Hessen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Land Hessen
Estat de Hessen
Bandera de Land Hessen Escut de Land Hessen
(En detall) (En detall)
Localització
Situació de Land Hessen
Bundesland d'Alemanya
Gratacels a Frankfurt am Main
Gratacels a Frankfurt am Main
Estat
• NUTS
Flag of Germany.svg Alemanya
Bandera d'Europa DE7
Capital Wiesbaden
Població més populosa Frankfurt del Main
Superfície 21.114,94 km²
Població (2009)
  • Densitat
6,061,951 hab.
287,09 hab/km²
Coordenades
Organització
Org. territorial
Forma de govern
• Ministre-President:
• Viceministre-President:
• President del Landtag:

Representació
• Partits del govern
• Landtag




• Bundesrat


3 Reg., 21 Lkr. i 5 Skr.
Bundesland
Volker Bouffier (CDU)
Tarek Al-Wazir (Grüne)
Norbert Kartmann (CDU)

 
CDU/Grüne
CDU 47
SPD 37
Grüne 14
Die Linke 6
FDP 6
5 (de 69)
ISO 3166-2 DE-HE
Web

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país. Ocupa una àrea d'aproximadament 21 milers de quilòmetres quadrats i té més de sis milions d'habitants, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran és Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual territori de Hessen estava habitat pels celtes. A Glauberg es va descobrir un centre d'aquesta cultura de la meitat del segle I a.C. Després es van establir els Cats.

A l'edat mitjana Hessen va ser ocupat per francs i saxons. Des del segle XII va ser annexionat a Turíngia. Després de la guerra de successió de Turíngia (1247-64), Hessen va esdevenir un comtat independent dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Després de la mort de Felip I de Hessen el 1567, Hessen va ser dividit entre els seus fills en quatre estats: Hessen-Kassel, Hessen-Darmstadt, Hesse-Rheinfels i Hessen-Marburg. Entre ells es van consolidar dos estats: Hessen del nord (Hessen-Kassel) i Hessen del sud (Hessen-Darmstadt).

El 1803 el príncep de Hessen-Kassel va ser nomenat príncep elector. El 1868 Hessen-Kassel va ser incorporat a Prússia, juntament amb el ducat de Nassau, formant la província de Hessen-Nassau.

Hessen-Darmstadt va ser anomenat Gran Ducat de Hessen del 1806 i manté la seva autonomia a l'Imperi Alemany. Durant la República de Weimar va tenir el nom Volksstaat Hessen (Estat Popular de Hessen).

Després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial, Hessen va ser ocupat pels Estats Units. Els territoris de la regió històrica de Hessen es van unir per formar el Land Hessen (Estat federat de Hessen) dins de la República Federal d'Alemanya. Una altra part es va integrar a l'Estat federat de Renània-Palatinat.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Estats Veïns[modifica | modifica el codi]

Hessen limita amb els estats de: Baixa Saxònia al nord, Turíngia a l'est, Baviera al sud-est, Baden-Württemberg al sud, Renània-Palatinat al sud-oest i Rin del Nord-Westfàlia al nord-oest.

Muntanyes[modifica | modifica el codi]

Hessen pertany a la regió muntanyosa anomenada Mittelgebirgsschwelle, que inclou els paisatges de Rhön, Taunus, Rothaargebirge (part de Hessen, corresponent a Sauerland), Vogelsberg, Hoher Meissner, Kellerwald, Westerwald Kaufunger Wald, Knüllgebirge, Habichtswald, Odenwald, Stolzing Gebirge, Spessart, Schlierbachswald, Schelderwald, Seulingswald i Reinhardswald. La muntanya més alta és de Wasserkuppe (altitud de 950,2 NN) a la regió de Rhön.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

Rius[modifica | modifica el codi]

El riu Rin és el més important de Hessen i és la frontera natural amb l'estat de Renània-Palatinat. El Neckar marca el límit amb Baden-Württemberg, mentre que els rius Werra i Weser formen la frontera oriental. Els rius més llargs són els següents:

Dill Riu Ohm Haune Wetter Nidder Kinzig Nidda Schwalm Diemel Eder Riu Fulda Lahn Werra Neckar Weser Main Rin

Llacs[modifica | modifica el codi]

A Hessen no hi ha gaires llacs naturals, però sí n'hi ha d'artificials, entre ells el més gran de l'estat, l'Edersee. Altres llacs importants són el Langener Waldsee, el Diemelsee, el Borkenersee i el Werratalsee.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Hessen és dividit en 21 districtes (entre parèntesis, les ciutats destacades de cada districte):

