Dénia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dénia
Bandera de Dénia Escut de Dénia
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Dénia respecte del País Valencià Localització de Dénia respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Dénia vista des del Montgó
Dénia vista des del Montgó
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Denier, -a
Predom. ling. Valencià
Superfície 66,18 km²
Altitud 22 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
44.450 hab.
671,65 hab/km²
Coordenades 38° 50′ 26″ N, 0° 06′ 20″ E / 38.84056°N,0.10556°E / 38.84056; 0.10556Coord.: 38° 50′ 26″ N, 0° 06′ 20″ E / 38.84056°N,0.10556°E / 38.84056; 0.10556
Distàncies 92 km de Alacant
106 km de València
Organització
Ajuntament
• Alcaldessa:

9 PP, 8 PSPV-PSOE, 2 CU, 1 Compromís i 1 C's
Ana Kringe Sánchez (PPCV) (2011)
Codi postal 03700
Codi territorial 03063
Agermanament Cholet (França)
Web

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta, i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que amb indicis arqueològics de poblament ibèric (Diniu), el seu origen com a ciutat és grecoromà, situant-se al nord de la ciutat actual i front a l'antic port al Sinus Sucronensis al nord del Mongo (àrab Djalal Kaun) de 712 metres; aquest port es trobava al nord-oest del Promontorium Artemisium, Ferrarium i Tenebrium, moderns Cap de Sant Antoni, Sant Martí i la Nao.

Fou una colònia focea de Massília (Marsella) o de Empòrion (Empúries) al segle IV aC. El seu nom segons Estrabó era Hemeroscòpion, que després va canviar per Artemísion (per el temple d'Artemisa) i finalment sota els romans Dianium (vila de Diana) del que deriven el seu nom àrab (Daniya) i el modern Dénia. La ciutat grega fou aliada dels romans i respectada pels cartaginesos. El 193 Marc Cató va derrotar els ibers a la seva rodalia.

Els textos clàssics i les deixalles arqueològiques indiquen que en el segle I aC les tropes de Sertori establiren a Dianium una base naval. Aquí va morir probablement Sertori el 73 aC, assassinat. Juli Cèsar la va castigar per ser pompeiana i va ser ciutat estipendiaria (Dianium stipendarium).

Durant l'Alt Imperi la ciutat gaudí d'un període d'esplendor passant de ser "població estipendiària" a municipi. Entre el 636 i el 693 dC, en temps del regne visigot, Dénia fou seu bisbal sufragània de Toledo. Quatre bisbes són esmentats als concilis de Toledo.

En època musulmana la ciutat assolirà el moment culminant de la seva expansió i puixança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. En el moment de màxim esplendor (segle XI) va tenir 30.000 habitants els mateixos que tenia el 1960. Dàniya serà la capital de la Taifa de Dénia, creada després del 1010 per l'amirita Abu l-Djayah Muyahid (o Mudjahid, conegut a les fonts occidentals com Musset o Mugeto) al-Muwaffak, llibert del califa Abd al-Rahman ibn al-Mansur, que, amb la cooperació del coregent i savi Khalifa Abd Allah al-Mu'aytī (1013-1030) es va annexionar les Balears (1014-1045) i convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que encunyarà la seva pròpia moneda fins a la invasió almohade.

La taifa va perdre la seva independència el 1076, en ser destronat Alí Ibn Muyahid pels Banu Hud de Saragossa, dels quals va dependre fins a la invasió almoràvit (1091).

El 1203 s'hi va concentrar una poderosa flota almohade que anava a atacar als Banu Ghaniya a Mallorca; després de desembarcar a Eivissa van ocupar Palma (setembre del 1203). Dénia estava governada llavors per Muhammad ibn Ishak, successor del seu pare Ishak ibn Ghaniya al tron de Mallorca, que havia estat deposat pels seus germans per oposar-se a la seva fidelitat als almohades, i s'havia refugiat al territori continental.

