Celibat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El celibat és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.[1] En el budisme i en el cristianisme el celibat és un mode de vida per algunes persones.

El terme[modifica | modifica el codi]

Les paraules abstinència sexual i celibat sovint es confonen però tenen significats diferents. L'abstinència sexual, també coneguda com la continència,[2] es refereix a abstenir-se de tota activitat sexual, sovint durant un període limitat de temps.[3] El celibat és un comportament sovint motivat per factors com les creences personals o religioses d'una persona. Per a Gabrielle Brown «l'abstinència és una resposta a l'exterior del que està passant, i el celibat és una resposta des de l'interior».[4] D'acord amb aquesta definició, el celibat és alguna cosa més que no tenir relacions sexuals. És més intencional que l'abstinència i el seu objectiu és el creixement personal. Aquesta perspectiva sobre el celibat és compartida per diversos autors, entre ells Elizabeth Abbott, Wendy Keller i Wendy Shalit.[5]

En el cristianisme[modifica | modifica el codi]

Celibat i virginitat arrelaren en el cristianisme des del principi. El primer tractament canònic es dóna al concili provincial d'Elvira, el 306. Als dos segles següents tres papes establiren successivament les primeres lleis, les quals portaren a la prohibició d'ordenar homes casats, el que rep el nom de celibat sacerdotal. El Codi de Dret Canònic del 1983 manté aquesta prohibició, però admet la possibilitat d'ordenar diaques homes casats en el cas del diaconat permanent. No només els sacerdots catòlics viuen cèlibes, sinó que és una opció de vida que decideixen portar també laics i persones d'ordres religosos que independentment de l'ordenació fan un vot particular anomenat de castedat.

Les esglésies orientals han mantingut una disciplina diferent: en el Concili de Trullo del 692, hom establí que sacerdots i diaques poden casar-se abans d'ésser ordenats, no ja després; els bisbes, per altra part, han d'ésser cèlibes. Les esglésies reformades no s'oposen al matrimoni dels eclesiàstics. El celibat s'estén també als ordes religiosos que independentment de l'ordenació formulen un vot particular.

En el budisme[modifica | modifica el codi]

En el budisme el celibat va lligat a l'ideal de deslliurar-se de les passions per assolir el nirvana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Celibat». Enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 octubre 2013].
  2. Melody, John. "Continence", Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company, 1913 [Consulta: 4 octubre 2013]. 
  3. Cardinal Roberti, H. E.. Abstinence and Continence al Dictionary of Moral Theology. London: Burns & Oates Publishers of the Holy See, 1962. 
  4. Brown, Gabrielle. The New Celibacy: A Journey to Love, Intimacy, and Good Health in a New Age. New York: McGraw-Hill, 1989. 
  5. Shalit, Wendy. Retorno al pudor. Madrid: Rialp, 2012. ISBN 9788432139635.