Cigró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cigró
Esquerra: Varietat Desi o de Bengala; dreta: varietat Kabuli o europea
Esquerra: Varietat Desi o de Bengala; dreta: varietat Kabuli o europea

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Gènere: Cicer
Espècie: C. arietinum
Nom binomial
Cicer arietinum
L.

Els cigrons o ciurons (Cicer arietinum) són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae. Els cigrons són una de les plantes cultivades més antigues, s'han trobat restes a l'Orient Mitjà de 7.500 anys d'antiguitat.[1]

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'origen dels cigrons és desconegut. Actualment és un producte molt conreat a l'Índia mentre que a Europa és un producte típic a tots els països mediterranis.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Plàntula de cigronera
Cigronera florida a Castelltallat
Tavelles sobre la planta encara verdes del cultivar La Bañeza

La planta (cigronera) fa entre 20 i 50 cm d'alt i té les fulles compostes petites, cada tavella té generalment una o dues llavors, de vegades tres. Les flors són blanques amb venes de color blau, viola o rosa.

Al món n'hi ha dos tipus principals (segons els noms en idioma hindi): el Desi amb llavors petites cultivat principalment al subcontinent indi, Etiòpia i Iran; i el Kabuli (de Kabul), de llavors més grosses, que es cultiva principalment al sud d'Europa i el nord d'Àfrica (de fet, a tots els països mediterranis, incloent l'Orient Mitjà), Afganistan i Xile, també des del segle XVIII introduït al subcontinent indi.[2] El tipus Desi (que vol dir del país en hindi) seria la forma cultivada originàriament (derivada de l'espècie silvestre turca Cicer reticulatum) d'on derivarien els cigrons grossos o Kabuli. Els cigrons Desi tenen més fibra dietètica que els Kabuli i per tant un índex glucèmic menor.[3]

Conreu[modifica | modifica el codi]

Una part important de la cuina extremenya està basada en els cigrons.

És altament resistent a la sequera; però comparat amb els cereals, el cigró és poc productiu, ja que en les millors condicions de conreu difícilment arriba als 1.000 kg per Ha. Habitualment se sembra al mes de març tot i que en llocs d'hivern temperat es pot fer a la tardor si a més es fan servir herbicides, ja que les herbes ofegarien la cigronera. Com és una lleguminosa no cal l'adobat amb nitrogen, en canvi sí que cal adobar amb fòsfor i potassi en les quantitats que aconsellin les anàlisis de sòls. Les dosis de sembra oscil·len entre els 50 i 10 kg per hectàrea.

El desherbatge tradicional es fa passant el cultivador quan les plantes són encara prou xiques i més modernament amb herbicides persistents o de contacte. Passada la floració (flors blanques i aïllades a l'extrem de la planta) es forma una tavella amb un o, més rarament, dos o tres cigrons a dins. La recol·lecció antigament es feia arrencant a mà durant la matinada les mates quan tota la planta ja quedava seca i actualment s'utilitza una recol·lectora normal de cereals amb algunes modificacions per tal de no trencar les llavors.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els cigrons són d'alt valor nutritiu, 100 grams aporten 360 calories, amb un 20% de proteïnes, 6,5% de greixos, 130 mg de calci, 8 mg de ferro i diverses vitamines.[4] Els cigrons són essencials en plats bàsics de la cuina extremenya. Tradicionalment als nens extremenys els agradava menjar cigrons verds crus. La farina de cigrons es pot usar per a arrebossats i per a farinetes. També formen part de l'elaboració dels falàfel i del puré de cigrons o hummus, paraula que en àrab i en hebreu significa "cigró", aliments populars a l'Orient Mitjà, i a Tunísia s'empren per a fer uns pastissets dolços anomenats graiba.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Philologos. «Chickpeas — On Language». Jewish Daily Forward, October 21, 2005. [Consulta: 2009-03-28].
  2. Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops, [http://mansfeld.ipk-gatersleben.de/pls/htmldb_pgrc/f?p=185:46:2650767499563036::NO::module,source,taxid,akzname:mf,volksnam,30808,Cicer%20arietinum%20subsp.%20arietinum Cicer arietinum subsp
  3. Mendosa, David, Chana Dal, mendosa.com, retrieved 31 January 2008
  4. F. Goyantes i j.A. Montañes El cultivo del garbanzo Hojas divulgadoras Ministerio de Agricultura Espanya 1982