La conquesta cristiana culminada després del Setge de Dàniyya per Jaume I, el 1244, va dur un seriós retrocés en el desenvolupament de la ciutat, pràcticament deshabitada al traure's d'ella la població musulmana. L'alemany Carroz es va cuidar del repartiment de terres. Repoblada a fur de València, la vila de Dénia, reduïda a l'albacar del castell, es converteix en el centre del poder cristià en un terme general poblat majoritàriament per musulmans.[2] Jaume el Just inicia l'etapa del domini senyorial, al cedir la vila el 1298 a Ponç d'Empúries. Posteriorment, sota la casa de Gandia (amb Pere d'Aragó, el 1325), es converteix en comtat el 1356, tornant a la Corona en temps d'Alfons el Magnànim. L'absentisme d'aquest monarca va possibilitar que el lloctinent Joan de Navarra ho donarà al castellà Didac Gómez de Sandoval i Rojas (1431), amb el consegüent descontent de la vila, que reclamà a la seva mort la reincorporació al reialenc (1455) amb el suport de la ciutat de València, que ocupà, fins al 1477, el castell, que comprenia les terres dels entorns de la ciutat, les quals reben encara el nom de Marquesat. El comtat romangué en mans dels Sandoval, promocionant-se a marquesat el 1487. El duc de Lerma, cinquè marqués de Dénia i favorit de Felip II, proporciona a la vila importants prebendes i el títol de ciutat. Va impulsar l'expulsió dels moriscos (1609), 25.000 dels quals embarcaren en el port de Dénia amb destinació a Berberia, amb el consegüent despoblament i ruïna econòmica del marquesat.

A partir del segle XVIII, la ciutat participa obertament en la guerra de Successió, i fou la primera a proclamar rei l'arxiduc Carles.[3] La guerra (on va patir tres setges) i les represàlies posteriors provocaren la crisi de la ciutat. Fou finalment ocupada pels borbònics el 17 de novembre del 1708. El castell, seriosament danyat, s'afonarà definitivament en la guerra del Francès. En el segle XIX Dénia es reincorporarà a la Corona (1804) i experimenta un gradual creixement iniciat al barri mariner, que s'independitzà administrativament entre 1837-39. El florent comerç de la pansa féu sorgir una burgesia comercial i va atraure empreses estrangeres amb el consegüent augment de població, que passà de 6.538 a 12.413 habitants (deniers) entre 1860-1900.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

La crisi de la pansa, des de principis del segle XX, suposa una certa paralització econòmica de la ciutat. Des dels anys 1960 el turisme es converteix en el principal sector econòmic de Dénia, provocant la desaparició de les indústries i una accelerada urbanització. La seua població passà de 12.185 hab. en 1960 a 37.773 en 2003 en un terme de 66,6 km2. La població actual continua creixent a un ritme bastant accelerat i actualment al seu padró consten 45.569 habitants censats (2008).

Barris i nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Barri de Baix la Mar.
Muralla del castell.

La població està distribuïda en diversos barris i àrees. Al mateix nucli urbà trobem els següents barris:

  • Les Roques: Construït al llarg dels segles XIX i XX, no té edificis monumentals però hi destaca el conjunt general de la seua arquitectura popular mediterrània, blanca i senzilla. És ací, en aquesta zona, on se situava la medina musulmana. Aquest barri se situa en la contornada del castell i destaca per les seues cases de poques altures i pels seus carrers estrets.
  • Baix la Mar: És el barri mariner de Dénia. La seua configuració actual es forma a partir del s.XVI, en una època de gran auge entre els s.XVIII i XIX, en què queda completament definit. El barri no té edificis monumentals destacant-hi només l'edifici de "les Drassanes", antigues drassanes de la darreria del s.XVI o primeria del s.XVII, de gran sobrietat i amb interessants arcs carpanells de pedra tosca (avui en dia aquest edifici alberga un hotel). El barri Baix la Mar és molt interessant com a conjunt arquitectònic, ja que conserva trets típics dels barris mariners de la Mediterrània.
  • Centre: d'una banda hi ha el centre històric, on destaca el carrer Cavallers, juntament amb els carrers Major, Sant Josep i Loreto. Aquests carrerons encara conserven un interessant conjunt de cases construïdes a la darreria del s. XVIII i durant el s. XIX, relacionades amb la riquesa i la burgesia que es creà al voltant del fenomen de la pansa). D'altra banda es troba el centre comercial, on s'ubica l'emblemàtic carrer Marqués de Campo, la Glorieta del País Valencià, el carrer Diana, la plaça del Consell, la plaça del Convent o la Plaça de la Constitució, entre altres. En aquesta àrea hi trobem la major part de botigues i serveis. L'Ajuntament està ubicat a l'esmentada Plaça de la Constitució, centre geogràfic de la ciutat. També podem trobar molts establiments de restauració
  • Oest: com el seu nom indica, és el barri que queda a l'oest de la ciutat, agrupat entorn la plaça Valgamedios i l'avinguda de València.
  • Saladar: barri de construcció més recent a la part sud de Dénia, que s'agrupa al voltant del Passeig del Saladar i els carrers propers, com ara Patrício Ferrándiz, la plaça de Jaume I o la plaça de l'Arxiduc Carles. En aquesta zona també podem trobar nombroses botigues i serveis.
  • Darrere del Castell: barri que queda al nord de la ciutat, marcat per la presència imponent de les muralles del Castell. És l'àrea de construcció més recent i està actualment en expansió. L'avinguda de Miguel Hernández, un dels carrers més llargs de la ciutat, la Ronda de les Muralles i la Plaça de Cholet són alguns dels llocs més distintius del barri.

