Orde de Cluny
De Viquipèdia
| Cluniacencs | |
|---|---|
 |
|
| Congregació Cluniacenca de l'Orde de Sant Benet | |
| Nom oficial llatí | Congregatio Cluniacensis Ordinis S. Benedicti |
| Altres noms | Orde de Cluny, Reforma de Cluny; monjos negres |
| Hàbit | Benedictí: túnica i escapulari, amb cogulla, negres, de màniga llarga |
| Tipus | Monàstic |
| Objectius principals | Observança rigurosa de la Regla de Sant Benet, increment de la importància de l'ofici diví i el culte litúrgic, perfecció de la vida monàstica |
| Fundació | 11 de setembre de 909, Bourges (Borgonya) per Guillem I d'Aquitània, amb la col·laboració de Bernó de Borgonya |
| Regla | Regla de Sant Benet, reformada per Sant Benet d'Aniana, aprovat per Joan IX en 931 (quan Cluny va ser reconegut com a cap de l'orde) |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Supressió | la seva influència declina a partir de 1156; l'Abadia de Cluny fou suprimida en 1791 |
| Branques i reformes | És reforma dels benedictins; cistercencs (1098); Estricta Observança de Cluny (1621) |
| Primera fundació | Abadia de Cluny, 910 |
| Fundacions destacades | La Charité-sur-Loire, Abadia de Saint-Pierre de Moissac, Vézelay |
| Fundacions a terres de parla catalana | Sant Pere de Casserres, Sant Ponç de Corbera, Sant Pere de Camprodon |
| Persones destacades | Sant Odó de Cluny, Sant Maiol, Sant Odiló, Gregori VII Sant Hug, Pere el Venerable |
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos.
Sorgeix amb la voluntat de l'església catòlica de reformar l'orde monàstic. Aquesta restauració es recolza en la regla de sant Benet, un reglament que regeix fins al mínim detall la vida monàstica, per respectar l'observança. Aquesta regla coneix un important desenvolupament, sobretot gràcies a l'acció de sant Benet d'Aniana. Però és limitada per les tradicions que es desenvolupen a les abadies, i pel desconeixement de la regla. Cluny s'imposarà llavors agrupant un nombre creixent de convents, i es farà el centre del més important orde monàstic de l'edat mitjana, sobre tota Europa.
Va haver-hi uns abats: Sant Ot, Sant Maiol, Sant Odiló, Sant Hug i Pere el Venerable, que van creure que els problemes eren:
- la investidura als càrrecs eclesiàstics (investir a laics als ordres: bisbes, abats...)
- la simonia (compra de l'ofici)
- el nicolaitisme o clerogàmia (incompliment del celibat entre els monjos)
Cluny s'allunya d'això i per tant pot fer vida espiritual. Depèn directament del Papa, i està fora dels bisbes i nobles.
Com que Cluny observa la regla (compleix radicalment el cristianisme) dóna fruits de santedat i cultura. Molts monjos d'Europa que venen a Cluny com a escola, i quan tornen als seus convents d'origen, expliquen i apliquen les ensenyances. Els monestir clunicencs s'agrupen i es federen, i al s. XII arriben a tenir 2.000 monestirs federats, amb centenars de monjos adscrits.
Llavors Cluny no son sols una vida santa, sinó també "crítica" contra la situació de les investidures. Segurament el papa Gregori VII (de nom Hildebrand) va ser monjo de Cluny.
Es a partir de Cluny que molts monjos s'ordenen sacerdots, i per tant hi han dues menes de monjos: sacerdots i conversos. Els sacerdots estan dedicats al treball intel·lectual i els conversos feien els treballs manuals. Finalment, aquests seran els criats dels sacerdots.
No obstant això, la Reforma de Cluny exagera en dues coses:
- la salmòdia, que de 150 salms setmanals passen a 200 salms diaris, per poder lloar Déu a tota hora del dia (això va en detriment del treball manual, essencial en la vida benedictina)
- exagera la solemnitat del culte
Va tenir una gran escola de cultura i art, i fou una gran font de cultura pels estudiants, tant pels oblats com pels estranys, que sempre van tenir un professorat notable.
