Ducat (moneda)
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
,_1915_(Nachpr%C3%A4gung).JPG)
El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa i en diverses èpoques.
El ducat va ser introduït per la República de Venècia el 1284, en règim de Giovanni Dandolo, governant de la ciutat amb el tradicional títol de Doge. (1280 - 1289). El ducat venecià presenta en l'anvers al Doge de genolls davant sant Marc, sant patró de Venècia, i en el revers a Jesús.
Durant el segle XV va anar substituint al florí com a moneda d'or de referència. Moltes autoritats europees, fins i tot molts Estats alemanys i austríacs van encunyar ducats. La denominació i diversos dels seus múltiples i submúltiples es van encunyar fins a començaments del segle XX. La producció de ducats com a mitjà de bescanvi va continuar després de la Primera Guerra Mundial. Encara avui en dia, algunes seques encunyen ducats d'or amb base en encunys antics i els bancs els venen a inversors.
Taula de continguts |
El Ducat a Catalunya [modifica]
El rei Joan II, féu batre per primera cop ducats d'or (ducat joaní) a Saragossa i a València i el seu fill Ferran II generalitzà l'encunyació de ducats a tots els seus reialmes de la corona catalanoaragonesa. El ducat, tenia el mateix valor que el ducat venecià. D'alta llei (23,75 quirats), la seva estampa varià d'un país a l'altre. Amb Joan II i Ferran II, Aragó abandonà l'exclusivitat del diner de billó per a encunyar rals d'argent i ducats d'or. L'any 1479 Ferran II introduí el ducat a Castella, on la moneda d'or encara era ancorada en els patrons metrològics àrabs. La reforma del 1497 introduïa a Castella les concepcions monetàries dels catalans. Actualment està en discussió, si el descubriment del Nou Món es va pagar amb Maravetis o en Ducats.
El Ducat a Espanya [modifica]
Amb els Reis Catòlics es va iniciar l'homogeneïtzació del sistema monetari peninsular. El ducat d'or espanyol té un pes de 3,6 g (llei 23 3/4 de quirat[1]), és la moneda unitària d'or (mig dobló) i va ser la unitat de compte durant els segles XVI i XVII. Va ser per primera vegada encunyat pels Reis Catòlics, amb el nom de Excel lent de Granada, rebent després el nom de ducat, i segons el "Quadern d'Ordenances de la tasca de les monedes» també conegut com la «Reial Pragmàtica de Medina del Camp », de 13 de juny de 1497, equival a 11 rals i 1 maravedí, o bé 375 maravedís[2] (1500 Cornago).
En 1537 es va introduir l'escut, una nova moneda d'or de menys pes i llei que el ducat, passant a tenir una llei de 22 quirats, amb la finalitat d'igualar la moneda d'or castellana a la d'altres països i evitar la seva fugida a l'exterior. Aquesta moneda corresponia a 350 maravedís, de manera que el ducat va deixar d'encunyar-i es va convertir en moneda de compte, tot i que va seguir circulant.
Luis de Góngora y Argote en el seu poema Veritat, mentida el cita satíricament juntament amb altres monedes de l'època per subratllar el poder corruptor dels diners:
"Cruzados hacen cruzados,
escudos pintan escudos,
y tahures muy desnudos,
con dados ganan condados,
ducados dejan ducados,
y coronas Majestad,
¡Verdad,
verdad!"[3]
Ducat de plata [modifica]
Al segle XVII, en Espanya i les seves colònies es va utilitzar el denominat ducat de plata com a unitat de mesura, no com una moneda encunyada. Equivalia a 375 maravedís de plata.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Edwards, John; Lynch, John. Edad Moderna: Auge del Imperio, 1474-1598 (en castellà). Editorial Critica, 2005, p.705. ISBN 8484326241.
- ↑ Chamberlain, Robert Stoner. The conquest and colonization of Honduras, 1502-1550 (en anglès). Octagon Books, 1953, p.69.
- ↑ "Croats fan croats, Escuts pinten escuts, i tafurs molt nus, amb daus guanyen comtats, ducats deixen ducats, i corones Majestat, Veritat, veritat !"
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat (moneda) |
