Demanda (economia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La demanda a economia es defineix com la quantitat i qualitat de béns i serveis que poden ser adquirits als diferents preus del mercat per un consumidor (demanda individual) o pel conjunt de consumidors (demanda total o de mercat), en un moment determinat. El terme "demandant", aplicat a l'economia, no guarda relació directa amb la demanda descrita. Es coneix com a demandant a tot individu que vulgui productes oferts pel mercat, independentment de si els adquireixen o no. Un demandant que opera al mercat per obtenir els béns que desitja es transforma en un consumidor. La demanda del mercat és la suma de les demandes individuals que l'integren. Una necessitat expressada o demanda és aquella sentida i manifestada a través d'una sol·licitud de servei. És a dir, és aquella necessitat experimentada posada en acció. Es podria dir que no es demana un servei sinó es té la necessitat, però per altra banda, és normal trobar-se que una necessitat sentida i expressada no sigui satisfeta. La demanda reflecteix una intenció, mentre que la compra constitueix una acció. La demanda es pot expressa mitjançant una funció matemàtica, on:

  • Qdx = és la quantitat demandada del bé o servei.
  • P = preu del bé o servei.
  • I = ingrés del consumidor o nivell de renda.
  • G = gustos i preferències.
  • N = nombre de consumidors.
  • Ps = preu de béns substitutius.
  • Pc = preu de béns complementaris.

A més, hi ha una demanda que sempre és exògena en els models, ja que no està determinada per cap circumstància estudiada (endògena) en el model, com és el cas de productes que són consumits indiferentment a certs factors econòmics com ho són les vacunes que necessàriament han de comprar els Estats per determinades lleis o condicions socials.

La demanda pot ser expressada gràficament per mitjà de la corba de la demanda. com més alt sigui el preu, menor seran les unitats demandades; paral·lelament com més baix sigui el preu, més gran seran les unitats demandades El pendent de la corba determina si augmenta o disminueix la demanda davant una disminució o un augment del preu. Aquest concepte es denomina l'elasticitat de la corba de demanda.

En relació amb l'elasticitat, la demanda es divideix en tres tipus:

  • Elàstica, quan l'elasticitat de la demanda és major que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment superior a la del preu.
  • Inelàstica, quan l'elasticitat de la demanda és menor que 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment inferior a la del preu.
  • Elasticitat unitària, quan l'elasticitat de la demanda és 1, la variació de la quantitat demanada és percentualment igual a la del preu.

Llei de la demanda[modifica | modifica el codi]

Relació negativa entre el preu i la magnitud de la demanda: La relació entre la quantitat demanada i el preu és inversa, això es reflecteix en la pendent negativa de la Corba de demanda, és a dir: a major preu ceteris paribus (romanent constant tota la resta), menor demanda i a menor preu, més demanda. Això es coneix amb el nom de Llei de la Demanda de Pendent Negativa. Cal tenir en compte que la variable independent és sempre el preu.

Factors que condicionen la demanda[modifica | modifica el codi]

  • El preu del bé: com més car és el producte, el demandant està disposat a adquirir-ne menys quantitat, i com més barat és, més en comprarà.
  • El preu dels béns relacionats: segons la relació que existeix entre les funcions d'uns béns i els altres, podem distingir dues categories: béns complementaris i béns substitutius.
  • La renda disponible: la capacitat adquisitiva condiciona la quantitat de diners que es destina a comprar i per tant, la quantitat de producte que un consumidor demana.

Existeixen 3 tipus de béns dins d'aquesta categoria; Béns inferiors, Béns normals, i Béns de luxe.

  • Les preferències del consumidor: Els gustos, les preferències i la moda determinen el comportament dels demandants amb independència dels preus o de la renda.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Economia Mc Graw Hill i Principios de economía.