Formentera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de les Pitiüses. Si cerqueu l'article sobre el municipi del Baix Segura, vegeu Formentera del Segura.
Formentera

Bandera oficial de Formentera

Escut de Formentera

Bandera de Formentera Escut de Formentera
Localització
Localització de Formentera respecte dels Països Catalans
Localització de Formentera respecte de les Illes Pitiüses


Illes Pitiüses

Dades estadístiques
Capital Sant Francesc de Formentera
Municipi més poblat Sant Francesc de Formentera
Gentilici Formenterer, formenterera
Formenterenc, formenterenca
Població (2012) 10.757 habitants

5.635 (homes)

5.122 (dones)

Superfície 83,2 Km2
Densitat (2012) 129.3 hab/Km2
Coordenades 38° 59′ N, 1° 26′ E / 38.98°N,1.43°E / 38.98; 1.43Coord.: 38° 59′ N, 1° 26′ E / 38.98°N,1.43°E / 38.98; 1.43
Municipis 1
Entitats 9
Batlle Jaume Ferrer Ribas (GxF)

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi. Amb una superfície de 83,2 km² és l'illa habitada de menor extensió de les Illes Balears. Ocupa la posició més meridional, separada de l'illa d'Eivissa per un estret pas d'aigua i d'illots comuns anomenat es Freus, de 7 quilòmetres de longitud.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El municipi inclou, a més de l'illa de Formentera, les illes i illots del voltant entre els quals destaquen s'Espalmador i s'Espardell. La superfície total del municipi és de 83,20 km2, cosa que suposa només l'1,64 % de la superfície total de les Balears.

L'illa té una forma allargassada d'est a oest, formada per dos promontoris a cada extrem i una franja de terreny llarga i estreta que els uneix.

La Mola i el cap de Barbaria, o el pla del Rei, són els dos massissos plans que s'eleven bruscament sobre el mar formant uns penya-segats de més de 100 m pràcticament en vertical. L'altitud màxima és de 195 metres a sa Talaiassa de la Mola.

Entre els dos promontoris es troba una franja bàsicament sorrenca i dunar anomenada es Carnatge. La part més estreta té només 1,5 km d'amplada.

Imatge de l'illa des del mirador de la Mola.

Al nord es troben dues extenses llacunes litorals: l'estany des Peix i l'estany Pudent. Al nord de l'estany Pudent, la península des Trucadors és un conjunt de dunes de 3 km de longitud i una amplada mínima de 100 m. A l'extrem nord un estret braç d'aigua de 50 m, anomenat es Pas, separa Formentera de s'Espalmador.

L'orografia plana de l'illa fa que les precipitacions siguin escasses i que la temperatura sigui uniforme. La precipitació mitjana anual és de 370 mm. La temperatura mitjana anual està entre 17 i 18 °C.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de Formentera està molt lligada a la història d'Eivissa, però durant llargs períodes de temps ha estat despoblada, o habitada esporàdicament, donant lloc a una particularitat respecte a l'illa veïna.

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Existeixen poques dades sobre la prehistòria de Formentera. L'estudi d'aquest període es va iniciar amb la descoberta del sepulcre de ca na Costa l'any 1974. Es tracta d'un conjunt megalític d'una estructura complexa formada per tres cercles concèntrics i una cambra central. Està datat al voltant de l'any 2000 aC. Els diferents fragments trobats de ceràmica, botons i eines de sílex demostren l'existència d'intercanvis amb les altres illes.

El conjunt de poblaments del cap de Barbaria, entre altres menors, són de l'edat del bronze, entre l'any 1600 i 1000 aC. Indiquen un poblament de grups familiars sedentaris.

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Mentre que els fenicis primer, i sobretot els púnics després, s'instal·len a Eivissa formant una important colònia, no existeixen dades sobre Formentera. Probablement va quedar deshabitada, o sense població estable, entre els segles V i I aC. El geògraf grec Estrabó l'anomena Ofiusa, 'illa de les Serps', nom que va adoptar Plini el Vell en llatí com Columbrària. Es va difondre el mite que l'illa era deserta per culpa de tota mena de serps verinoses. És possible que el nom estigui relacionat amb el nom púnic de les illes Pitiüses, YBSM, referit al déu Bes que, entre altres coses, dominava les serps.

De l'època romana, a partir del segle I dC, es troben jaciments que indiquen l'explotació de recursos i una població estable. A l'època del baix Imperi pertany el castellum de can Blai, una construcció militar quadrada amb cinc torres, probablement amb una funció de refugi de la població agrícola.

