Clemente Grosso della Rovere
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1462 Savona (Itàlia) |
| Mort | 18 agost 1504 (41/42 anys) Roma |
 Cardenal prevere Santi XII Apostoli | |
| 6 desembre 1503 – 18 agost 1504 ← Bessarió – Leonardo Grosso della Rovere → | |
| Cardenal | |
| 29 novembre 1503 – | |
| Bisbe de Mende | |
| 27 octubre 1483 – 18 agost 1504 ← Juli II – Francesco Grosso della Rovere → Diòcesi: bisbat de Mende | |
| Abat abadia de Bonnecombe | |
| té el rol: abat comendatari 1470 – 1473 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Orde religiós | Franciscans |
| Altres | |
| Títol | Comte |
| Germans | Leonardo Grosso della Rovere |
 | |
Clemente Grosso della Rovere, (Savona, 1462 - Roma, 18 d'agost de 1504),[1] va ser un bisbe i cardenal italià.
Biografia[modifica]
Clemente Grosso della Rovere, descendent de la família Della Rovere, és el segon fill d'Antonio Grosso i de Maria Basso della Rovere.[1] És doncs parent dels papes Sixt IV (Maria és la neboda del papa) i Juli II (Maria és la cosina germana del papa). Quan aquest últim torna a Itàlia l'any 1483, deixa el bisbat de Mende al seu nebot Clement.
Elegit el 17 d'octubre de 1483 no és fins l'octubre de 1485[1] que Clemente de la Rovère arriba a la seu episcopal. En aquell moment, les velles disputes entre els cònsols de Mende i el bisbat van ressorgir, les primers ciutats tenien por de veure desaparèixer aquest privilegi. Així bloquegen les portes de Mende, de forma que el bisbe no pugui accedir-hi. En aquella època els bisbes utilitzaven principalment el seu castell de Balsièja com a residència (el de Chanac era la residència d'estiu). No torna a Mende fins al cap de quinze dies. Tanmateix la família della Rovere recobrarà la plena autoritat pel Rei l'any 1492. El títol de cònsol és mantingut en plaça del tradicional títol de síndic.[2]
Va ser Tinent-general del legat d'Avinyó i rector del Comtat Venaissí a Carpentràs de 1495 a 1502.[3]
L'any 1500, és primicer [4] de la Universitat d'Avinyó.[3]
Quan el seu oncle esdevé papa, Clemente és nomenat Cardenal amb el títol de Sant Climent, a continuació de la basílica dels Sants Apòstols, el 29 de novembre de 1503, i tornarà llavors a Roma, cedint la seva plaça de bisbe de Mende al seu germà Francesc de la Rovère, i mor el 18 d'agost de 1504.[3][5]
Les seves obres[modifica]
L'any 1487, va fer fer afegir dues crugies a la catedral de Mende.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Salvador Miranda. «Cardinal Clément Grosso de La Rovère». University Park, Miami, FL 33199, 2009.
- ↑ Benjamin Bardy - Mende (éditions SAEP 1973 - p.34-35)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cottier, Charles. Notes historiques concernant les recteurs du ci-devant Comté Venaissin (en francès). Proyet, 1806, p. 158,159.
- ↑ de primus inter pares: primer entre iguals, qui té la primera dignitat
- ↑ Encyclopédie méthodique: ou par ordre de matières: par une société de gens de lettres, de savans et d'artistes ... (en francès). Panckoucke, 1804.
- ↑ «catedral de Mende». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 24 juny 2020].