Gregori VII

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gregori VII Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
22 d'abril de 107325 de maig de 1085
Pope Gregory VII.jpg
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Ildebrando Aldobrandeschi di Soana
Nascut vers 1020
Sovana, Toscana, Sacre Imperi Romanogermànic
Mort 25 de maig de 1085
Salern, Ducat de Pulla i Calàbria
sant Gregori VII

Miniatura d'un còdex del s. XI
papa
Enterrament Catedral de Sant Maties (Salern)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1584 per Gregori XIII
Canonització 24 de maig de 1728, Roma per Benet XIII
Lloc de pelegrinatge Salern
Festivitat 25 de maig
Fets destacables enfrontat a Enric IV durant la Lluita de les Investidures
Orde Benedictins
Iconografia Com a papa

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític. Va ser canonitzat en 1728 com a Sant Gregori VII, papa.

Hildebrand es troba des d'abans de 1050 en el cercle dels papes reformadors, que l'envien moltes vegades com a legat per vigilar l'aplicació de les seves decisions. És un dels més propers col·laboradors d'Alexandre II al qui succeeix el juny de 1073.

El seu pontificat és dominat per dos propòsits, la realització dels quals constitueix l'anomenada reforma gregoriana encara que no en sigui l'únic artesà:

Cos de Gregori VII a la Catedral de Salern
  • Lluitar contra el tràfic de beneficis i sobretot els dels bisbats. En el Dictatus Papae (1075) afirmà la superioritat del papa sobre tota autoritat política i terrenal.
  • Posar fi a l'escàndol degut a la situació dels sacerdots i bisbes casats i amb descendència no reconeguda.

La seva actitud exigent i intransigent foren diversament acceptades en els regnes de la cristiandat. Així, a França, Anglaterra i als regnes hispànics, és acceptat amb reserves. A Aragó i alguns comtes particulars, com Bernat II de Besalú, no s'hi oposen. Els regnes germànics hi estan clarament oposats.

Recolzant-se sobre prínceps tanmateix simoníacs com Felip I o Guillem el Conqueridor, aconsegueix reduir les prerrogatives del feudalisme i col·loca l'episcopat més a prop del poble. Segurament pel fet d'haver estat monjo de Cluny, troba en aquest orde, estès sobre el conjunt de la cristiandat llatina més enllà de fronteres polítiques, l'aliat necessari per aquesta empresa.

La lluita del Sacerdoci contra l'Imperi, i sobretot el conflicte de Gregori amb l'emperador Enric IV (Querella de les investidures), desvia tanmateix una bona part dels dinamismes de la Santa Seu, i redueix la seva capacitat d'intervenció a França.

Enric IV és excomunicat dues vegades fins que l'emperador ocupa Roma i nomena l'antipapa Climent III. Gregori es refugià al castell de Sant'Angelo; el 1084 fuig de Roma i es retira a Salern.

La seva política tindrà una continuïtat absoluta en el papat d'Urbà II.


Precedit per:
Alexandre II
Papa
1073 - 1085
Succeït per:
Víctor III

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gregori VII