Fasiànid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fasiànids
Faisà comú (Phasianus colchicus)
Faisà comú (Phasianus colchicus)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
Família: Phasianidae
Horsfield, 1821
Subfamílies

Meleagridinae
Perdicinae
Phasianinae
Tetraoninae
(Consulteu-ne els gèneres al text)

Els fasiànids (Phasianidae) són una família d'ocells de l'ordre dels gal·liformes a què pertanyen, entre altres, els faisans, la perdiu, el gall, la guatlla, el francolí i el paó.

Són espècies de mida variable, viuen a terra, i poden pesar des dels 43 g de la guatlla xinesa (Coturnix chinensis) fins als 6 kg del paó blau (Pavo cristatus). S'hi produeix en general un dimorfisme sexual quant a la mida, i els mascles tendeixen a ser més grans que les femelles. Són aus habitualment rodanxones, amb ales relativament curtes i potes robustes, i moltes d'elles tenen un esperó a les potes, característica que comparteixen amb els galls dindi i les espècies de la família Numididae (com ara la pintada), però no amb altres aus gal·liformes. Tenen el bec curt i, en general, fort, sobretot en les espècies que cerquen el seu aliment sota terra. Els mascles de les espècies més grans solen tenir el plomatge de vius colors i també ornaments facials, com ara barbes o crestes.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Aquests ocells s'alimenten de manera molt diversa, ja sigui amb una dieta purament vegetariana (llavors, fulles, fruits, tubercles, arrels...) o de petits animals, inclosos insectes, larves d'insectes i fins i tot petits rèptils. La majoria de les espècies s'especialitzen en la dieta vegetariana o bé són predadors, tot i que les cries de la majoria de les espècies són insectívores.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les estratègies de reproducció dels fasiànids són força diverses. A diferència de la majoria d'ocells, hi ha un gran nombre d'espècies que no són monògames. Se sap que els francolins d'Àfrica (la majoria d'espècies del gènere Francolinus) i algunes perdius són monògames, però s'ha observat poligàmia en els faisans, en les espècies del gènere Gallus i en algunes guatlles. La nidificació es realitza normalment a terra; solament el gènere Tragopan nia en la part superior de les soques dels arbusts. Poden construir els nius amb la vegetació disponible o bé aprofitar esquerdes en el terreny; poden encabir fins a 18 ous, tot i que és més habitual que siguin de 7 a 12, alguns menys en espècies tropicals. Gairebé sempre són les femelles qui s'ocupen de la incubació, que dura de 14 a 30 dies, depenent de l'espècie.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Els fasiànids són originaris de l'hemisferi oriental, amb una distribució que inclou la major part d'Europa i Àsia (excepte l'extrem nord), tot Àfrica, excepte els deserts més àrids, una bona part de l'est d'Austràlia i (anteriorment) Nova Zelanda. La diversitat més gran d'espècies es dóna en el sud-est asiàtic i a Àfrica. Entre els faisans, amb l'excepció de l'Afropavo congolensis, la distribució original estava totalment restringida a Àsia, mentre que els Perdicinae tenien una distribució molt més ampla. Dins la seva àrea de distribució, ocupen gairebé tots els hàbitats disponibles llevat dels boscos boreals i la tundra. La família és generalment sedentària i resident, tot i que algunes guatlles realitzen grans migracions. Diverses espècies de la família s'han introduït amplament en tot el món, sobretot els faisans, que s'han introduït a Europa, Austràlia i les Amèriques. Algunes poblacions en captivitat de paons i pollastres que van escapar han esdevingut salvatges.

Relació amb l'home[modifica | modifica el codi]

Diverses espècies de faisans i perdius són molt importants per a l'home. El Gallus gallus del sud-est asiàtic és l'ancestre salvatge del gall domèstic (Gallus gallus domesticus), l'au més important en ramaderia. El faisà comú ( Phasianus colchicus), diverses espècies de perdius i guatlles, i alguns francolins han estat amplament introduïts i gestionats com a aus de caça. Diverses espècies es troben amenaçades per les activitats humanes.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La família inclou 4 subfamílies i 54 gèneres diferents:[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fasiànids
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.