Juli II

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Juli II Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
28 de novembre de 150321 de febrer de 1513
Pope Julius II.jpg
CoA della Rovere popes.svg
Dades personals
Nom Giuliano della Rovere
Nascut 5 de desembre de 1443
Albisola Superiore, República de Gènova
Mort 21 de febrer de 1513 (als 69 anys)
Roma, Estats Pontificis

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Era nebot de Fancesco della Rovere, que també seria Papa amb el nom de Sixt IV i que el va fer cardenal el 1471. Va ser un enemic declarat dels Borja i del Papa Alexandre VI, raó per la qual va procurar mantenir-se allunyat de Roma durant el seu pontificat. Quan morí Pius III, va participar en el conclave en el que va ser escollit per 37 vots, dels 38 possibles, tot i que Cèsar Borja controlava els 11 cardenals espanyols.

Juli II és considerat com un papa estratega, guerrer i bon diplomàtic i mecenes de les arts.

Al començament del seu pontificat va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu, arruïnades després de la dècada dels Borja i va aconseguir empresonar Cèsar i annexar-se el ducat de la Romanya, que ell havia conquerit i s'havia annexat a títol personal. Però sense Cèsar, les seves possessions a la Romanya van disgregar-se i moltes ciutats van tornar a estar dominades pels seus antics tirans i algunes van caure en mans de la República de Venècia. El 1506, Juli II va posar-se al capdavant dels exèrcits pontificis i va aconseguir ocupar les ciutats rebels, com Perusa i Bolonya, que va capitular després de dos mesos de setge.

Per combatre Venècia, Juli, que volia impedir que fos una potència hegemònica a la península Itàlica, va crear una aliança per lluitar-hi, ensarronant al rei francès Lluís XII, que havia perdut el regne de Nàpols en mans de la Corona d'Aragó, al que li va fer creure que allà recuperaria el que havia perdut a Nàpols. També va comprometre en la lluita a l'emperador Maximilià I, el rei Ferran II el Catòlic, Savoia, Florència i Màntua. Units en la lliga de Cambrai, els aliats van derrotar els venecians a la batalla d'Agnadello el maig del 1509. Després d'aquesta derrota, la república es va rendir i va tornar els territoris al Papa, quedant força debilitada. Juli va perdonar els venecians i va desfer la lliga el 1510.

Els següents enemics del Papa van ser els francesos que ocupaven Milà i Gènova, contra els quals va formar una nova aliança (4 d'octubre de 1510) que englobava els Estats Pontificis, Espanya, Venècia i més tard el Sacre Imperi, Anglaterra i Suïssa.

Mentre es constituïa l'aliança, Lluís XII es va adonar de la creixent hostilitat contra els francesos i el conflicte es va convertir en una guerra oberta. El rei francès va convocar un concili a Pisa per tal de desautoritzar al Papa, però només hi van assistir cinc cardenals que ràpidament Juli II va excomunicar.

La guerra inicialment va ser favorable als francesos, però ràpidament van veure's obligats a cedir Milà i marxar d'Itàlia creuant els Alps, en veure totes les seves fronteres amenaçades. Arran de la guerra amb França, Juli II va excomunicar Joan III d'Albret, rei de Navarra i aliat dels francesos, sota el pretext de què defensava l'heretgia càtara, cosa que immediatament va aprofitar Ferran II, llavors rei d'Aragó i regent de Castella per ocupar el regne el 1512.

Quan la guerra va acabar, Juli va convocar un concili, el V concili del Laterà, per tal d'esborrar la petja del de Pisa. Va morir en una època en què pensava com aconseguir expulsar els espanyols de Nàpols i trencar el cercle viciós que mantenien amb els francesos per aconseguir el control d'Itàlia.

Juli II va ser protector d'artistes com Rafael Sanzio, Donato Bramante, a qui va encomanar els plànols de l'actual Basílica de Sant Pere, i Miquel Àngel a qui va encarregar les pintures de la volta de la Capella Sixtina, a més d'un colossal monument funerari, que per falta de fons no es va acabar i del que ens resta l'estàtua de Moisès, avui situada a l'església de San Pietro in Vincoli.


Precedit per:
Pius III
CoA della Rovere popes.svg
Papa

1 de novembre de 1503 - 21 de febrer de 1513
Succeït per:
Lleó X
Precedit per:
Michele anglicus
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Carpentras

1471-1472
Succeït per:
Frédéric de Saluces
administrador apostòlic
Precedit per:
Pietro Riario
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal prevere dels Sants XII Apòstols
in commendam

1474-1503
Succeït per:
Clemente Grosso della Rovere
Precedit per:
Francesco Della Rovere
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal prevere de San Pietro in Vincoli

1471-1479
Succeït per:
convertida en commenda
Precedit per:
Barthélémi Chuet
administrador apostòlic
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Lausana

1472-1473
Succeït per:
Benoît di Montferrand
Precedit per:
Guglielmo Bellomo
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Catania

1473-1474
Succeït per:
Francesco Campolo
Precedit per:
Giovanni Jouffroy
TerritorialAbbotCoA PioM.svg
Abat de Gorze
in commendam

1473-1486
Succeït per:
Vary de Dommartin
Precedit per:
Alain de Coëtivy
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe d'Avinyó

1474-1503
Succeït per:
Antoine Florès
Precedit per:
Benoît di Montferrand
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Coutances

1476-1477
Succeït per:
Galeazzo della Rovere
Precedit per:
Hélie de Pompadour
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Viviers

1477-1478
Succeït per:
Jean de Montchenu
Precedit per:
Jean de Petit
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Mende

1478-1479
Succeït per:
Clemente Grosso della Rovere, O.F.M. Conv.
Precedit per:
convertida en seu titular
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal prevere de San Pietro in Vincoli
in commendam

1479-1503
Succeït per:
Galeotto Franciotti Della Rovere
Precedit per:
Berardo Eroli
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal Bisbe de Sabina

1479-1483
Succeït per:
Oliviero Carafa
Precedit per:
Guillaume d'Estouteville
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal Bisbe d'Òstia

1483-1503
Succeït per:
Oliviero Carafa
Precedit per:
Francesco Gonzaga
administrador apostòlic
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Bolonia

1483-1502
Succeït per:
Giovanni Stefano Ferrero
Precedit per:
Pietro Gara, O.P.
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Savona

1499-1502
Succeït per:
Galeotto della Rovere
Precedit per:
Giovanni Stefano Ferrero
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Vercelli

1502-1503
Succeït per:
Giovanni Stefano Ferrero


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juli II