Esteve I d'Hongria

Esteve I
Fejedelem, Rei d'Hongria
Detall de l'estatua a Esteve I a Esztergom
Regnat	1000–1038
Predecessor	Géza, com a Fejedelem
Successor	Pere I
Dinastia	Árpád

Sant Esteve d'Hongria
Miniatura del Chronicon Pictum, 1360
Rei, confessor; Rei apostòlic d'Hongria
Nom secular	Vajk, batejat com a István (Esteve); I. István, Esteve I d'Hongria "el Sant"
Naixement	967 o 969 o 975 Esztergom (Hongria)
Defunció	15 d'agost de 1038 Székesfehérvár (Hongria)
Enterrat a	Catedral de Sant Esteve de Székesfehérvár (destruïda al s. XVI); mà dreta a la Catedral de Sant Esteve de Budapest
Venerat en	Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització	1083, Roma per Gregori VII
Lloc de pelegrinatge	Budapest, Székesfehérvár
Festivitat	16 d'agost, des de 1969 (20 d'agost, 1631-87; 2 de setembre, 1687-1969; a Hongria, el 20 d'agost)
Fets destacables	Gran príncep dels hongaresos (997) i rei d'Hongria (1001); primer rei canonitzat
Iconografia	Com a rei, amb una espasa o un estendard amb la creu a la mà, i una creu
Patronatge	Hongria, reis, contra la mort dels nens; a Hongria: pedrers, maons; Cavallers Crucífers de Sant Esteve Rei

Esteve I d'Hongria o Sant Esteve (en hongarès: I. (Szent) István) (en llatí: Sanctus Stephanus) (Esztergom, Panònia, cap el 969 - Székesfehérvár, Esztergom, 1038) va ser el fundador del Regne d'Hongria i el primer monarca regnant entre el 1000 i el 1038.

Família

Era fill de Géza d'Hongria, Fejedelem (gran príncep magiar) de la dinastia Árpád, i la reina Carlota. Durant el seu regnat va implantar el Cristianisme com a religió oficial i va convertir l'organització tribal dels magiars en un sistema feudal. El Papa Gregori VII el va canonitzar el 1083, i és el sant patró d'Hongria. Esteve era rebesnét d'Árpád (aprox. 850-907), líder de la tribu dels magiars que va liderar les tribus a les terres hongareses, convertint-se'n en el primer governant i fundador de la dinastia Árpád.

16. Árpád d'Hongria

8. Zolta d'Hongria

4. Taksony d'Hongria

2. Géza d'Hongria

1. Esteve I d'Hongria

6. Gyula de Transilvània

3. Carlota

Esteve es va casar amb la princesa bàvara Gisela, filla del duc Enric III de Baviera i Gisela de Borgonya. Van tenir tres fills, però només un, Emeric d'Hongria, va arribar a l'edat adulta, però morí l'any 1031 en una cacera. El succeí Pere Orseolo I, el fill de la seva germana.

Hereu

Esteve va néixer amb el nom de "Vajk" al poble d'Estergom. Era fill del gran príncep dels magiar Géza i de la seva reina Carlota (Sarolta). Quan el seu pare volgué apropar-se al cristianisme el feu batejar, segons la llegenda per Sant Adalbert de Praga, i rebé el nom d'Esteve (István) en honor al protomàrtir cristià.

Quan Esteve va arribar a l'adolescència, el seu pare va presentar-lo en assemblea com a hereu seu. Aquesta decisió contradeia els usos tribals dels magiars, que establien que el dret de successió corresponien al familiar proper amb més edat del difunt príncep.

Vers l'any 995 Esteve es va casar amb Gisela de Baviera, filla d'Enric II de Baviera. D'aquesta manera, es convertia en germà polític del futur emperador del Sacre Imperi Enric II.

Príncep

Després de la mort del seu pare, l'any 997, escalatà un conflicte successori entre Esteve i el seu tiet Koppány, un líder tribal de fe pagana que reclamava els seus drets d'acord amb els costums magiars. El exèrcits dels dos pretendents es van enfrontar prop de Veszprém i Esteve en sortí victoriós, gràcies en part al contingent enviat pels seus aliats alemanys. Així Esteve esdevingué Gran Príncep dels Magiars, tot i que algunes parts d'Hongria encara no l'acceptaven i mantenien els costums tribals i pagans.

Segons la tradició, en agraïment als esforços per la cristianització dels magiars, el Papa Silvestre II (amb el consentiment de l'emperador Otó III), hauria enviat una corona d'or a Esteve acompanyada d'una carta reconeixent-lo com a rei cristià d'Hongria. Més tard es va entendre que aquest fet marcava el reconeixement papal de la constitució d'Hongria com a regne independent del Sacre Imperi. Segons les fonts, la data de la coronació fou o el dia de Nadal de l'any 1000, o l'1 de gener del 1001.