Mapa administratiu de Hessen
  1. Bergstraße (Heppenheim, Bensheim)
  2. Darmstadt-Dieburg (Darmstadt, Dieburg)
  3. Fulda (Fulda, Eiterfeld)
  4. Gießen (Gießen)
  5. Groß-Gerau (Groß-Gerau, Rüsselsheim)
  6. Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld)
  7. Hochtaunuskreis (Bad Homburg)
  8. Kassel (Kassel, Hofgeismar)
  9. Lahn-Dill (Wetzlar)
  10. Limburg-Weilburg (Limburg, Weilburg)
  11. Main-Kinzig (Hanau)
  12. Main-Taunus (Hofheim, Bad Soden)
  13. Marburg-Biedenkopf (Marburg)
  14. Odenwaldkreis (Erbach)
  15. Offenbach (Offenbach am Main)
  16. Rheingau-Taunus (Idstein)
  17. Schwalm-Eder (Fritzlar, Borken)
  18. Vogelsbergkreis (Alsfeld, Lauterbach)
  19. Waldeck-Frankenberg (Korbach)
  20. Werra-Meißner (Eschwege, Witzenhausen)
  21. Wetteraukreis (Friedberg, Bad Nauheim)

Hi han a més cinc ciutats independents, no incloses en cap districte:

Ciutat Habitants
31.12.2009
Frankfurt del Main 671.927
Wiesbaden 277.493
Kassel 194.774
Darmstadt 143.332
Offenbach am Main 118.770

Els 21 districtes i les cinc ciutats independents estan agrupats en tres regions administratives (Regierungsbezirke): Hessen està dividida en tres regions administratives:

Regió administrativa Capital Area Habitants (2009)
Darmstadt Darmstadt 7.444,88 km² 3.792.941
Gießen Gießen 5.381,18 km² 1.044.269
Kassel Kassel 8.288,92 km² 1.224.741

Economia[modifica | modifica el codi]

Hessen és una de les regions més riques d'Alemanya i de la Unió Europea. El producte interior brut el 2007 va ser de 215.661 milions de euro, més que Catalunya, que té més habitants. A Hessen la renda per capita arriba al 139,3% de la mitjana europea.[1]

Els sectors clau de l'economia regional són els productes químics, maquinària, electrònica i producció d'automòbils (en particular Opel). D'altra banda, Frankfurt és el centre financer d'Alemanya i un dels principals d'Europa, sent la seu del Banc Central Europeu (BCE). L'aeroport de Frankfurt és també el més important d'Alemanya.

Les empreses amb més empleats en Hessen[modifica | modifica el codi]

Estadístiques de 2003
1. Deutsche Lufthansa AG 34.500
2. Deutsche Bahn AG 25.000
3. Deutsche Post AG 24.700
4. Rewe-Zentral-Aktiengesellschaft 23.500
5. Adam Opel GmbH 20.000
6. Deutsche Telekom AG 19.000
7. Allianz Group 17.400
8. Siemens AG 16.300
9. Fraport AG 15.900
10. Volkswagen 15.300

Política[modifica | modifica el codi]

Després d'haver estat durant dècades un bastió de la Socialdemocràcia alemanya (SPD), Hessen es va convertir en un feu de la Democràcia Cristiana, quan Roland Koch va guanyar les eleccions del 1999. Koch fou substituït per Volker Bouffier l'any 2010.

En les eleccions del 22 de setembre del 2013, la CDU de Volker Bouffier va assolir una nova victòria, i fins i tot aconseguir augmentar un escó respecte la convocatòria del 2009. Després dels resultats, la formació de coalicions però, no fou fàcil, ja que la CDU no sumà amb els liberals del FDP, però tampoc el SPD amb Die Grüne. Finalment, i després d'escrutar entre diverses opcions es formà una coalició entre la CDU i Die Grüne el 18 de gener de 2014.

partit vots  % vots (var.) escons (var)
CDU 1.199.633 38,3% (+1,1%) 47 (+1)
SPD 961.896 30,7% (+7,0%) 37 (+8)
B90/Grüne 348.661 11,1% (-2,6%) 14 (-3)
Die Linke 161.488 5,2% (-0,2%) 6 (=)
FDP 157.451 5,0% (-11,2%) 6 (-14)
total 110 (-8)

Llista de Ministres-Presidents de Hessen (des de 1945)[modifica | modifica el codi]

Ministres-Presidents de Hessen
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Karl Geiler 1878–1953 Cap 16 d'octubre de 1945 20 de desembre de 1946
2 Christian Stock 1884–1967 SPD 20 de desembre de 1946 14 de desembre de 1950
3 Georg August Zinn 1901-1976 SPD 14 de desembre de 1950 3 d'octubre de 1969
4 Albert Osswald 1919-1996 SPD 3 d'octubre de 1969 12 d'octubre de 1976
5 Holger Börner 1931-2006 SPD 12 d'octubre de 1976 23 d'abril de 1987
6 Walter Wallmann *1932 CDU 23 d'abril de 1987 5 d'abril de 1991
7 Hans Eichel *1941 SPD 5 d'abril de 1991 7 d'abril de 1999
8 Roland Koch *1958 CDU 7 d'abril de 1999 31 d'agost de 2010
9 Volker Bouffier *1951 CDU 31 d'agost de 2010 actualitat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. PIB en les regions de la UE 27, 2010

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hessen

Coord.: 50° 40′ 01″ N, 8° 35′ 29″ E / 50.6669,8.59131