Falconeria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un astor, dibuix del 1903.

La falconeria és l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres aus rapinyaires per a la caça de volateria. En general es pot dir que és una caça d'aus i petits vertebrats que es practica des de l'antiguitat medieval amb falcons, astors, xoriguers, falcó de Harris i altres rapinyaires capaces de perseguir la presa a l'aire fins a fer-la caure o matar-la.

Els antics vestigis i documents sobre falconeria mostren que en la majoria dels casos es tractava d'un esport aristocràtic i elitista, en el qual participaven reis i altres personatges poderosos. Els orígens d'aquesta pràctica es troben a Àsia. Des de 2010 és Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO gràcies a una candidatura a la qual van participar onze països, tres d'ells europeus.[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la falconeria són antics, i es creu que s'originà a l'Àsia. El món grecollatí no practicava la falconeria. Algunes de les representacions que es fan passar com de falconeria, tan sols ho són del que entre els romans s'anomena aucupio (captura d'ocells o ocelleria). Sembla que a Europa occidental arribà de la mà de les invasions godes. El primer testimoni gràfic data del segle V. Es troba en els mosaics de la Vil·la del Falconer a Argos (Grècia). Posteriorment es menciona a les lleis dels pobles germànics que paulatinament traspassaren les fronteres de l'imperi Romà i s'assentaren al sud dels rius Rin i Danubi.

El llibre de la caça[modifica | modifica el codi]

Frederick II amb el seu falcó personal, del seu llibre De arte venandi cum avibus (Sobre l'art de caçar amb ocells). segle XIII tardà

A Europa, l'època daurada d'aquest art i afició fou a l'Edat Medieval. Es pot dir que més o menys des del segle VI fins al XVI, en el qual es practicava la caça amb falcons i asors, gaudí del seu auge i difusió més grans. Aquesta tècnica venatòria perdé terreny davant de les noves armes de foc i, també, a causa del cost que suposava mantenir un bon equip de falcons i falconers, car la falconeria, generalment fou una pràctica reservada als reis i grans senyors, encara no hi havia cap llei que la prohibís al populatxo, però per a obtenir menjar hi havia mètodes més efectius i segurs.

És un breu tractat de dotze capítols, que es dedica a la falconeria. Fins ara se'l creia absolutament original, i que entre les línies es deixaven entreveure lleugeres reminiscències dels antics tractats de falconeria escrits en llatí. Tot i així, recentment, s'ha demostrat que es basa en el De arte venandi cum avibus de l'Emperador Frederick II. L'últim capítol, que està incomplet, ofereix una guia dels millors llocs de caça del regne de Castella i Lleó. Són una interessant font per a la distribució d'aus a l'Espanya medieval.

Avui en dia és un esport que en el món occidental es practica amb ocells de presa criats en captivitat, cosa que no suposa cap perill per a les aus salvatges. No obstant això, encara hi ha zones remotes en les quals encara es capturen aus silvestres.

Mètode[modifica | modifica el codi]

A l'Orient, llar dels mongols nòmades descendents de Gengis Khan és una pràctica bastant freqüent encara avui en dia; i és un mètode de subsistència de part de la població nòmada. Per a caçar muntats a cavall i amb l'equip adequat entrenen principalment falcons que cacin després que aquests han menjat i estan massa cansats per a volar, tirant-los una xarxa a sobre confeccionada per ells mateixos.

A continuació procedeixen a llevar l'au al ger (tenda) per a mantenir-la durant un mes al seu interior per tal que s'adapti als nous sons i olors humans. A les dues o tres setmanes següents la portaran sobre el seu braç, ensenyant-li a mantenir l'equilibri a galop i a no relliscar, i en acabat això li ensenyaran la tasca més difícil: tornar a l'amo.

Equip[modifica | modifica el codi]

Un falcó, dibuix del 1903.

Els principals elements que componen l'equip d'un falconer, a part, és clar, de l'ocell de presa, són:

  • Morral
  • Cascabells
  • Corretges
  • Llonga: corretja llarga lligada per un extrem a la perxa o al puny del falconer.
  • Caputxó
  • Tornet: anelles metàl·liques giratòries que fan la funció d'unir corretges diferents.
  • Guant: Protecció per a la mà i l'avantbraç.
  • Perxa: suport de fusta on és l'ocell de caça quan no és al puny el falconer.
  • Lloure: peça de cuir que simula un ocell amb unes tires per posar menjar i que s'utilitza per atreure i l'ocell de caça.
  • Fiador
  • Emissor i receptor de telemesura.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO BTV-Notícies, Verónica Rama, 16 de novembre de 2010
  2. «Un cetrero con su halcón cerca de Al-Ain», 1965.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • De arte venandi cum avibus de l'emperador Frederick II
  • La caza con aves de presa. Andrés López Sánchez. ISBN 84-8058-072-0
  • Libro de la caza de las Aves Text integre en versió del Dr. José Fradejas Lebrero.
  • El Arte de Cetrería del Dr. Felix R. de la Fuente, ISBN 968-18-2226-9
  • Arte de Cetrería en la naturaleza de Juan Carlos Gil Cubillo, amb pròleg del Dr. José M. Fradejas Rueda, ISBN 84-930103-3-2
  • Un Duende de nombre Gavilán de M. Diego Pareja-Obregón de los Reyes, ISBN 84-85707-30-3
  • El Gran Desconocido: The Red-tailed Hawk monografia en castellà sobre aquesta espècie, escrit per la falconera i escriptora Beatriz E. Candil Garcia,
  • Trafford Publishing, Victoria, Canada: 2004. ISBN 1-4120-2424-2
  • Ars Accipitraria:An Essential Dictionary for the Practice of Falconry and Hawking. de Beatriz E. Candil García y Arjen E. Hartman. Yarak Publishing, Londres, Regne Unit: 2007. ISBN 978-0-9555607-0-5 (Compilació actualitzada de termes que constitueixen el llenguatge internacional de la falconeria en sis idiomes (anglès, castellà, italià, holandès, alemany i francès) des de l'època medieval fins a l'actualitat).