Julivert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Julivert
Julivert
Julivert

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsidana
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Petroselinum
Espècie: P. crispum
Nom binomial
Petroselinum crispum
(Mill) Hill
Sinònims

Apium petroselium L.
Carum petroselinum (L.) Benth. & Hook. f.
Petroselinum hortense auct.
Petroselinum peregrinum Lag.
Petroselinum sativum Hoffm. [1]

El julivert o juliverd (grafia etimològicament correcta)(Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se'n consumeixen les fulles però també es pot menjar l'arrel.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l'illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d'Àfrica i Sud-Oest d'Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d'Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Petroselium crispum és un arbust (entre 20 cm - 1,5 m). l'arrel fa uns 10cm de llargària per 2 cm d'ample, és napiforme, carnosa i té una tonalitat groguenca-ataronjada. De l'arrel surten les tiges de tipus herbàcia i ascendents. Les fulles amb pecíols llargs, són tripinnades i dentades (o trilobulades amb folíols dentats). Les flors són pentàmeres i actinomorfes, de color groguenc-verdós i es troben agrupades en umbel·les compostes i planes. El calze està format per cinc sèpals. L'androceu consta de cinc estams alternats amb els cinc pètals que componen la flor. El gineceu és format per un pistil d'ovari ínfer format per dos carpels (bicarpel·lar). Els fruits són diaquenis (2mm llarg per 1-2mm d'ample) oval-arrodonits que formen dos mericarps separats.[2]Normalment floreix en juny i fructifica al llarg de l'estiu.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Droga o òrgan usat com medicinal[modifica | modifica el codi]

La droga de la planta està constituïda pels fruits però també s'usen les fulles i les arrels.

Composició química[modifica | modifica el codi]

La composició de l'oli essencial del julivert, segons la part de la planta és la següent:

Els tres primers poden arribar a constituir el 50% de l'oli essencial.

Els metabòlits més abundants en el julivert són els flavonoides (apiïna, apiol, luteonina...)

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

El julivert s'usa com:

  • Antianèmic/Vitamínic: evita l'anèmia, ja que és molt ric en minerals i en vitamines.
  • Antiescorbútic: preveu les afeccions degudes a la falta o insuficiència de vitamina C.
  • Antiespasmòdic: disminueix els espasmes.
  • Antimicrobià: té activitat antibacteriana.
  • Antipirètic/Vasodilatador: serveix per disminuir la febre. Són medicaments que poden actuar donant lloc a una vasodilatació perifèrica general.
  • Antirraquític: combat el raquitisme.
  • Antireumàtic
  • Antixeroftàlmic: combat la xeroftàlmia o xeroma, aspecte sec o mat de la conjuntiva, deguda a la manca de vitamina A.
  • Aperitiu: obre les vies digestives i obre la gana.
  • Carminatiu: ajuda a expulsar les flatositats gàstriques i intestinals.
  • Depuratiu: antisèptic de la sang, tub digestiu i vies urinàries.
  • Desintoxicant: ajuda a l'eliminació de toxines i substàncies pertorbadores.
  • Diürètic/Laxant: Afavoreix l'eliminació del líquid del cos. L'apiol junt amb la miristicina tenen un efecte irritant sobre la mucosa urinària. Estudis recents demostren que aquestes substàncies impedeixen el bon funcionament de la bomba sodi-potassi i com a conseqüència es crea un flux osmòtic d'aigua cap a la llum de l'intestí.
  • Emmenagog: regula la menstruació i rebaixa els dolors d'aquesta mateixa. Actua sobre l'úter.
  • Estimulant general, nerviós i de les fibres musculars llises
  • Estomacal: afavoreix la digestió.
  • Expectorant: ajuda a expectorar o eliminar substància per via oral.
  • Pectoral: enforteix els pulmons i ajuda a curar les seves dolències.
  • Regenerador capil·lar
  • Resolutiu: ajuda a curar llagues, ferides...
  • Vermífug: ajuda a l'expulsió de cucs paràsits intestinals.[4][5]

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

El julivert s'usa per afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana, ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. La presència d'apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s'usi per alleujar els dolors de la menstruació.

