Ou (aliment)

Rovell d'un ou cru

Els ous d'algunes aus són un aliment habitual, molt ric en proteïnes i de fàcil digestió. Són, alhora, el component principal de múltiples plats dolços i salats, i un complement imprescindible en molts altres.

Varietats

Els més consumits, amb gran diferència, són els de gallina, seguits pels d'ànec i oca, i els ous de guatlla que són molt petits, bé com a exquisitesa gastronòmica, o per a la mainada. També es consumeixen els ous d'estruç, que poden arribar a pesar 1,3 quilograms.

Els ous de gallina poden tenir diferents colors, els més habituals són els blancs i els rossos (o morens) que en realitat són de color terrós clar. Depenent de la regió es tendeix a preferir-ne uns o altres. Tot i que hom associa els blancs a una major higiene i els morens a ser més naturals, en realitat són iguals.

Composició

Un ou mitjà de gallina es compon de:

• Un 58% de clara.
• Un 31% de rovell.
• Un 11% de closca.

Valor nutricional

Els ous són una font barata de proteïnes, i en quasi totes les seves preparacions són molt digestius.

La pela constitueix l'exterior de l'ou. A l'interior de l'escala, l'escala és de no teixit. El mateix ou són la clara i el rovell. El rovell està "envoltat" per la membrana del rovell. Per tal d'evitar que el rovell no es queda en el seu lloc, hi ha calazes que el rovell d'ou és al seu lloc. En el rovell d'ou en si el disc germinal. També, hi ha una part plena d'aire, la cambra d'aire.

La clara de l'ou és rica en la proteïna ovoalbúmina.

El rovell d'ou (o gema), té un color groc intens i està compost d'un:

• 51% d'aigua.
• 16,5% de proteïnes (ovovitel·lina, fosvitina, lipoproteïnes).
• 30% de lípids (triglicèrids, lecitina, colesterol, carotenoides).
• 0,5% de glúcids.
• 0,5 al 2% de minerals (fosfats de calci, magnesi, ferro, potassi, sodi, clorurs, sofre) i vitamina A i D.

No obstant això, hi ha certa polèmica sobre el seu contingut en colesterol, que és alt, i si això pot produir hipercolesterolèmia a qui n'ingereix. No és un tema que estigui prou clar ni conclòs, com molts altres en nutrició. La consideració tradicional de no prendre més de dos ous al dia ni més de deu a la setmana, continua sent vàlida.

Ús culinari

Ous al plat

Els ous s'acostumen a consumir sols, almenys, de les maneres següents:

• Ous ferrats, fregits en oli d'oliva.
• Ous a la planxa.
• Truita, també anomenada truita a la francesa.
• Ous remenats, que ve a ser com la truita però sense donar-li forma.
• Ous bullits o durs, bullits amb clova durant més de 10 minuts
• Ous passats per aigua, bullits amb clova menys de 5 minuts
• Ous escaldats, bullits en un brou sense clova.
• Ous al plat, fets al forn sense clova.
• Ous crus.

Però, a més a més, els ous formen la base de la truita de patates, de la salsa maionesa, del bescuit, del pa de pessic, del suflé (o soufflé), o de les quiche.

En rebosteria l'ou presenta infinitat d'aplicacions. Així, els rovells s'utilitzen per a elaborar flamets i les clares per la merenga i com a ingredient dels sorbets, entre d'altres.

Riscos per a la salut

Els ous són la font més freqüent de salmonel·losi. La causa sol estar en les restes d'excrement de gallina que poden romandre adherides a la closca, sempre que entrin en contacte amb l'interior i si es prenen en cru.

Les precaucions a prendre són:

• No usar ous amb restes sospitoses en la closca si es volen prendre crus.
• Netejar amb un drap els ous abans d'usar-los.
• Parar atenció que no quedin restes de closca en els ous una vegada oberts.

Curiositats

• L'ou és la cèl·lula més gran que es coneix.
• L'ou d'estruç és, per tant, la cèl·lula més gran de la Terra. Perquè, de fet, és un òvul amb les substàncies de reserva per alimentar el futur embrió.

Vegeu també

• Truita de patates
• Remenat d'ous

Enllaços externs

• Scrambled Eggs, Base de dades de receptes d'ou