Els segles V a IX són obscurs, excepte el període bizantí quan es reconstrueixen antics establiments romans.

Període islàmic[modifica | modifica el codi]

El període islàmic (902 – 1235) suposa una nova organització social i econòmica al voltant de l'alqueria com a unitat productiva agrícola. La població és culta i fortament arabitzada.

El 1109 pateix una incursió noruega dirigida per Sigurd I de Noruega Magnússon "Jórsalafari"[1] Els fets queden recollits a la història dels reis de Noruega redactada per l'islandès Snorri Sturluson vers el 1220 i coneguda amb el títol de Heimskringla o Orbe del Món.[2] i en la tradició popular formenterera al voltant de la cova des Fum. L'illa apareix esmentada a la Heimskringla sota el nom de Forminterra.

Baixa edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La cultura i l'estructura social es transformen de formada sobtada amb la conquesta catalana del 1235. L'illa es divideix en quartons assignats als conqueridors: Guillem de Montgrí es va quedar amb la Mola i es Carnatge, l'infant Pere de Portugal amb es Cap i el comte Nunó Sanç amb Porto-salè. Poc després Montgrí va comprar la part que pertanyia a Nunó Sanç, i el quartó des Cap va passar al rei (la part més meridional és el pla del Rei). Montgrí va cedir part de la Mola per la construcció del monestir agustí de Santa Maria de Formentera.

Església del Pilar de la Mola

A mitjans del segle XIV, com a conseqüència de la pesta negra, l'illa queda despoblada i només és habitada de forma temporal per l'extracció de la sal i feines de ramaderia. L'església de sa Tanca Vella, de reduïdes dimensions i sense cementiri, data del 1369.

En el segle XVI es construeixen les torres de vigilància de la Mola, es Cap i s'Espalmador com a punts estratègics per a la defensa d'Eivissa dels atacs corsaris. Gairebé tres segles sense població estable varen fer que augmentassin els recursos naturals de l'illa on predominava el bosc i la caça.

Repoblament del segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Al voltant de l'any 1700 el rei va anar concedint terrenys a la família de Marc de Joan Ferrer i s'inicia el repoblament d'eivissencs. Els primers pobladors s'instal·len al voltant de sa Tanca Vella i el 1738 es construeix l'església de Sant Francesc, amb la funció de temple i de refugi, constituint un incipient nucli de població. L'església del Pilar de la Mola és del 1784. A la zona de les Roques s'instal·len els treballadors de les salines. Però la major part de la població viu dispersa segons l'organització tradicional eivissenca en véndes. L'any 1800 hi havia 1.200 habitants aproximadament.

Segles XIX a XXI[modifica | modifica el codi]

La derrota del bàndol austriacista en la Guerra de Successió suposa la confiscació de les salines, el principal recurs de l'illa. Les condicions de vida són dures i l'economia és de subsistència, bàsicament agrària. L'illa es troba desforestada i els estanys saliners en mal estat. El 1822 s'instaura breument el primer ajuntament de l'illa, reinstaurat el 1837 i novament suprimit entre 1870 i 1888.

Turisme a la platja de Migjorecurs de l'illa.

Durant el darrer terç del segle XIX i el primer terç del segle XX es produeix una gran emigració masculina a Cuba, l'Uruguai i l'Argentina, propiciant l'apel·latiu, per part dels eivissencs, de l'"Illa de ses dones". Els ingressos de l'emigració, majoritàriament temporal, suposen un augment del nivell de vida.

L'anarquisme esdevé el referent polític de l'illa, amb una llarga vaga dels treballadors saliners iniciada el 1931 i una important mobilització social en demanda d'un ús comunitari de l'Estany des Peix. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola l'illa és ocupada unes setmanes pel capità republicà Alberto Bayo Giroud. Recuperada pel bàndol franquista s'inicia una repressió amb afusellaments, exili i empresonaments. Entre el 1940 i el 1942 s'instal·la a la Savina una colònia penitenciària on van morir de gana un centenar de presoners. Les dècades del 1940 i 1950 tornen a ser anys d'aïllament, escassetat i mera subsistència.

A principis de la dècada del 1960, el turisme provoca una nova ruptura econòmica i social. S'inicia amb l'arribada d'integrants del moviment hippie i després moviments naturistes. Es construeixen els primers establiments turístics, la majoria com a petits negocis familiars, es remodela el port de la Savina com a principal punt de comunicació, i es milloren les infraestructures en general.

