San Pietro in Vincoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
San Pietro in Vincoli al Colle Oppio
Exterior de la basílica
Exterior de la basílica
Situació
• Regió/Territori Laci
• Municipi Roma
• Localització Itàlia Itàlia
• Coordenades 41° 53′ 37.94″ N, 12° 29′ 35.05″ E / 41.8938722°N,12.4930694°E / 41.8938722; 12.4930694Coord.: 41° 53′ 37.94″ N, 12° 29′ 35.05″ E / 41.8938722°N,12.4930694°E / 41.8938722; 12.4930694
Fitxa tècnica
Estil renaixentista, barroc
Començament segle V
Consagració 439
Diòcesi Roma
Categoria Basílica menor, Església titular
Dimensions 70m x 40m m
Estat d'ús Bo
Característiques
Planta 16m


San Pietro in Vincoli (Sant Pere encadenat) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.

Història[modifica | modifica el codi]

La tomba de Juli II, amb el Moisès de Miquel Àngel.

La basílica va ser construïda a la meitat del segle V per guardar la relíquia de les cadenes amb les que van lligar a Sant Pere durant el seu empresonament a Jerusalem.

Segons conta la llegenda, l'emperadriu Eudoxia (esposa de l'emperador Valentinià III) va oferir les cadenes com a regal al papa Lleó I. Quan aquest les va comparar a les cadenes del primer empresonament de Sant Pere a la Presó Mamertina a Roma, les dues cadenes es van unir miraculosament. Les cadenes es guarden a un reliquiari sota l'altar principal de la basílica. La basílica va experimentar diverses restauracions i reconstruccions, entre elles la restauració del papa Adrià I i les reconstruccions del papa Sixt IV i de Juli II. També va patir una renovació el 1875. El pòrtic frontal, incorporat el 1475, se l'atribueix a Baccio Pontelli, mentre que el claustre (1493-1503), és obra de Giuliano da Sangallo.

Interior[modifica | modifica el codi]

L'interior de la basílica està format per una planta de dues naus, amb tres absis dividits per columnes d'estil dòric. Les naus tenen voltes de creueria, mentre que la nau central té un sostre emplafonat del segle XVIII, amb frescs de Giovanni Battista Parodi al centre mostrant el Miracle de les cadenes (1706).

El Moisès de Miquel Àngel, finalitzat el 1515 i originàriament concebut com a part del monument independent del papa Juli II junt amb 47 estàtues més, es va convertir en el nucli central del monument i tomba del papa a San Pietro, l'església de la seva família. Moisès es presenta amb banyes, a causa de la similitud en llatí entre les paraules "ratllo" y "banya". Aquest tipus de simbolisme iconogràfic era comú a l'art sagrat del Renaixement, i en aquest cas, facilitava el treball de l'escultor (ja que esculpir unes banyes és molt més concret que esculpir llum abstracta), i aquells que el veiessin ho entendrien com el resplendor de la cara de Moisès, i no com a banyes. El temple és visitat de forma massiva pels turistes gràcies a aquesta escultura de Miquel Àngel.

Altres obres d'art que es poden trobar en aquesta església inclouen dos pintures de Santa Augustina i Santa Margarita de Guercino, el monument del cardenal Girolamo Agucchi dissenyat per Domenichino (també autor del fresc de 1604 Alliberació de Sant Pere, situat a la sagristia, el retaule de la primera capella, una Deposició de Pomarancio, i el sepulcre de Nicolás de Cusa (1464), obra d'Andrea Bregno.

També es poden trobar les sepultures del pintor i escultor Antonio Pollaiuolo i del pintor de miniatures Giulio Clovio, amic de El Greco.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Interior de la basílica  
Fresc del s. XVIII, El Miracle de les Cadenes al centre del sostre de la nau, per Giovanni Battista Parodi (1706)  
L'estàtua de Moisès de Miquel Àngel  
Reliquiari amb les cadenes de Sant Pere  
Frescs de Giacomo Coppi (1577)  
Mosaic de Sant Sebastià 

El títol cardenalici de San Pietro in Vincoli[modifica | modifica el codi]

L'antic títol cardenalici de San Pietro in Vincoli, que data del regnat del Papa Símmac I, va ser erigit al voltant del 490 a l'església que l'emperadriu Licínia Eudòcia va fer construir per amb motiu de la mort del seu espòs, l'emperador Valentinià III.

El títol va ser esmentat entre els presents ala sínode romà del 499. L'església a la qual es va adjuntar va rebreuna nova consagració al 555 pel Papa Pelagi I. Al Liber Pontificalis, les biografies dels Papes Adrià I i Lleó III, el títol és Eudoxiae ad Vincula. Com que al tresor de l'església es conserven les cadenes de Sant Pere, el títol ha estat renombrat com San Pietro in Vincoli. D'acord amb el catàleg de Pere Mallio, compilat sota el pontificat d'Alexandre III, el títol es va adjuntar a la basílica de Sant Llorenç fuori li mura i els seus sacerdots celebren missa al seu torn.[1][2]

Cardenals titulars[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: San Pietro in Vincoli Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Federico Gizzi, Le chiese medievali di Roma, Newton Compton, Rome, 1998.(italià)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cardinal Title S. Pietro in Vincoli». Gcatholic.org. [Consulta: 2014-06-10].
  2. «The Cardinals of the Holy Roman Church». Fiu.edu, 2002-01-01. [Consulta: 2014-06-10].