Julivert

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
 Tingueu paciència.
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Julivert
Julivert
Julivert
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsidana
Ordre: Apiales
Família: Apiaceae
Gènere: Petroselinum
Espècie: P. crispum
Nom binomial
Petroselinum crispum
(Mill) Hill

El julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera.

De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens.

Se'n consumeixen les fulles com a condiment però també es pot menjar l'arrel.

Taula de continguts

[edita] Taxonomia i sinonímia

Nom científic de la planta: Petroselinum crispum

Sinònims de la planta:

  • Apium petroselium L.
  • Carum petroselinum (L.) Benth. & Hook. f.
  • Petroselinum hortense auct.
  • Petroselinum peregrinum Lag.
  • Petroselinum sativum Hoffm. [1]

Noms populars en català: juliver, julivert en rama, julivert de camp, julivert ver.

Noms populars en altres idiomes:

[edita] Ecologia

[edita] Distribució geogràfica

És una planta originària de Grècia i l'Illa de Cerdenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d'Àfrica i Sud-Oest d'Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d'Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

[edita] Hàbitat

Es troba en zones templades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses.

[edita] Descripció botànica

Petroselium crispum és un arbust (entre 20cm - 1'5m). l'arrel fa uns 10cm de llargària per 2 cm d'ample, és napiforme, carnosa i té una tonalitat groguenca-ataronjada. De l'arrel surten les tiges de tipus herbàcia i ascendents. Les fulles amb pecíols llargs, són tripinnades i dentades (o trilobulades amb folíols dentats). Les flors són pentàmeres i actinomorfes, de color groguenc-verdós i es troben agrupades en umbel·les compostes i planes. el calze està format per cinc sèpals. L'androceu consta de cinc estams alternats amb els cinc pètals que componen la flor. El gineceu està format per un pistil d'ovari ínfer format per dos carpels (bicarpel·lar). Els fruits són diaquenis (2mm llarg per 1-2mm d'ample) oval-arrodonits que formen dos mericarps separats. [2]

Normalment floreix en juny i fructifica al llarg de l'estiu.

[edita] Farmacologia

[edita] Droga o òrgan usat com medicinal

La droga de la planta està constituïda pels fruits però també s'usen les fulles i les arrels.

[edita] Composició química

La composició de l'oli essencial del julivert, segons la part de la planta és la següent:

Els tres primers poden arribar a constituir el 50% de l'oli essencial.

Els metabòlits més abundants en el julivert són els flavonoides (apiína, apiol, luteonina...)

[edita] Accions farmacològiques

Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC   

El julivert s'usa com:

  • Antianèmic/Vitamínic: evita l'anèmia ja que és molt ric en minerals i en vitamines.
  • Antiescorbútic: preveu les afeccions degudes a la falta o insuficiencia de vitamina C.
  • Antiespasmòdic: disminueix els espasmes.
  • Antimicrobià: té activitat antibacteriana.
  • Antipirètic/Vasodilatador: serveix per disminuir la febre. Són medicaments que poden actuar donant lloc a una vasodilatació perifèrica general.
  • Antirraquític: combat el raquitisme.
  • Antireumàtic
  • Antixeroftàlmic: combat la xeroftàlmia o xeroma, aspecte sec o mat de la conjuntiva, deguda a la manca de vitamina A.
  • Aperitiu: obre les vies digestives i obre la gana.
  • Carminatiu: ajuda a expulsar les flatositats gàstriques i intestinals.
  • Depuratiu: antisèptic de la sang, tub digestiu i vies urinàries.
  • Desintoxicant: ajuda a l'eliminació de toxines i substàncies perturbadores.
  • Diürètic/Laxant: Afavoreix l'eliminació del líquid del cos. L'apiol junt amb la miristicina tenen un efecte irritant sobre la mucosa urinària. Estudis recents demostren que aquestes substàncies impedeixen el bon funcionament de la bomba sodi-potassi i com a conseqüència es crea un flux osmòtic d'aigua cap a la llum de l'intestí.
  • Emmenagog: regula la menstruació i rebaixa els dolors d'aquesta mateixa. Actua sobre l'úter.
  • Estimulant general, nerviós i de les fibres musculars llises
  • Estomacal: afavoreix la digestió.
  • Expectorant: ajuda a expectorar o eliminar substància per via oral.
  • Pectoral: enforteix els pulmons i ajuda a curar les seves dolències.
  • Regenerador capil·lar
  • Resolutiu: ajuda a curar llagues, ferides...
  • Vermífug: ajuda a l'expulsió de cucs paràsits intestinals. [4] [5]

[edita] Ús medicinal

El julivert s'usa per afavorir la digestió, contribueix a eliminar les flatulències i obre la gana ja que és un bon carminatiu. Gràcies a la seva propietat com a diürètic s'usa per a l'eliminació de líquids corporals, sobretot en casos d'obesitat, malalties reumàtiques i cardíaques associades amb l'acumulació d'aigua al cos. La presència d'apiol i miristicina fan que sigui un bon emmenagog i s'usi per alleujar els dolors de la menstruació.

De forma externa s'usa com a col·liri ocular per alleujar irritacions de l'ull, com relaxant en infusions i per combatre l'halitosi.

