Pedreguer

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de la Marina Alta

Els pòrxens de Pedreguer

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. de S.S. la Marina Alta
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia

Gentilici Pedreguer, -a

Predom. ling.

Valencià

Superfície 29,60 km²

Altitud 83 msnm

Població (2011^[1])
• Densitat 7.659 hab.
258,75 hab/km²

Coordenades

38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.79333, 0.03417(i) 38° 47′ 36″ N, 0° 02′ 03″ E / 38.79333, 0.03417

Distàncies 100 km de Alacant
106 km de València

Organització
Ajuntament
• Batlle: 6 PP, 4 PSPV, 2 BNV i 1 AIXA
Sergi Ferrús Peris (BNV)

Codi postal 03750

Festes majors Sant Bonaventura
Del 9 al 18 de juliol

Fira tradicional Porrat de Sant Blai (3 de febrer)
Fira de l'Inmaculada (8 de desembre)

Web

www.pedreguer.es

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

[modifica] Història

[modifica] Època Medieval

Població d'origen musulmà. Hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de : Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscos fins la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins l'any 1544 en què es va independitzar.

[modifica] Època Moderna

El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V (1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

[modifica] Època Contemporània

La tradicional utilització de la peita de palma, derivada modernament a altres materials, ha donat lloc a la indústria de la marroquineria, polaritzant la producció de barreteria, bosses de mà i accessoris, juntament amb Gata de Gorgos i Ondara, encara que ara ha decaigut molt aquesta indústria per la competència amb les importacions xineses, amb una mà d'obra molt més barata. Altres indústries, que incideixen en la seua economia són les fàbriques de mobles, embalatges i materials de construcció. La població, que als inicis del segle comptava amb 5.287 habitants (pedregueros), ha evolucionat de manera regressiva fins la dècada dels seixanta, creixent després lentament fins els 6.489 de 2004. El desenvolupament industrial dels últims temps i la influència secundària del turisme, ha potenciat la recuperació demogràfica. Recentment el poble ha començat a expandir-se per la construcció de nombrosos edificis en les proximitats del poble. Compta amb una superfície de 30,3 km².

[modifica] Festes i tradicions populars

Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 10 dies, la festa central és en els dies 15 i el 16 de juliol. És la Festa Major, dedicada al Patró de la Vila. Al voltant de la Plaça Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes infantils, focs artificials, curses, ral·li humorístic, etc.
Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Es celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el Porrat.
Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha processó, i el diumenge escomença la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada, s'ajunten a la Glorieta i d'allí van desfilant fins arribar a la Plaça on hi ha un berenar per a tots i on també hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones majors i també alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals . Es fa la benedicció dels animals a la capelleta de Sant Blai i després tothom va "de paella" a les diferents casetes de camp del poble.
Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana se celebra la fira d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participació del Cor de Pedreguer.

[modifica] Edificis històrics i d'interès

Article principal: Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta

Els molinets

La Font d'Aixa
El Castellet de l'Ocaive: Restes d'una fortalesa d'origen musulmà situada a la Muntanya Gran
L'Església de la Santa Creu: Del segle XVIII, sobre una de 1574
Els Porxes (o Pòrxens): Construcció de finals del segle XIX per ubicar el mercat tradicional a l'aire lliure. Actualment, el mercat s'ha estés també per l'espai adjacent de la Plaça Major
La Capelleta de Sant Blai: Del segle XVIII però reconstruïda recentment per culpa d'un incendi, en aquesta ermita se celebra el "Porrat" en les festes de Sant Blai on es troben moltes paradetes on es poden comprar dàtils, canya de sucre i molts més productes
Les Escoles Velles: Edifici de finals del segle XIX on, de principi, s'ubicà un dels primers centres d'ensenyament secundari de les comarques del sud (prov. d'Alacant) i després fou col·legi d'ensenyament primari. Degudament restaurat, en l'actualitat és el contenidor de la Casa de Cultura
Els Molinets: Es tracta de dos molins de vent del segle XIX que abans eren utilitzats per la gent de la zona per moldre el gra i obtindre'n farina. Es poden visitar i per la nit es troben il·luminats
Mirador "Mirabarques": Del 1998, en aquest mirador es pot gaudir d'una vista immillorable de gran part de la Marina

[modifica] Gastronomia

Putxero: És un menjar que té carn, verdures, cigrons, etc. Es serveix calent, i el seu caldo serveix per fer arròs o fideus.

Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arròs i qualsevol cosa que vinga bé. És molt típic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).

Arròs al Forn: És un plat d'arròs, verdures i carn. Es fa al forn i se serveix calent.

Esgarradet: És un plat de moltes verdures com pebrera, tomaca, ceba, etc. És un plat gelat.

Arròs amb Fesols i Naps: Arròs amb fesols i nap. Es serveix calent.

Coques: Una base de pasta, generalment coberta de tomaca, ceba, pèsols, etc.

Polp amb Penques: Polp trossejat amb penques, ceba, etc.

Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca i ceba.

Coca Maria: Coca molt inflada que se sol menjar per a berenar.

Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb carabassa.

[modifica] Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Pérez Pérez	UCD
1983 - 1987	Josep Castelló i Vives	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Josep Castelló i Vives	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Juliana González Maillo	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juliana González Maillo	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Teresa Ballester Artigues	BNV-EV
2003 - 2007	Vicent Costa Cabrera	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Andrés Ferrer Ribes	PP
2011 - ara	Sergi Ferrús Peris Salvadora Martí Morell(*)	BNV PSPV-PSOE

(*) D'acord amb el pacte de govern signat a principi de legislatura entre PSPV-PSOE, BNV i AIXA, l'alcaldia serà els dos primers anys per a Sergi Ferrús Peris (BNV) i els dos últims per a Salvadora Martí Morell (PSPV-PSOE).