Ous al plat
 | |
| Característiques | |
|---|---|
| País d'origen | França  |
| Gastronomia | dieta mediterrània |
| Detalls | |
| Tipus | aliment i plat d'ou |
| Forma | plat de terrissa individual |
| Mètode de preparació | al forn |
| Temperatura per servir | calent |
| Ingredients principals | ous |
| Variacions |
|
Ous al plat, ous escumats, ous bullits sense closca o ous en flor és una preparació culinària, consistent en uns ous cuits al forn dins d'un plat ad hoc, sovint de terrissa que s'utilitza per a servir el plat tal com surt del forn. Se serveix calent, quan els rovells estan a punt, la dificultat del plat és trobar el punt de cocció perfecte.[1] És un plat de base tradicional que permet una gran creativitat en les variacions.
Es trenquen dos ous per persona, sense violència–[2] en un plat untat de mantega, amanit amb sal i pebre i un raig d'oli als rovells. Després de posar-los un moment a la planxa perquè comenci a quallar la clara, es posen al forn, vetllant que la clara qualli i els rovells restin tendres.[3][4] Abans d'enfornar-los, s'hi poden afegir salsitxes fregides, xoriço,[5] foie-gras,[6] botifarra, pernil, tomates i altres verdures bullides o cobrir-les d'una salsa beixamel amb formatge. També es pot fer damunt un llit de pa torrat o de patata.[7]
Era un dels plats preferits del papa Lleó XIII.[8] Segons Josep Pla «Hem de fer una referència als ous ferrats o ous al plat, que, en aquesta península, són molt corrents. En el nostre país aquest plat d'ous no ha estat mai res de l'altre món; en altres llocs de la Península –a Madrid, per exemple– saben fregir la clara d'ou d'una manera més satisfactòria.»[9]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ous al plat |
- ↑ Miralpeix, Assumpta. «Ous al plat casolans». A: Aprendre de cuinar. Penguin Random House Grup. ISBN 9788415961192.
- ↑ ACN «El fiscal va insistir a Coma en si «trencar els ous» requeria «l'ús de la violència»». Diari de Girona, 18-01-2017.
- ↑ «Ous al plat». A: Corpus de la Cuina Catalana. Barcelona: Institut Català de la Cuina, 2006, p. 296-297. ISBN 978-84-664-0772-4.
- ↑ «ous al plat». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «ous al plat amb xoriço». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «ous al plat amb encenalls de foie-gras». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ AA.VV. «Ous al plat amb llit de patates». A: Què fem per dinar?. Salt: Col·legi Pompeu Fabra de Salt, abril 2014, p. 22.
- ↑ Vázquez Montalbán, Manuel; Gumí i Cardona, Jordi. L'art del menjar a Catalunya : crònica de la resistència dels senyals d'identitat gastronòmica catalana. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1977, p. 134. ISBN 9788429713367.
- ↑ Pla, Josep. Obra completa: El que hem menjat. Barcelona: Destino, 1972, p. 205.
Enllaços externs[modifica]
- Patterson, Lauri. «Ous al plat amb bolets». Diputació de Barcelona, s.d. [Consulta: 10 juliol 2017].
- Ribas, Marc. «Ous al plat [amb espàrrecs]». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), s.d. [Consulta: 10 juliol 2017].
- «Ous al plat». La cuina de sempre, 19-10-2013. [Consulta: 10 juliol 2017].
- «Ous al plat». Fundació Dieta Meditarrànea, 2016. [Consulta: 10 juliol 2017].