[edita] Ús etnomedicinal i popular

L'ús que se'n fa del julivert a nivell popular és molt divers:

  • Infusions (tres tasses diàries): s'usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.
  • En el cuir cabellut: per combatre polls
  • Ingestió en fresc: com condiment en àpats ajuda a eliminar gasos i té un efecte diürètic.
  • Decocció de l'arrel.

Popularment s'havia fet servir com un remei pel mal alè (halitosi) i se sap que les dones de la Grècia antiga el feien servir per dissimular davant els seus marits que havien begut vi.

[edita] Formes Galèniques

  • Infusió: al 2-4% de les fulles o 1-2% de les llavors. S'administren 2-3 tasses diàries.
  • Decocció: a partir d'una arrel trossejada (2-3g per tassa o 10-12g/l)essent administrades 3 tasses al dia.
  • Extracte de fluid: en relació 1:1 en 25% d'alcohol, en base a 2-4ml, 3 vegades al dia.
  • Tintura: en relació 1:5, s'administren 50-100 gotes, 1-3 vegades al dia.
  • Pols: tant el fruit com l'arrel, en base a 2-5g/dia. En el mercat nordamericà s'expenen càpsules de julivert que contenen 430-455mg per unitat.
  • Suc: a partir de les fulles fresques, s'administren 10-15 gotes, 1-3 vegades per dia.
  • Oli essencial: 2-3 gotes en una mica d'aigua i/o sucre, fins a 3 vegades per dia. [6]

[edita] Toxicitat i efectes adversos

Com altres plantes considerades inofensives el julivert és lleugerament tòxic consumit en grans quantitats. Quan l'apiol es troba en quantitats elevades actua sobre el sistema nerviós de manera que pot provocar hematúria, hiperglucèmia i paràlisi muscular. A més, la miristicina és estupefaent i es comporta com un agent al·lucinogen. La apigenina presenta un efecte sedant en el SNC.

[edita] Interaccions medicamentoses

El julivert no pot consumir-se en grans quantitats en els casos següents:

[edita] Contraindicacions

Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d'hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Parkinson, etc.

[edita] Aport nutricional: Contingut en nutrients de 100 grams de fulles

Composició química (100 grams)

Contingut en vitamines (100 grams)

Contingut en sals minerals i oligoelements

  • Potassi........... 0'522 gr.
  • Sodi.............. 0'061 gr.
  • Magnesi........... 0'021 gr.
  • Ferro............. 0'007 gr.
  • Fòsfor............ 0'060 gr.
  • Sofre............. 0'083 gr.
  • Clor.............. 0'074 gr.
  • Calci............. 0'238 gr.
  • Manganès.......... 0'0009 gr.
  • Zinc.............. 0'00008 gr.
  • Coure............. 0'00007 gr.
  • Iode.............. 0'000001 gr. [8]
  • Valor energètic: 153 kilojouls

[edita] Estatus legal i estat de conservació

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el peciol intentant no danyar la tija principal. El seu creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i peciols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull ja que la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està musti, és millor fer-ho amb aigua calenta ja que després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se en pots de vidre de forma seca. [9]

[edita] Història

Galè, que va exercir en Pèrgam i en Roma, feia portar el julivert des de Macedònia ja que ell atribuïa a les fulles d'aquesta planta propietats resolutives i vulneraries, és a dir, útil per curar llagues i ferides.

Antigament es confiava en les virtuts del julivert empleant-se en diverses enfermetats y subministrant-se de formes variades. Més que un condiment, els terapeutes i els naturalistes de l'Antiguitat, des de Hipòcrates fins a Galè es parlava del Petroselinum com a substància que feia orinar i menstruar.

Dioscòrides, metge del exèrcits de [Nerón], a més, també deia que era útil contra les ventositats de l'estòmac i de l'intestí. Dioscòrides recomanava als soldats dur fulles de julivert per recobrar forces i procurar energía i aquests les preníen abans dels combats.

Els romans van dur el julivert des de la zona mediterrània fins a Anglaterra y des d'aquí es va estendre a la resta del món, essent aquests els que van descriure les virtuts d'aquesta planta.

Els antics grecs solien usar el julivert per coronar els atletes victoriosos i també per adornar els sepulcres dels familiars difunts.

[edita] Observacions i curiositats

Dites populars:

  • El julivert com més s'hi fa més s'hi fa més s'hi perd: es refereix al fet que el conreu d'aquesta planta té la competència de l'abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.
  • X s'assembla al julivert (X és el nom d'una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.
  • Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàciltment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles. [10]

[edita] Notes i referències

  1. ↑ [1]
  2. ↑ [2]
  3. ↑
  4. ↑
  5. ↑ [3]
  6. ↑
  7. ↑
  8. ↑
  9. ↑ [4]
  10. ↑ [5]

[edita] Enllaços externs

  • Gernot Katzer's Spice Pages
  • Herbolari UVSC Herbarium - Petroselinum
  • [6]
  • Termcat [7]
  • Flora ibèrica [8]
  • Herbari virtual [9]
  • Botanica online [10]
  • [11]
  • [12]
  • Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.
  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Vanaclocha, B. & Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4ª. Barcelona.
  • Sintes Pros, J. Virtudes curativas del apio y el perejil. Ed. Sintes S.A., 2ª Edició. Espanya. I.S.B.N.84-302-0535-7

[edita] Fotos

Planta de julivert

Julivert arrissat

Julivert comú
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon o clade dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Parsley
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Julivert»