Guatlla comuna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Guatlla comuna
Coturnix coturnix (Warsaw zoo)-1.JPG
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Phasianidae
Subfamília: Perdicinae
Gènere: Coturnix
Espècie: C. coturnix
Nom binomial
Coturnix coturnix
(Linnaeus, 1758)

La guatlla[2] (Coturnix coturnix), és un ocell petit de la família dels Phasianidae. Està força estès i es troba en parts d'Europa, Àsia i Àfrica amb unes quantes subespècies reconegudes. També es crien i es manté com a aviram en algunes parts del món, ja sigui pels seus ous o per la seva carn.

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un ocell rabassut i petit (17 cm), essencialment amb ratlles marrons, una línia blanca als ulls i, en el mascle, una barbeta blanca. Com correspon a la seva naturalesa migratòria, té ales llargues, a diferència d'altres aus de caça, que típicament tenen ales curtes.

Costums[modifica | modifica el codi]

És una espècie terrestre, que s'alimenta de llavors i insectes a terra. És notòriament difícil de veure-la, atès que es manté oculta enmig dels sembrats i és reticent a volar. Prefereix, per contra, esmunyir-se sigil·losament. Fins i tot quan s'ha hagut d'escapolir, es manté baix i aviat torna altra vegada a cobert. Sovint l'única indicació de la seva presència és el seu cant repetitiu i força cridaner. Aquest cant es produeix principalment als matins i als vespres i a vegades de nit.

És un ocell migrador de llarga distància, si més no la subespècie eurasiàtica, cosa que contrasta amb la resta dels gal·liformes, que són tots sedentaris.[3][4] Es va desplaçant cap al nord a mida que avança l'estiu, i les guatlles nascudes a la primavera poden criar més al nord la mateixa temporada.[4] Així, els darrers contingents migradors que travessen la Mediterrània són formats principalment per femelles que han fet una primera cria al nord d'Àfrica i els seus fills.[3]

Cria[modifica | modifica el codi]

En assolir una edat de 6-8 setmanes, aquesta guatlla cria en camps oberts i herbassars, al llarg de la major part d'Europa i Àsia. Acostuma a pondre entre 6 i 18 ous en un niu de terra. Els procés d'incubació dura aproximadament unes tres setmanes.

Races[modifica | modifica el codi]

Aquesta espècie va ser descrita per primer cop per Linnaeus en el seu naturae Systema el 1758 com a Tetrao coturnix .[5] La raça euroasiàtica C.c. coturnix, passa l'hivern cap al sud, al Sahel africà i a l'Índia. La raça africana C.c. africana, que passa l'hivern dins de l'Àfrica, de vegades es mou cap al nord des de Sud-àfrica. Les guatlles de Madagascar i les Comores pertanyen a la mateixa raça africana. La nombrosa població[6]de les illes de Cap Verd, tanmateix pertany a una raça separada, C.c. inopinata, mentre les de Canaries, Madeira i les Açores pertanyen a la raça C.c. confisa .[7]

Utilització[modifica | modifica el codi]

El llibre de l'Èxode explica com els emigrants israelites van rebre un estol de guatlles per a menjar. Encara avui és caçada intensament quan passa a través de l'àrea de la Mediterrània. Aquesta espècie, en els últims anys, ha vist un augment en la seva propagació als Estats Units i Europa.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BirdLife International (2004). Coturnix coturnix. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 6 maig 2006 (en anglès). L'entrada de la base de dades inclou la justificació del fet que aquesta espècie estigui en una escala de menor preocupació
  2. «guatlla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 79. 
  4. 4,0 4,1 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 42. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  5. Linnaeus, C. Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.. Holmiae. (Laurentii Salvii)., 1758, p. 161. «T. pedibus nudis, corpore griseo-maculate, supercilií albis, rectricibus margine lunulaque ferruginea.» 
  6. E. Krabbe, 2003
  7. «Common Quail, The Internet Bird Collection». [Consulta: 16-09-2009].

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]