Carabassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una carabassa

La carabassa, o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament en tota Europa.

És una planta reptant que pot arribar als 10 m de longitud, dioica, de tiges acanalades i d'aspecte aspre, fulles pubescents, lobulades. Les grans flors grogues són unisexuals; les masculines tenen els estams soldats en forma de pilar i en ambdós sexes el calze està unit a la corol·la.

Planta de carbassa tipus Halloween, florida

Els fruits varien molt en grandària, des de gairebé globulars fins a oblongs o ovoides. La pell és llisa i dura i també varia en color.

Las carabasses d'estiu són varietats de Cucurbita pepo. Si es recullen immadures es consumeixen com carabassons -o carbassons- encara que es poden deixar madurar en la planta com les d'hivern. Actualment existeixen varietats híbrides anomenades de pinet que no són corredores i, per tant, no els cal tant d'espai per créixer i desenvolupar-se. Aquestes varietats són òptimes per a fer collita de flor de carbassó, molt apreciada en la cuina actual.

No obstant això, les varietats d'hivern C. maxima i C. mostacha no es consumeixen verdes. Existeixen multitud de varietats de diferents colors i grandàries; les més grans arriben a pesar entre 100 kg a 300 kg. Encara que és difícil mantenir les varietats pures quan es conreen juntes, la veritable espècie C. pepo no s'hibrida mai amb C. maxima, l'anomenada "carabassa confitera" de la qual s'elabora el cabell d'àngel. Aquesta varietat, més dolça i sucosa que la resta, quan està madura posseeix una pell de color taronja, rugosa, gruixuda i molt consistent, per la qual cosa es pot conservar molt de temps; és la típica carabassa de Tots Sants.

Tall de carabassa de la varietat Diable.

La carabassa és rica en minerals, sobretot potassi, vitamina C i ß-carotè.

Història[modifica | modifica el codi]

La conquesta d’Amèrica va portar a Catalunya noves varietats de carbasses. Es tractava d’un ingredient molt preuat a la cuina catalana de principis del segle XVIII, tant pel sabor com per la textura i el color. Se n’empraven diferents tipus en funció del plat que es volgués preparar. El més comú eren les sopes, bé en crema o acompanyades d’altres ingredients, com ara cebes o arròs. La carbassa també era la base principal d’alguns dolços.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carbassa». web. Ruta 1714. [Consulta: 5 juliol 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]