Brandenburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Land Brandenburg
Kraj Bramborska
Estat de Brandenburg
Bandera de Land Brandenburg Escut de Land Brandenburg
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de Land Brandenburg
Bundesland d'Alemanya
Carrer de la capital, Potsdam
Carrer de la capital, Potsdam
Estat
• NUTS
Alemanya
Bandera d'Europa DE4
Capital Potsdam
Població més populosa Potsdam
Superfície 29478,61 km²
Població (2009)
  • Densitat
2.512.300 hab.
85,22 hab/km²
Coordenades
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• Ministre-President:
• Viceministre-President:
• President del Landtag:

Representació
• Partits del govern
• Landtag




• Bundesrat


14 Lkr. i 4 Skr.
Bundesland
Dietmar Woidke (SPD)
Helmuth Markov (Die Linke)
Gunter Fritsch (SPD)

 
SPD/Die Linke
SPD 30
Die Linke 25
CDU 19
FDP 7
Grüne 5
Ind. 2
4 (de 69)
ISO 3166-2 DE-BB
Web

Brandenburg ([ˈbraːndənbuɐk]) (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Limita al nord amb l'Estat federat de Mecklemburg-Pomerània Occidental, a l'est amb el riu Oder i amb Polònia, al sud amb l'Estat de Saxònia, a l'oest amb l'Estat de Saxònia-Anhalt. El riu Oder forma el límit oriental de l'Estat i d'Alemanya amb Polònia, i el riu Elba constitueux una part del límit occidental de Brandenburg. Els principals rius dintre del territori són el Spree i el Havel.

Al sud-est es troba situada la regió humida denominada Spreewald. És en la regió de Cottbus, en el sud-est de Brandenburg, on resideix una part dels sorbs o sòrabs, regió bilingüe, ja que hi conserven la seva pròpia llengua.

Àrees protegides[modifica | modifica el codi]

Brandenburg és conegut per la seva política de protecció de la naturalesa i la seva ambiciosa política de protecció del medi ambient de la dècada de 1990. Amb aquest canvi 15 grans àrees van ser declarades "protegides", cadascuna de les quals té un finançament estatal i guardaparcs, qui guien als visitants i protegeixen el medi.

  • Parc Nacional
    • Parc Nacional del Baix Oder (106 km²)
  • Reserves de la Biosfera
    • Spreewald (474 km²)
    • Schorfheide-Chorin (1.291 km²)
    • Elbe-Brandenburg Biosphäre (533 km²)
  • Parcs Naturals
    • Parc Natural Barnim (750 km²)
    • Parc Natural Dahme-Heideseen (594 km²)
    • Parc Natural Gran Fläming (827 km²)
    • Parc Natural Märkische Schweiz (204 km²)
    • Parc Natural Niederlausitzer Heidelandschaft (490 km²)
    • Parc Natural Niederlausitzer Landrücken (580 km²)
    • Parc Natural Nuthe-Nieplitz (623 km²)
    • Parc Natural Schlaube Valley (225 km²)
    • Parc Natural Uckermark Lakes (895 km²)
    • Parc Natural Westhavelland (1.315 km²)
    • Parc Natural Stechlin-Ruppiner Land (1.080 km²)

Història[modifica | modifica el codi]

A final de l'Edat Mitjana i al començament de l'Era Moderna, Brandenburg va ser un dels set electorats (Kurfürst) del Sacre Imperi Romanogermànic, i juntament amb Prússia van formar la base original de l'Imperi alemany, el primer Estat unificat alemany. Berlín, futura capital alemanya, es trobava dintre del territori de Brandenburg. Des de 1618 Brandenburg i Prússia, i posteriorment Brandenburg-Prússia, van ser dominats pels ducs de Hohenzollern, qui més tard van ser coronats com reis de Prússia.

Brandenburg el 1320
Província de Brandenburg, 1871

Brandenburg va ser un dels Estats alemanys que el 1539 es van convertir al protestantisme en l'auge de la reforma protestant i va continuar sent-ho mentre la dinastia s'expandia a través dels seus territoris a l'incloure-se-li el Ducat de Prússia en 1618. Després de la devastadora Guerra dels Trenta Anys, Brandenburg i els seus Estats successors van gaudir d'una sèrie de governants eficients, que li van dur per a aquesta època a ser una de les grans potències d'Europa. El primer d'aquests governants va ser Frederic Guillem I, també anomenat «el Gran elector», qui va treballar per a reconstruir i consolidar la nació, i a més fou qui va traslladar la capital de la ciutat de Brandenburg a Potsdam.

Quan Frederic Guillem va morir en 1688, el seu fill Frederic el va succeir com a Frederic III a Brandenburg. Com les terres que va annexionar per a Prússia estaven formalment fora dels límits del Sacre Imperi, Frederic va assumir (com a Frederic I) el títol de Rei de Prússia el 1701, amb el permís de l'Emperador del Sacre Imperi. Brandenburg encara continuava sent la part més important del regne, però ja era referit habitualment com a Brandenburg-Prússia, i després com a Regne de Prússia.

