg Tokelau | Flag of Wallis and Futuna.svg Wallis i Futuna
Paul Gauguin 144.jpg Portal de la Polinèsia – Accediu als articles temàtics sobre la Polinèsia.