Trànsfuga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Trànsfuga[1] és una denominació atribuïda en política a aquells representants que, elegits en les llistes d’un partit, no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat. Apartant-se individualment, o en grup, del criteri fixat pels òrgans competents de les formacions polítiques que els han presentat, o havent estat expulsats d'aquestes, pacten amb altres forces polítiques per a canviar o mantindre la majoria governant, o bé dificulten o fan impossible a dita majoria el govern de l'entitat. Sovint el transfuguisme té lloc per motius il·legals, inconfessables i socialment inacceptables, més que ideològics.

La moral occidental castiga amb severitat el transfuguisme, encara que des del punt de vista legal és molt difícil d'impedir. Un dels casos més flagrants de transfuguisme en la política espanyola dels últims anys ha estat el cas Eduardo Tamayo i Maria Teresa Sáez antics militants del PSOE, que va provocar en el 2003 la dissolució anticipada de l'Assemblea Legislativa de la Comunitat de Madrid.[2] Altres casos recents de transfuguisme són els dels Ajuntaments de Lleó i Castelló d'Empúries.

També a l'àmbit autonòmic valencià va tindre ressò el cas que va envoltar a l'ex president de la Generalitat Valenciana i ex portaveu del govern espanyol Eduardo Zaplana, del PP, qui va arribar a l'alcaldia de Benidorm l'any 1991 gràcies al vot d'una trànsfuga del PSPV.[3]


Referències[modifica | modifica el codi]