Hessen

Land Hessen
Estat de Hessen

(En detall) (En detall)
Localització
Bundesland d'Alemanya
Gratacels a Frankfurt am Main
Estat • NUTS	Alemanya  DE7
Capital	Wiesbaden
Població més populosa	Frankfurt del Main
Superfície	21.114,94 km²
Població (2009)   • Densitat	6,061,951 hab. 287,09 hab/km²
Coordenades
Organització Org. territorial Forma de govern • Ministre-President: • Viceministre-President: • President del Landtag: Representació • Partits del govern • Landtag • Bundesrat	3 Reg., 21 Lkr. i 5 Skr. Bundesland Volker Bouffier (CDU) Jörg-Uwe Hahn (FDP) Norbert Kartmann (CDU)   CDU/FDP CDU 46 SPD 29 FDP 20 Grüne 17 Die Linke 6 5 (de 69)
ISO 3166-2	DE-HE
Web	www.hessen.de

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país. Ocupa una àrea d'aproximadament 21 quilòmetres quadrats i té més de sis milions d'habitants, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, la ciutat més gran Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Història

L'actual territori de Hessen estava habitado pels Celtes. En Glauberg es va descobrir un centre d'aquella cultura de la meitat del segle I a.C. Després es van establir els Cats.

A l'edat mitjana, Hessen va ser ocupat pels Francs i Saxons. Des del segle XII va ser annexionat a Turíngia. Després de la guerra de successió de Turíngia (1247-64), Hessen va esdevenir un comtat independent dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Després de la mort de Felip I de Hessen a 1567, Hessen va ser dividit entre els seus fills en quatre estats: Hessen-Kassel, Hessen-Darmstadt, Hesse-Rheinfels i Hessen-Marburg. Entre ells es van consolidar dos estats: Hessen del nord (Hessen-Kassel) i Hessen del sud (Hessen-Darmstadt).

En 1803 el príncep de Hessen-Kassel va ser nomenat príncep elector. En 1868 Hessen-Kassel va ser incorporat a Prússia, juntament amb el ducat de Nassau, formant la província de Hessen-Nassau.

Hessen-Darmstadt va ser anomenat Gran Ducat de Hessen de 1806 i manté la seva autonomia en el Imperi Alemany. Durant la República de Weimar va tenir el nom Volksstaat Hessen (Estat Popular de Hessen).

Després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial, Hessen va ser ocupat pels Estats Units. Els territoris de la regió històrica de Hessen es van unir per formar el Land Hessen (Estat federat de Hessen) dins de la República Federal d'Alemanya. Una altra part es va integrar a l'Estat federat de Renània-Palatinat.

Geografia

Estats Veïns

Hessen limita amb els estats de: Baixa Saxònia al nord, Turíngia a l'est, Baviera al sud-est, Baden-Württemberg al sud, Renània-Palatinat al sud-oest i Rin del Nord-Westfàlia al nord-oest.

Muntanyes

Hessen pertany a la regió muntanyosa anomenada Mittelgebirgsschwelle, que inclou els paisatges de Rhön, Taunus, Rothaargebirge (part de Hessen, corresponent a Sauerland), Vogelsberg, Hoher Meissner, Kellerwald, Westerwald Kaufunger Wald, Knüllgebirge, Habichtswald, Odenwald, Stolzing Gebirge, Spessart, Schlierbachswald, Schelderwald, Seulingswald i Reinhardswald. La muntanya més alta és de Wasserkuppe (altitud de 950,2 NN) a la regió de Rhön.

Hidrografia

Rius

El riu Rin és la més important de Hessen i és la frontera natural amb l'estat de Renània-Palatinat. El Neckar marca el límit amb Baden-Württemberg, mentre que els rius Werra i Weser formen la frontera oriental. Els rius més llargs són els següents:

Llacs

En Hessen no hi ha molts llacs naturals, però artificials, entre ells el més gran del estat, el Edersee. Altres llacs importants són el Langener Waldsee, el Diemelsee, el Borkenersee i Werratalsee.