Quan Prússia va ser subdividida en províncies el 1815, l'electorat de Brandenburg es va convertir en la Província de Brandenburg. En 1881 la ciutat de Berlín va ser separada d'aquesta província. En 1925 Brandenburg tenia una àrea de 39.039 km² i uns 2,6 milions d'habitants. Després de la Segona Guerra Mundial, la regió del Neumark a la part oriental de Brandenburg va ser annexada per Polònia, a causa de la línia Oder-Neisse, i la resta de la província es va transformar en un Estat en 1947 quan Prússia va ser dissolta. L'Estat de Brandenburg va ser dissolt el 1952 pel govern de la República Democràtica Alemanya.

L'actual Estat federat de Brandenburg va ser restablit després de la reunificació alemanya el 1990. Des de llavors diversos entusiastes han llançat el projecte per a retornar-li oficialment el nom de Prússia a la regió compresa pels Estats federats de Berlín i Brandenburg. En un referend celebrat el 1996, la majoria dels habitants de Brandenburg i Berlín Est es van pronunciar en contra de la fusió dels dos Estats, mentre que els de Berlín Oest ho van fer a favor.[1]

Tot i la derrota, la iniciativa sobre la fusió ha continuat i es té prevista la seva realització definitiva per a l'any 2009 després de ser novament sotmesa a referèndum. No obstant això, no és segur que, de ser aprovada la fusió, el nou Estat resultant d'ella rebi el nom de Prússia, i hi ha la possibilitat d'anomenar-lo simplement Berlín-Brandenburg.[2]

Administració[modifica | modifica el codi]

Brandeburg està dividit en catorze districtes Landkreise a Brandenburg
  1. Barnim Barnim (BAR)
  2. Dahme-Spreewald Dahme-Spreewald (LDS)
  3. Districte Elbe-Elster Elbe-Elster (EE)
  4. Havelland Havelland (HVL)
  5. Märkisch-Oderland Märkisch-Oderland (MOL)
  6. Oberhavel Overhavel (OVH)
  7. Oberspreewald-Lausitz Oberspreewald-Lausitz (OSL)
  1. Oder-Spree Oder-Spree (LOS)
  2. Ostprignitz-Ruppin Ostprignitz-Ruppin (OPR)
  3. Potsdam-Mittelmark Potsdam-Mittelmark (PM)
  4. Prignitz Prignitz (PR)
  5. Spree-Neiße Spree-Neiße (SPN)
  6. Teltow-Fläming Teltow-Fläming (TF)
  7. Uckermark Uckermark (UM)
També hi ha quatre ciutats independents (kreisfreie Städte), no incloses a cap Districte
  1. Brandenburg Brandenburg (ciutat) (Brandenburg an der Havel) (BRB)
  2. Cottbus Cottbus (CB)
  3. Frankfurt de l'Oder Frankfurt de l'Oder (FF)
  4. Potsdam Potsdam (P)

Llista de ministres presidents de Brandenburg[modifica | modifica el codi]

Ministres-Presidents de Brandenburg
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Karl Steinhoff 1892–1981 SED 20 de desembre de 1946 5 de desembre de 1949
2 Rudolf Jahn 1906–1990 SED 5 de desembre de 1949 31 de juliol de 1952
Entre 1952 i 1990, l'estat de Brandenburg va restar abolit.
3 Manfred Stolpe *1936 SPD 1 de novembre de 1990 26 de juny de 2002
4 Matthias Platzeck *1953 SPD 26 de juny de 2002 28 d'agost de 2013
5 Dietmar Woidke *1961 SPD 28 d'agost de 2013 actualitat

Composició del Landtag (Parlament Regional)[modifica | modifica el codi]

Resultat de les eleccions de 27 de setembre de 2009 al Landtag de Brandenburg

Party Vot % (canvi) Escons (canvi) Seat %
Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) 33.0% +1.1% 31 -2 35.2%
Die Linke 27.2% -0.8% 26 -3 29.5%
Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) 19.8% +0.4% 19 -1 21.6%
Partit Democràtic Lliure (FDP) 7.2% +3.9% 7 +7 8.0%
Aliança 90/Els Verds (Die Grünen) 5.6% +2.0% 5 +5 5.7%
Partit Nacional Democràtic (NPD) 2.5% +2.5% 0 - -
Freie Wähler 1.6% +1.6% 0 - -
Unió del Poble Alemany (DVU) 1.2% -4.9% 0 -6 -
Altres 1.8% -5.9% 0 - -
Total 88

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Brandeburgo rechaza unirse a Berlín por temor a las cargas económicas» (en espanyol). Diari El Mundo - Dilluns, 6 de maig de 1996, 1996.
  2. «Zusammenarbeit Berlin - Brandenburg» (en alemany). http://www.berlin.de/.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brandenburg


Coord.: 52° 21′ 43″ N, 13° 0′ 29″ E / 52.36194°N,13.00806°E / 52.36194; 13.00806