Perdiu roja
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Alectoris rufa (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
La perdiu roja (Alectoris rufa) és una espècie d'au de l'ordre dels gal·liformes de la familia dels fasiànids (Phasianidae).
Morfologia [modifica]
La perdiu roja o perdriu roja, conegut a Balears simplement com a perdiu (Alectoris rufa) és un ocell de fins 35 cm, ales i cua curtes, amb plomes a les parts superiors de color gris rogenc, galtes i gola blanques limitades per una franja negra, amb potes i el bec vermells.
Distingim dos tipus de perdius, les de granja i les salvatges. Les salvatges aguanten molt i volen a una velocitat molt ràpida, però fent molt de soroll. També es diferencien perquè tenen les potes vermelles. Les de granja tenen les potes més roses i no volen tan ràpid. A més a més, fan volades de curta distància, al contrari de les salvatges.
Hàbitat i distribució geogràfica [modifica]
És un ocell propi de llocs oberts més aviat secs i de conreus de cereals. Viu a la Península Ibèrica, al sud de França, al nord-oest d'Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears (excepte a Formentera).
Costums [modifica]
És sedentari i gregari, grups familiars, que vola de forma sorollosa i incapaç de fer recoreguts llargs. Fa una posta d'uns 20 ous en nius a terra i les cries (perdigons) mengen insectes mentre els adults s'alimenten de gra.
-
Cria de perdiu roja amb pocs dies de vida.
-
Ous d'Alectoris rufa rufa - Museu de Tolosa
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu roja |