Subdivisió administrativa

Hessen és dividit en 21 districtes (entre parèntesi, les ciutats destacades de cada districte):

1. Bergstraße (Heppenheim, Bensheim)
2. Darmstadt-Dieburg (Darmstadt, Dieburg)
3. Fulda (Fulda, Eiterfeld)
4. Gießen (Gießen)
5. Groß-Gerau (Groß-Gerau, Rüsselsheim)
6. Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld)
7. Hochtaunuskreis (Bad Homburg)
8. Kassel (Kassel, Hofgeismar)
9. Lahn-Dill (Wetzlar)
10. Limburg-Weilburg (Limburg, Weilburg)
11. Main-Kinzig (Hanau)
12. Main-Taunus (Hofheim, Bad Soden)
13. Marburg-Biedenkopf (Marburg)
14. Odenwaldkreis (Erbach)
15. Offenbach (Offenbach)
16. Rheingau-Taunus (Idstein)
17. Schwalm-Eder (Fritzlar, Borken)
18. Vogelsbergkreis (Alsfeld, Lauterbach)
19. Waldeck-Frankenberg (Korbach)
20. Werra-Meißner (Eschwege, Witzenhausen)
21. Wetteraukreis (Friedberg, Bad Nauheim)

Existeixen a més cinc ciutats independents, no incloses en cap districte:

Ciutat	Habitantes 31.12.2009
Frankfurt del Main	671.927
Wiesbaden	277.493
Kassel	194.774
Darmstadt	143.332
Offenbach am Main	118.770

Els 21 districtes i les cinc ciutats independents estan agrupats en tres regions administratives (Regierungsbezirke): Hessen està dividida en tres regions administratives:

Regió administrativa	Capital	Area	Habitantes (2009)
Darmstadt	Darmstadt	7.444,88 km²	3.792.941
Gießen	Gießen	5.381,18 km²	1.044.269
Kassel	Kassel	8.288,92 km²	1.224.741

Economia

Hessen és una de les regions més riques d'Alemanya i de la Unió Europea. El producte interior brut en 2007 va ser de 215.661 milions de euro, més que Catlunya, que té més habitants. En Hessen la renda per capita arriba a 139,3% de la mitjana europea.

Els sectors clau de l'economia regional són els productes químics, maquinària, electrònica i producció d'automòbils (en particular Opel). D'altra banda, Frankfurt és el centre financer d'Alemanya i un dels principals a Europa, sent el seu del Banc Central Europeu (BCE). L'aeroport de Frankfurt és també el més timportant d'Alemanya.

Les empreses amb més empleats en Hessen

	Estadístiques de 2003
1. Deutsche Lufthansa AG	34.500
2. Deutsche Bahn AG	25.000
3. Deutsche Post AG	24.700
4. Rewe-Zentral-Aktiengesellschaft	23.500
5. Adam Opel GmbH	20.000
6. Deutsche Telekom AG	19.000
7. Allianz Group	17.400
8. Siemens AG	16.300
9. Fraport AG	15.900
10. Volkswagen	15.300

Política

Després d'haver estat durant dècades un bastió de la Socialdemocràcia alemanya (SPD), Hessen es va convertir en un feu de la Democràcia Cristiana, quan Roland Koch va guanyar les eleccions de 1999.

En les eleccions del 18 de gener de 2009, la CDU de Roland Koch va assolir una nova victòria després dels mals resultats de l'any anterior, en que el SPD fou incapaç de formar govern amb ningú i es van haver de repetir les eleccions. Després dels resultats, la formació de coalicions fou fàcil, ja que la CDU sumà amb els liberals del FDP. En 2010 Koch va declarar la seva renúncia al càrrec de Ministre-President a partir del 31 d'agost. El ministre-president actual és l'exministre d'Interior de Hessen en temps de Koch, Volker Bouffier.

partit	vots	% vots (var.)	escons (var)
CDU	963.763	37,2% (+0,4%)	46 (+4)
SPD	614.648	23,7% (-13,0%)	29 (-13)
FDP	420.426	16,2% (+6,8%)	20 (+9)
B90/Grüne	356.040	13,7% (+6,2%)	17 (+8)
Die Linke	139.074	5,4% (+0,3%)	6 (=)
total			118 (+8)