De forma externa s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com a relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.

Ús etnomedicinal i popular[modifica | modifica el codi]

L'ús que se'n fa del julivert a nivell popular és molt divers:

  • Infusions (tres tasses diàries): s'usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.
  • Als cabells: per combatre polls
  • Ingestió en fresc: com condiment en àpats ajuda a eliminar gasos i té un efecte diürètic.
  • Decocció de l'arrel.

Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.

Formes Galèniques[modifica | modifica el codi]

  • Infusió: al 2-4% de les fulles o 1-2% de les llavors. S'administren 2-3 tasses diàries.
  • Decocció: a partir d'una arrel trossejada (2-3g per tassa o 10-12g/l)essent administrades 3 tasses al dia.
  • Extracte de fluid: en relació 1:1 en 25% d'alcohol, basant-se en 2-4ml, 3 vegades al dia.
  • Tintura: en relació 1:5, s'administren 50-100 gotes, 1-3 vegades al dia.
  • Pols: tant el fruit com l'arrel, basant-se en 2-5g/dia. En el mercat nord-americà s'expenen càpsules de julivert que contenen 430-455mg per unitat.
  • Suc: a partir de les fulles fresques, s'administren 10-15 gotes, 1-3 vegades per dia.
  • Oli essencial: 2-3 gotes en una mica d'aigua i/o sucre, fins a 3 vegades per dia.[3]

Toxicitat i efectes adversos[modifica | modifica el codi]

Com altres plantes considerades inofensives el julivert és lleugerament tòxic consumit en grans quantitats. Quan l'apiol es troba en quantitats elevades actua sobre el sistema nerviós de manera que pot provocar hematúria, hiperglucèmia i paràlisi muscular. A més, la miristicina és estupefaent i es comporta com un agent al·lucinogen. L'apigenina presenta un efecte sedant en el SNC.

Interaccions medicamentoses[modifica | modifica el codi]

El julivert no pot consumir-se en grans quantitats en els casos següents:

Estatus legal i estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.[6]

Història[modifica | modifica el codi]

Galè, que va exercir a Pèrgam i a Roma, feia portar el julivert des de Macedònia, ja que ell atribuïa a les fulles d'aquesta planta propietats resolutives i vulneraries, és a dir, útil per curar llargues ferides.

Antigament es confiava en les virtuts del julivert emprant-se en diverses malalties i subministrant-se de formes variades. Més que un condiment, els terapeutes i els naturalistes de l'Antiguitat, des de Hipòcrates fins a Galè es parlava del Petroselinum com a substància que feia orinar i menstruar.

Dioscòrides, metge del exèrcits de Neró, a més, també deia que era útil contra les ventositats de l'estómac i de l'intestí. Dioscòrides recomanava als soldats dur fulles de julivert per recobrar forces i procurar energia i aquests les prenien abans dels combats.[text imprecís]

Els romans van dur el julivert des de la zona mediterrània fins a Anglaterra i des d'aquí es va estendre a la resta del món, essent aquests els que van descriure les virtuts d'aquesta planta.

Els antics grecs solien usar el julivert per coronar els atletes victoriosos i també per adornar els sepulcres dels familiars difunts.

Molt apreciat pels jueus, els comerciants cristians van començar a regalar-lo durant el segle XIII per menysprear als jueus. Aquesta tradició s'ha estès fins a l'actualitat.[7]

Fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.termcat.cat/dicci/noms_plantes/index.html
  2. Família: Apiaceae Lindl.
  3. 3,0 3,1 Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Virtudes
  5. «Julivert».
  6. «Perejil, Lenguaje de las flores y de las plantas, Petroselinum hortense, Petroselinum sativum, Lenguaje flores Perejil, flores, significado, flore, simbología, plantas de Perejil, planta, Perejil».
  7. Armengol, Montse; Forcano, Manuel. «Jueus a Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.28. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]