Sopa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sopa

La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua. És més elaborada que un brou, i està destinada a ingerir-se amb cullera. Es poden fer en una olla o, actualment, també en una olla de pressió.

La sopa de verdures pot rebre el nom de minestra[1]

Quan s'estan preparant les sopes, es va afegint al brou original els ingredients que donaran nom a la sopa, durant un procés de cocció. Segons els ingredients que s'afegeixin, amb propietats nutricionals i les seves característiques, la sopa pren el seu nom: sopa de peix (es fa el brou bullint el peix de roca i s'hi afegeix un sofregit de ceba, all, tomata i com a pasta: pa ratllat, sèmola, o bé arròs), sopa d'espàrrec, sopa de ceba, etc.

Algunes d'aquestes sopes poden tenir com ingredient comú el pa, que s'afegeix en el moment del consum, generalment preparat en llesques de no massa grossor. Existeixen també altres ingredients especialment indicats per a aquest tipus de plat, per exemple la pasta (fideus gruixuts o fins, estrelletes, lletres, etc. tots ells fets amb pasta de farina i ou) o l'arròs

En general, qualsevol aliment propens a ser cuit pot ser emprat per a la sopa, com el pollastre, el porc, el cap de bestiar, el marisc, el peix i el pernil. Altres ingredients emprats amb freqüència són la sal, el julivert i l'ou dur picat.

Origen[modifica | modifica el codi]

La sopa ja es cuinava al neolític, i probablement és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat.[2] S'han trobat recipients antics per a cuinar sopes a tot el món, de totes les èpoques i cultures.[2]

El mot sopa en català en origen volia dir que conté pa.[2] Als textos medievals i d'altres, sobretot en medis rurals, de fins fa poc, fer sopes era tallar el pa a llesques.[2] El mot escudella i el mot olla (i ollada, etc.), que es fan servir també per anomenar moltes sopes antigues tradicionals, fan referència al recipient en què es cuinen. Modernament, en la cultura catalana una sopa és un plat líquid, no prou cremós perquè sigui considerat una crema o un puré, que es menja amb cullera i que pot tenir petits trossos d'aliments sòlids (crostons de pa, pa tallat a llesques fines, pilotetes, pasta, arròs, trossets petits de peix, marisc o verdures, etc.)

Paquet de sopa[modifica | modifica el codi]

A la cuina menorquina existeix el que s'anomena "paquet de sopa",[2] un conjunt d'ingredients que es poden afegir als brous i que consta d'api, pastanaga i farigola fresca. Això no vol dir que totes les sopes menorquines en tinguin, per exemple, a l'oliaigua no se'n sol posar.

Sopes industrials[modifica | modifica el codi]

També existeix una varietat comercial de sopa deshidratada, normalment obtinguda per liofilització, amb tots els seus ingredients, que pot emprar-se per a elaborar aquest aliment d'una manera bastant ràpida. Altres, que es vénen en tetra brick o en ampolla, han estat, després de liofilitzades i emmagatzemades així per ocupar menys espai, rehidratades amb aigua, de manera que només cal escalfar-les per menjar-les. Un altre derivat són els cubs de caldo o brou, que s'han d'esmicolar i es poden afegir a preparacions cassolanes, també n'hi ha en pols no compactats en cubs.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans un refrany molt conegut diu "qui menja sopes, se les pensa totes".

La paraula bodri en el seu origen era una sopa negra que es menjava a Esparta.

Es diu que Dalí, abans de morir, i quan feia temps que només s'alimentava per una sonda, va demanar que li preparessin una sopa (d'all)[2] per acomiadar-se del món.

De la Mafalda, el personatge de còmic argentí, sabem que no li agrada gens la sopa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gran Enciclopèdia Catalana
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d’arreu de Jaume Fàbrega, 2008

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopa