Gal·liforme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Galliformes
Meleagris ocellata.
Gall dindi o indiot (Meleagris gallopavo).
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Galliformes
(Temminck, 1820)
Famílies

L'ordre dels gal·liformes comprèn tota una sèrie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]

Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.

Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

L'ordre es classifica en 5 famílies.

Antigament s'havia inclòs els opistocòmids en aquest ordre, formant el seu propi subordre Ophisthocomi,[1] però actualment se'ls classifica amb els cuculiformes.

Espècies presents als Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Gall fer a Aigüestortes

Les que es troben als Països Catalans són sis espècies salvatges que pertanyen a dues famílies: els tetraònids (la perdiu blanca i el gall fer) i els fasiànids (el faisà, la perdiu xerra, la perdiu roja i la guatlla),[2][3] a més de les espècies domèstiques com la gallina i el gall dindi.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.
  3. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 40-43. ISBN 978-84-96553-54-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]