• 

  "Baptisme de Vajk", B. Gyula

• 

  Sant Esteve

• 

  Estàtues d'Esteve i Gisela a Szeged

• 

  Estàtua d'Esteve I a Budapest

Rei

Àtila apareix al controvertit còdex Chronicon Pictum, que cita Esteve com el primer rei dels hongaresos, tot i que també diu que seguia els "vells reis" Àtila i Nimrod.

Un cop coronat, Esteve I va fundar diverses diòcesi (Veszprém, Győr, Kalocsa,...), organitzades sota l'arxidiòcesi d'Esztergom independitzant-se d'aqueta manera del sistema eclesiàstic alemany. També va començar a estructurar el regne en comtats (comitatus, megye) imitant el model franc.

Esteve va intentar acabar amb els costums pagans i reforçar el cristianisme. El seu primer decret ordenava que cada deu pobles havien de construir una església. Va convidar sacerdots al seu regne per tal d'evangelitzar-lo, molts dels quals ocuparen càrrecs de confiança: l'arquebisbe Astrik actuà com a conseller, i el bisbe Gerard Sagredo fou el tutor del seu fill Emeric.

Vers l'any 1003 Esteve va envaïr Transilvània, on el seu oncle matern Gyula hi governava com a capitost semi-independent. Esteve la va anexionar al regne convertint-la en la diòciesi de Transilvània. Durant els anys següents també ocuparia les terres dels magiars negres a la Transdanúbia, que formarien la diòcesi de Pécs. Finament es creu que hauria negociat el matrimoni de la seva germana amb Samuel Aba, el capitost de les tribus kabar de la regió de Mátra. Als dominis del seu nou cunyat Esteve hi va fundar la diòciesi d'Eger.

Esteve tenia intenció de cedir el regne al seu únic fill Emeric i retirar-se a un monestir a fer vida contemplativa, però l'any 1301 Emeric morí en un accident de cacera. Aquesta mort va passar factura a la salut d'Esteve, que perdé el seu vigor. Incapaç de trobar un hereu en qui podés confiar el regne, va morir sense haver designat successor el dia de l'Assumpció del 1038.

• 

  Catedral de Sant Esteve de Budapest

• 

  Interior de la Catedral de Sant Esteve de Budapest

• 

  La Santa Dreta, relíquia de la mà dreta del sant rei, momificada i conservada a la catedral de Budapest

• 

  Catedral de Székesfehervar, edificada sobre l'antiga on havia estat enterrat el rei

• 

  La Corona de Sant Esteve, insígnia reial hongaresa, que la tradició vol que sigui la que va oferir el rei a la Mare de Déu, amb les altres joies de la corona (Budapest, Parlament)

Canonització

Poc després de la mort d'Esteve s'escamparen notícies de curacions miraculoses que tenien lloc a prop de la seva tomba. A petició del rei hongarès Ladislau I, l'any 1083 el Papa Gregori VII el va canonitzar juntament amb el seu fill Emeric i al bisbe màrtir Gerard Sagredo (hongarès: Szent Gellért).

En el seu honor s'aixecà la Basílica de Sant Esteve a Budapest, on encara es conserva la seva mà dreta com a relíquia.

És el sant patró d'Hongria, dels reis, dels joves morts, dels paletes, i els ciselladors. La seva festivitat es celebra el 16 d'agost, el dia després de la seva mort, tot i que a Hongria es celebra el 20 d'agost per commemorar el dia que les seves relíquies van ser traslladades a la ciutat de Buda.

Llegat

La seva figura fou utilitzada com a referent de polític en un primer moment pels monarques hongaresos i, posteriorment, pel moviment nacionalista d'aquest país durant el segle XIX. Tot i que l'autenticitat es discutida, la corona del regne és coneguda com la Corona de Sant Esteve i és un del símbols nacionals. Es troba exposat al Parlament Hongarès a Budapest.

Esteve ha estat un tema recurrent en l'art hongarès, especialment amb el desenvolupament del nacionalisme. La seva preminència queda demostrada per quadres com El baptisme de Vajk (1875) de Gyula Benczúr, o el gran nombre d'estàtues del sant escampades per tot Hongria.

Ludwig van Beethoven va composar, per encàrrec i com a música incidental per a una obra de teatre, una obertura i diverses peces (marxes, cors, etc.) per a El rei Esteve, que es va estrenar al teatre de Budapest el 1811. L'última òpera del compositor hongarès Ferenc Erkel és István király (El rei Esteve), de 1885.