Anatema

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anatema (del llatí Anathema , i aquest del grec Ανάθεμα ) significa etimològicament ofrena, però el seu ús principal equival al de maledicció, en el sentit de condemna a ser apartat o separat, tallat com es amputa un membre, d'una comunitat de creients.

Era una sentència mitjançant la qual s'expulsava a un heretge del si de la societat religiosa, era pena encara més greu que l'excomunió. El seu significat originalment procedeix del grec, com una "ofrena" als déus; posteriorment va significar:

  • Estar formalment separat,
  • Desterrat, exiliat, incomunicat o
  • Innominat, de vegades malinterpretat amb el significat de maleït.

Definició[modifica | modifica el codi]

Primitivament assenyalava els objectes consagrats als déus, especialment les ofrenes. Amb el Cristianisme, va passar a significar "maleït, fora de l'Església".

Es tracta de la màxima sanció imposada als pecadors, no només queden exclosos dels sagraments, sinó que des d'aquest moment se'ls considera destinats a la condemnació eterna.

A l'Antic Testament, condemna a l'extermini de les persones o coses afectades per la maledicció atribuïda a Déu.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

No és senzill aconseguir una traducció òptima del terme "anatema/anathema", sobretot perquè recentment l'ha tornat a associar amb termes benèvols. El significat original de la paraula grega implicava una "ofrena als déus", una mica de connotació positiva d'acord amb els criteris espirituals de l'Antiga Grècia. Quan la paraula va ser emprada en la Septuaginta (traducció al grec de les Escriptures originals en hebreu), el terme anatema va ser usat per a traduir la paraula hebrea "herem":

"Herem" significava (i significa) alguna cosa "oblidat", "fora de límits", "tabú" o "donat irrevocablement a la destrucció per no accepto", també alguna cosa "maleït". La paraula hebrea va ser utilitzada en versos com Levític 27:29 per referir-se a coses ofertes a Déu i també per a referir a alguna cosa "fora de límits" o "apartat de l'ús comú o ordinari" (no religiós). Arran de que la paraula grega "anatema" que significava "ofrena a Déu" va ser usada per traduir la paraula "herem" en el seu context, s'han presentat certes discrepàncies quant a significat i traducció. Tant va ser així que el significat de la paraula grega "anatema", sota la influència de la seva associació amb la paraula Grega "herem", va ser eventualment adoptat per donar idea de "separar". (Sent que 'herem' en realitat tenia un altre tipus de connotació: la paraula donava idea d'alguna cosa "desterrat" o "alguna cosa considerat sota el judici i condemna de la comunitat". Desafortunadament dins de la llengua anglesa, no es troben termes afins, tampoc en l'espanyol. D'altra banda, de considerar alguna cosa anatema com una cosa "maleït", el terme "maleir" en si suggereix foscos poders i arts màgiques, les quals sempre van estar prohibides i condemnades al judeocristianisme.

En l'antiga Grècia, un anatema era qualsevol objecte o pràctica reservats en un temple o apartats com sagrats per a servei als déus. En aquest sentit la forma de la paraula va ser utilitzada una vegada (en plural) al Nou Testament grec, en Lluc 21:5, ...més tard, quan parlaven alguns respecte al temple, com estava adornat de pedres belles i coses dedicades, va dir "pel que fa a aquestes coses que contemplen, dies vindran que no es deixi aquí pedra sobre pedra que tot serà enderrocat... On certes traduccions tradueixen "regals" i altres, "ofrenes votives". Així mateix el terme "anatema" apareix en el Llibre de Judit, on és traduït com "regal al Senyor". En la Septuaginta la veu "anatema" és generalment utilitzada sota els conceptes presos de l'hebreu: la paraula herem , derivada d'una arrel que d'una banda significa (1) consagrar o devotes, i d'altra banda (2) "exterminar" . Vés a (Números 18:14; Levític 27:28, 29). Va ser per la segona accepció del terme que la idea d'extermini es connectava amb l'expressió "extermini de nacions idòlatres". El terme "herem" tenia tot un espectre d'aplicacions. L'anatema o herem era una persona o objecte irrevocablement devot o dedicat a les coses mundanes, per tant, implicava en si la idea de destinat a la destrucció (Números 21:2, 3; Josuè 06:17) .

Certs erudits van aplicar al terme anatema el significant d'un "objecte maleït". Hi ha com sempre una mirada alternativa: que la paraula grega "anatema", en aquests passatges, va ser usada pels traductors de la Septuaginta grec per significar "ofrena a Déu", sense les connotacions negatives, però és alguna cosa en terreny de discussió.