A fora del nucli urbà també podem distingir altres zones: les Marines (al nord), les Rotes (al sud), la Pedrera (a la falda del Montgó), el Montgó... Dos dels nuclis de població del municipi han assolit una certa autonomia administrativa com a entitats locals menors: Jesús Pobre i la Xara.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Badia de l'Almadrava des de la punta de l'Estanyó. Al fons, la platja de les Deveses, al nord del terme de Dénia.
La costa de les Rotes, al sud del terme de Dénia.

El Montgó (753 m.) amb la seua majestuositat domina els 66,2 km2 del terme municipal i presenta, en el seu Parc Natural, una variada mostra de plantes autòctones, animals, coves i senders. L'altre atractiu paisatgístic són les platges de Les Marines i de Les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. El Montgó i la pedania de Jesús Pobre marca el límit del terme al sud, mentre el barranc del Molinell en marca el seu punt més septentrional. Al nord del terme existeix l'enclavament del terme de Els Poblets, que interromp la costa deniera a la fita amb el riu Girona.

Platges de Les Marines[modifica | modifica el codi]

  • Punta del Raset: platja de sorra més propera al nucli urbà, de 600 metres aproximadament i de gran amplària.
  • Albaranes: platja de sorra de 500 metres de longitud.
  • Les Marines: quasi 3 kilòmetres de platja de sorra.
  • Les Bovetes: dos kilòmetres de platja de sorra.
  • Els Molins: platja de sorra de gairebé 3 kilòmetres de longitud.
  • L'Almadrava: 3 kilòmetres de platja de sorra.
  • Les Deveses: platja de sorra més llunyana al nucli urbà. Sorra blanca i dunes naturals. Recomanada per la pràctica d'esports com la planxa de vela i el kite-surf. Té gairebé 3 kilòmetres de longitud.

Platges de Les Rotes[modifica | modifica el codi]

  • Marineta Cassiana: única platja de sorra de Les Rotes. És la més propera al nucli urbà i té més d'un kilòmetre de longitud.
  • El Trampolí: Cales rocoses d'1,5 kilòmetres de llargària.
  • Punta negra: Cales rocoses d'1,5 kilòmetres de llargària.
  • Arenetes: Mig kilòmetre de cales rocoses.
  • La Cala: xicotetes cales entre penya-segats d'ús habitualment nudista.

Edificis i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Ajuntament de Dénia.
El port de Dénia amb el Montgó darrere.
Església de l'Assumpció.

La ciutat es troba en una badia o port natural al redós del Montgó i ens mostra barris antics com ara el de les Roques o el de Baix la Mar, els carrers que baixen del castell ens recorden el passat àrab del lloc i la part baixa el modernisme que va dur el comerç de la pansa. Els museus i monuments més interessants són:

  • El Castell. Construït pel moros sobre anteriors edificacions. És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Alberga el Museu Arqueològic, important testimoni de la història local.Vegeu l'article principal Castell de Dénia.
  • Museu Arqueològic de Dénia. Recorregut per la història de la ciutat a través de les peces trobades en excavacions, dels ibers al barroc.
  • Museu Etnològic. Dedicat al segle XIX denier.
  • Museu del Joguet. Mostra de la indústria joguinera de Dénia des de 1904 fins a 1960.
  • Jaciment de l'Almadrava. Vila marítima romana típica dels segles I a IV dC.
  • Convent de les Agustines. Segles XVI i XVII.
  • Església de l'Assumpció. Barroc valencià del XVIII.
  • Església de Sant Antoni. Segles XVI i XVII.
  • Nostra senyora de Loreto. Segle XVI.
  • Església de Jesús Pobre.
  • Església de Sant Mateu de la Xara.
  • Ermites de la Conquesta.
  • Ajuntament. Neoclàssic.
  • Antigues drassanes. Segle XVI, modificades en el XVIII.
  • Muralles. Es conserven alguns trams en bon estat.
  • Torre de l'Almadrava o del Palmar. Torre de guaita que ha sofert una discutible restauració.
  • Torre del Gerro. Cos troncocònic que per la seua forma li dóna nom. Segle XVII.
  • Torre de Carrals. Important conjunt d'edificacions defensives. Actualment de propietat particular.
  • Casa Fortificada. Situada a la partida de la Benitzaina, declarada BIC.
  • Caseta del Pare Pere. Exemple d'arquitectura rural, del segle XVII.
  • El Montgó ocupa tot el sud del terme de la ciutat i n'és el paratge més important, sent a més a més un parc natural.
Vista panoràmica del Castell de Dénia.
Vista panoràmica del Castell de Dénia.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

