Juli II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli II Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
28 de novembre de 150321 de febrer de 1513
Pope Julius II.jpg
CoA della Rovere popes.svg
Dades personals
Nom Giuliano della Rovere
Nascut 5 de desembre de 1443
Albisola Superiore, República de Gènova
Mort 21 de febrer de 1513 (als 69 anys)
Roma, Estats Pontificis

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Era nebot de Fancesco della Rovere, que també seria Papa amb el nom de Sixt IV i que el va fer cardenal el 1471. Va ser un enemic declarat dels Borja i del Papa Alexandre VI, raó per la qual va procurar mantenir-se allunyat de Roma durant el seu pontificat. Quan morí Pius III, va participar en el conclave en el que va ser escollit per 37 vots, dels 38 possibles, tot i que Cèsar Borja controlava els 11 cardenals espanyols.

Juli II és considerat com un papa estratega, guerrer i bon diplomàtic i mecenes de les arts.

Al començament del seu pontificat va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu, arruïnades després de la dècada dels Borja i va aconseguir empresonar Cèsar i annexar-se el ducat de la Romanya, que ell havia conquerit i s'havia annexat a títol personal. Però sense Cèsar, les seves possessions a la Romanya van disgregar-se i moltes ciutats van tornar a estar dominades pels seus antics tirans i algunes van caure en mans de la República de Venècia. El 1506, Juli II va posar-se al capdavant dels exèrcits pontificis i va aconseguir ocupar les ciutats rebels, com Perusa i Bolonya, que va capitular després de dos mesos de setge.

Per combatre Venècia, Juli, que volia impedir que fos una potència hegemònica a la península itàlica, va crear una aliança per lluitar-hi, ensarronant al rei francès Lluís XII, que havia perdut el regne de Nàpols en mans de la Corona d'Aragó, al que li va fer creure que allà recuperaria el que havia perdut a Nàpols. També va comprometre en la lluita a l'emperador Maximilià I, el rei Ferran II el Catòlic, Savoia, Florència i Màntua. Units en la lliga de Cambrai, els aliats van derrotar els venecians a la batalla d'Agnadello el maig del 1509. Després d'aquesta derrota, la república es va rendir i va tornar els territoris al Papa, quedant força debilitada. Juli va perdonar els venecians i va desfer la lliga el 1510.

El següents enemics del Papa van ser els francesos que ocupaven Milà i Gènova, contra els quals va formar una nova aliança (4 d'octubre de 1510) que englobava els Estats Pontificis, Espanya, Venècia i més tard el Sacre Imperi, Anglaterra i Suïssa.

Mentre es constituïa l'aliança, Lluís XII es va adonar de la creixent hostilitat contra els francesos i el conflicte es va convertir en una guerra oberta. El rei francès va convocar un concili a Pisa per tal de desautoritzar al Papa, però només hi van assistir cinc cardenals que ràpidament Juli II va excomunicar.

La guerra inicialment va ser favorable als francesos, però ràpidament van veure's obligats a cedir Milà i marxar d'Itàlia creuant els Alps, en veure totes les seves fronteres amenaçades. Arran de la guerra amb França, Juli II va excomunicar Joan III d'Albret, rei de Navarra i aliat dels francesos, sota el pretext de què defensava l'heretgia càtara, cosa que immediatament va aprofitar Ferran II, llavors rei d'Aragó i regent de Castella per ocupar el regne el 1512.

Quan la guerra va acabar, Juli va convocar un concili, el V concili del Laterà, per tal d'esborrar la petja del de Pisa. Va morir en una època en què pensava com aconseguir expulsar els espanyols de Nàpols i trencar el cercle viciós que mantenien amb els francesos per aconseguir el control d'Itàlia.

Juli II va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de l'actual Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a més d'un colossal monument funerari, que per falta de fons no es va acabar i del que ens resta l'estàtua de Moisès, avui situada a l'església de San Pietro in Vincoli.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli II