Família franciscana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emblema de la família franciscana.

S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.[1]

Els franciscans creuen en la pobresa de Crist i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226, es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.

Al llarg dels segles s'han produït al si de l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.

Composició[modifica | modifica el codi]

Trobada de joves franciscans a Sud-amèrica a Jufra, Xile, el 2010.
La Tau és un símbol dels franciscans.
Un franciscà a prop de la muntanya Tabor, on l'Evangeli exposa que Jesús es transfigurà.

La família franciscana és composta per tres ordes bàsics:

Primer orde[modifica | modifica el codi]

L'orde primer (ordo fratrum minorum), és masculí i format pels frares és seguit per tres grans famílies. Les dues primeres constituïen un sol orde fins a la separació de 1517, que dividí l'orde entre conventuals i observants o reformats.

  • Frares Menors Conventuals: és el tronc original de l'orde fundat el 1209; en 1517 se separà dels moviments observants com a orde diferenciat, amb la mateixa regla, però amb constitucions i direcció diferents.
  • Frares Menors, en els que s'integraren els antics Frares Menors Observants i les seves reformes: alcantarins, franciscans descalços, etc., sorgides a partir del segle XIV i, sobretot, durant els segles XV i XVI. En 1517 les diferents reformes formaren un orde separat sota una direcció diferent a la dels conventuals. El 1897, Lleó XIII reunificà els diferents ordes reformats i observants sota el nom actual.
  • Frares Menors Caputxins, originats cap al 1520-1525 com a orde reformat, independent des de llavors.

Segon orde[modifica | modifica el codi]

L'orde segon, femení, de monges, és format únicament per religioses, especialment clarisses i concepcionistes.

Amb estatuts propis, trobem:

Afins a l'orde i formant part de la família clarissa:

Tercer orde[modifica | modifica el codi]

El tercer orde: format per seglars d'ambdós sexes i per preveres diocesans coneguts com a franciscans seglars. També comprèn diversos religiosos de diverses congregacions.

A banda, s'han creat altres comunitats també inspirades en l'espiritualitat franciscana, com els Frares Franciscans de la Immaculada o els Frares Menors Renovats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Franciscà». Enciclopedia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 octubre 2013].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Família franciscana Modifica l'enllaç a Wikidata