A Dénia es fusionen els millors productes de la mar i de l'horta. L'arròs, el peix i el marisc, especialment la famosa gamba de Dénia, es troben en en moltes presentacions. La llandeta de peix,[4] l'arròs a banda, el polp sec, les gambes amb bledes i el suquet són plats emblemàtics. L'all-i-oli, coques, espencat, la mistela i les panses són la base de la gastronomia local.

Festes[modifica | modifica el codi]

Bous a la Mar.

Dénia, com a ciutat valenciana, es caracteritza per les nombroses festes i tradicions arrelades entre la població. Destaquen:

  • Festes de la Santíssima Sang: festes majors de Dénia, que es basen en els peculiars Bous a la Mar i la impressionant desfilada de carroces.
  • Falles: arrelades entre la població deniera des de fa més de 50 anys.
  • Moros i Cristians: celebrats a l'agost als voltants del dia de Sant Roc, patró de la ciutat.
  • Fogueres de Sant Joan: amb menor importància i tradició que les falles.
  • Dia del Corpus: se celebra una tradicional processó, acompanyada de danses populars valencianes.
  • Dia de la Verge dels Desamparats: s'organitza una processó pel port amb un tradicional castell de focs d'artifici per retre homenatge a la patrona dels mariners.

Esports[modifica | modifica el codi]

Política[modifica | modifica el codi]

A Dénia existeix la particularitat que cap partit polític ha aconseguit mantindre's al govern durant dos legislatures seguides.

Les eleccions de 2003 van donar com a resultat un govern en coalició del PSOE i el BLOC, amb 7 i 4 regidors respectivament. L'alcaldessa va ser Francisca Viciano, del PSPV i l'oposició estava formada pel PP, amb 5 regidors; Gent de Dénia amb 4 i Els Verds, amb un sol regidor.

Després de les eleccions municipals del 2007 l'ajuntament va estar format per una coalició socialista i valencianista, en què s'inclouen el PSPV, partit més votat a les darreres eleccions amb 9 regidors i el Bloc Nacionalista Valencià, amb 2 regidors. L'alcaldessa va ser Francisca Viciano, del PSPV. El primer tinent alcalde va ser Pau Reig, del BLOC i l'oposició estava formada pel PP, amb 5 regidors; Centre Unificat (2 regidors), Gent de Dénia (2) i el Partit Socialdemòcrata (1). Aquests 4 partits, en juliol de 2008, juntament amb un trànsfuga del PSOE, Juan Carlos Collado, van portar a terme una Moció de censura que va donar l'alcaldia a la popular Ana Kringe.[5]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Joaquín Chornet Torres UCD
1983 - 1987 Jaime Sendra Timoner PSOE
1987 - 1991 Pepe Crespo Mahiques Gent de Dénia
1991 - 1995 Sebastià Garcia i Mut UPV
1995 - 1999
1999 - 2003 Miguel Ferrer Marsal PP
2003 - 2007 Francisca R. Viciano i Guillem PSPV-PSOE
2007 - 2011

Francisca R. Viciano i Guillem
Ana Kringe Sánchez

Des del 2011 Ana Kringe Sánchez PP

Deniers il·lustres[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Mata, Jordi. «Jaume I. Rei i Mite». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.8.14. ISSN: 1695-2014.
  3. Ajuntament de Denia, La Guerra de Successió: Una guerra civil i internacional
  4. Llandeta
  5. Dénia ja té nova alcaldessa. pagina26.com
  6. Durant una part de la legislatura l'alcalde fou Pedro Pastor (Gent de Dénia), a causa de la moció de censura que secundaren Gent de Dénia, el Partit Popular i el PSPV-PSOE contra l'alcaldia del Bloc Nacionalista Valencià. El govern tripartit no va aguantar tota la legislatura i Sebastià Garcia va recuperar el càrrec d'alcalde.
  7. Houtsma, Martijn Theodoor. E. J. Brill's first encyclopaedia of Islam 1913-1936. Brill, p.912. ISBN 9004082654. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dénia Modifica l'enllaç a Wikidata