Àguila daurada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Àguila daurada
Aquila chrysaetos Flickr.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Subclasse: Neornithes
Infraclasse: Neognathae
Superordre: Neoaves
Ordre: Falconiformes
Família: Accipitridae
Gènere: Aquila
Espècie: A. chrysaetos
Nom binomial
Aquila chrysaetos
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc).
Sinònims

Falco chrysaëtos (Linnaeus, 1758)


Exemplar fotografiat a Calgary (Alberta, Canadà).

L'àguila daurada o àliga daurada, o a les Balears, àguila reial (Aquila chrysaetos), és la gran àliga dels Països Catalans.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 75-88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
  • Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
  • Taca daurada al cap.
  • La femella és més grossa que el mascle.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades, aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seues preses tradicionals, no dubta en caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seua gran envergadura.

Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran..[1]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

S'estén per tota la regió paleàrtica i regió neàrtica. A l'Europa Occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica. Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància.

També per pobles de Catalunya de gran altitud.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense a penes moure les llargues ales.
  • Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
Típica posició de protecció de la peça caçada per l'àliga daurada.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Els tàrtars de Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]