A partir dels anys vuitanta comencen les demandes socials per la preservació d'espais naturals i per un model turístic propi: campanyes contra la urbanització de l'estany des Peix, el càmping des Ca Marí, etc.

Organització territorial[modifica | modifica el codi]

L'organització tradicional del territori és en parròquies i véndes. Les parròquies són Sant Francesc de Formentera, Sant Ferran de ses Roques i el Pilar de la Mola, els tres pobles principals de l'illa. En els darrers anys s'han desenvolupat altres pobles eminentment turístics: es Pujols, es Caló o la Savina. Les véndes és una organització típica d'Eivissa i Formentera motivada per la població tradicionalment disseminada. L'illa està dividida en catorze véndes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bardetes, ses 247
Caló, es 318
Cap de Barbaria, es 1.136
Pilar de la Mola, el 576
Pujols, es 555
Salines, ses 10
Sant Ferran de ses Roques 1.997
Sant Francesc de Formentera 2.228
Savina, la 439
Font: IBESTAT

Economia[modifica | modifica el codi]

La seva economia depèn majoritàriament dels ingressos del sector turístic, l'activitat del qual està centrada en la temporada d'estiu. Les principals poblacions turístiques de Formentera són la Savina i Es Pujols.

Política[modifica | modifica el codi]

Article principal: Consell de Formentera

Arran de l'aprovació de Estatut d'Autonomia, es crea el Consell de Formentera. La institució estarà formada pels tretze regidors sorgits de les eleccions a l'Ajuntament, que esdevenen alhora consellers insulars.

Així doncs, l'àmbit de Formentera queda independent de vincles institucionals amb Eivissa, ja que deixa de dependre del Consell d'Eivissa i Formentera.

Les eleccions al Consell de Formentera, que se dugueren a terme el 2011 les va guanyar la formació Gent per Formentera, una formació localista i d'esquerres que va guanyar 6 regidors. El PP va obtindre 4 regidors. De lluny, el Partit Socialista a Formentera i el Grup d'Independents de Formentera obtengueren 2 regidors cadascun. Jaume Ferrer va ser elegit alcalde i, conseqüentment, president del Consell de Formentera.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

L'única manera per a accedir a l'illa és amb vaixell des d'Eivissa, i durant els mesos estivals es programen connexions vàries entre Formentera i el municipi valencià de Dénia. El vaixell és una forma econòmica de viatjar a Formentera que a més permet el viatge amb automòbil. Les línies JET uneixen els ports d'Eivissa i La Savina, amb vaixells proveïts d'hidrojet, en menys de 30 minuts.

Per a moure's per l'illa existeixen diverses opcions; hi ha 2 línies d'autobusos urbans a l'hivern i 7 a l'estiu, que uneixen principals punts de l'illa com el port de La Savina o Sant Francesc de Formentera. També hi ha una xarxa de carreteres entre les quals destaca la PM-820, que travessa l'illa passant pels nuclis més importants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. La forma originària del nom d'aquest rei noruec és Sigurðr I Magnússon jórsalafari. Son pare, el rei Magnús III en Cames-despullades -o, si es vol, En Cames-Nues- va morir el 24 d'agost de l'any 1103. A la Heimskringla s'hi diu que Sigurd va partir cap a Jerusalem amb un estol format per 60 naus quatre hiverns després de la mort de son pare (això és, per tant, l'any 1107) i que l'expedició va arribar a les costes de Forminterra després d'haver passat el primer hivern (s'entén, el primer hivern després d'haver salpat de Noruega, l'hivern del 1107-1108) a Anglaterra i el segon hivern (1108-1109) a Galícia; això fa possible de calcular que va arribar, per tant, a Formentera durant els mesos de primavera o d'estiu de l'any 1109.
    Es pot llegir una traducció catalana de l'episodi a: Macià Riutort i Riutort, "Breu notícia d'una incursió norrena a les Balears (AD 1109) continguda a la Heimskringla de Snorri Sturluson". Dins: FÒRUM - Anuari de l’Associació de Germanistes de Catalunya 5 (1993), pàgs. 239–251.
  2. En concret, a la part de la Heimskringla coneguda amb el nom de Magnússona saga o Història dels fills del rei Magnús III en Cames-despullades.
    La versió original es pot consultar a: *Saga Sigurðar jórsalafara, Eysteins ok Óláfs

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]