La mirada tradicional és que en el Nou Testament la paraula anathema sempre implica deshonra, exclusió i càstig. En alguns casos un individu pronuncia un anathema sobre la seva persona si en si mateix valora certes condicions inconcluses (Fets 23:12, 14, 21). Veure: (1 º Corintis 12:3; Gàlates 1:8, 9)

Sota una mirada alternativa, de tota manera, la paraula anatema en el Nou Testament va ser utilitzada inicialment en relació amb el seu significat original de 'ofert a Déu'.

A Romans 9:3, l'expressió "anatema, separat de Crist" - exclòs de la companyia o aliança amb Crist-ha ocasionat moltes dificultats interpretatives. El concepte tradicional és que l'apòstol aquí no expressa un desig en si, sinó que intenta transmetre un sentiment vehement, mostrant com de fort era el seu anhel per la salvació de la seva gent. Sota una mirada alternativa, Pau està expressant el desig de "oferir-se a Déu" per Crist.

El punt de vista tradicional és que la paraula anatema a 1 ° Corintis 16:22 denota que tots aquells que no estimen el Senyor són objecte d'odi i repulsió de tots els sants: ells són culpables d' un crim que mereix la més severa condemna; ells estan exposats a la sentència de "destrucció definitiva del Senyor". El punt de vista alternatiu, és que Pau està dient que aquells que no estimen el Senyor haurien de ser oferts a Déu.

Amb el transcurs del temps, per a l'Església Catòlica el terme "anathema" va significar una forma d'extrema sanció religiosa sota pena d'excomunicar. La instància més primerenca d'aplicació de la forma està a l'ajuntament de Elvira (c.306), i després d'això es va tornar el mètode més comú per a l'eliminació d'heretges. Ciril d'Alexandria va emetre doce Anathema contra Nestori a 431. En el segle V, va efectuar una distinció formal entre Anathema i excomunió, on l'excomunió establia excloure una persona o grup de persones del ritu d'Eucaristia i atenció al culte, mentre que Anathema significava una separació completa del subjecte del Cos de Crist.

[1]

El Codi de Dret Canònic, que va abolir totes les penes eclesiàstiques no esmentades en el mateix Codi (cànon 6), va fer al "anatema" sinònim de la "excomunió" (cànon 2257). El ritual abans descrit no s'inclou en el Pontificale Romanum posterior a Concili del Vaticà II.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aquesta entrada incorpora textos del domini públic: Bíblia Diccionari de Easton, originalment publicat el 1897.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Mentrestant que l'"excomunió menor" pot associar-se amb un excomunicat, i l'"excomunió major" pot ser imposada per qualsevol bisbe, l '"anatema" era imposat pel propi Papa en una cerimònia especial, anomenada Pontificale Romanum . Vestint una capa porpra (el color litúrgic de la penitència), i portant a la mà un ciri encès, ell, envoltat de 12 sacerdots, també amb ciris encesos, pronunciava l'anatema, amb una fórmula que concloïa amb les següents paraules :

    "Per tant, en nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, de Sant Pere, Príncep dels Apòstols, i de tots els sants, en virtut del poder que ens ha estat atorgat de lligar i deslligar, en el cel i la terra, privem (Nom) mateix i tots els seus còmplices i els que li prestin ajuda, de la Comunió del Cos i de la Sang de Nostre Senyor, el separem de la societat de tots els Cristians, que excloem del si de la nostra Santa Mare l'Església, en el cel i en la terra, el declarem excomunicat i anatematitzat, i ho jutgem condemnat al foc etern amb Satanàs i els seus àngels i tots els réprobos, mentre no trenqui les cadenes del dimoni, faci penitència i satisfaci a l'Església; l'enviem a Satanàs perquè mortifiquin seu cos, més que la seva ànima pugui ser salvada el dia del Judici "

    Els sacerdots responen: "Fiat, fiat, fiat" (Que així sigui), i tots, inclòs el pontífex, posen les seves ciris encesos a terra. S'enviava la notícia escrita a tots els sacerdots i bisbes propers del nom del excomunicat i la causa de la seua excomunió, perquè no tinguessin cap comunicació amb ell. Tot i ser enviat amb l'diable i els seus àngels, encara pot, i més encara està obligat a penedir-se. El Papa proveeix la forma per absoldre'l i reconciliar amb l'Església. El Pontificale Romanum estableix la forma per l'absolució i reconciliació amb l'Església.