Medina del Campo
|
|||||
| Localització | |||||
   |
|||||
| Municipi de Castella i Lleó | |||||
 |
|||||
| Estat • Comunitat • Província • Comarca |
Espanya Castella i LleóProvíncia de Valladolid Tierra de Medina |
||||
| Gentilici | medinense | ||||
| Superfície | 153,27 km² | ||||
| Altitud | 721 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
21.607 hab. 140,97 hab/km² |
||||
| Coordenades | (i) | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Crescencio Martín Pascual(PP) |
||||
| Codi postal | 47400 |
||||
| Web | |||||
.svg)
.svg)
Medina del Campo, poble espanyol d'origen preromà, a la comunitat autònoma de Castella-Lleó, a la província de Valladolid.
[modifica] Situació, demografia i economia
Situada al sud-oest de la província de Valladolid, a 45 kilòmetres de la capital. Medina del Campo es troba a 721 mètres sobre el nivell del mar, a la vora del riu Zapardiel estenent-se el seu terme municipal sobre 153 km².
Les activitats econòmiques més destacables són l'agricultura, la indústria del moble i el comerç. En aquest últim apartat, cal destacar el mercat de bestiars que se celebra els diumenges i la particularitat que el comerç tanca els dijous i obre els diumenges al matí per a així donar servei als habitants de la comarca.
[modifica] Clima, vegetació i fauna
De clima mediterrani continentalitzat, amb una temperatura mitja anual de 11'6°C i una oscil·lació anual de 18'4°C, és sec (392 mm/m² a l'any de precipitació) amb hiverns llargs i freds i estius curts i calorosos. El paisatge de la comarca de Medina del Campo està dominat per les suaus ondulacions en les quals se situen els cultius de cereal i les pinedes amb alguns rierols d'escàs o nul cabal, com el riu Zapardiel, que creua la ciutat. La vegetació silvestre sobreviu en zones ermes, llindars i cunetes, amb un curt cicle vital, destinat a produir un gran nombre de llavors; per això, en els mesos de primavera, els camps gaudeixen d'una fugaç explosió de colors, que a l'estiu es torna grogosa palla.
La comarca acull nombrosos animals de petita grandària: gran varietat d'insectes, rèptils, petits rosegadors, llebres, guineus, perdius, cigonyes i les escasses però benvolgudes avitardes. Esquitxant el paisatge, des de tardor, apareixen petits estanys que, si bé, poden semblar de grandària insignificant, són fonamentals per a la vida silvestre i per a la ramaderia extensiva. Alguns d'aquests petits estanys arriben a convertir-se en llocs d'hivernada d'aus migratòries com gansos, grulles i altres aus aquàtiques.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
