Marmota alpina
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Marmota marmota (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
La marmota alpina (Marmota marmota) és un mamífer de la família dels esciúrids.
Taula de continguts |
[modifica] Origen
Aquesta marmota no és autòctona de les nostres contrades, sinó que hi va arribar des dels Pirineus francesos, on el 1948 es van realitzar les primeres introduccions de marmotes procedents dels Alps amb l'objectiu de reduir la predació de l'àliga daurada (Aquila chrysaetos) sobre les cries d'isard. Al cap d'un temps, alguns exemplars van passar al vessant meridional de la serralada pirinenca. Al Principat de Catalunya van arribar cap als anys setanta: s'hi van establir i aviat van començar a reproduir-se.
[modifica] Morfologia
Rosegador d'aspecte rabassut, cap arrodonit amb unes orelles petites i potes curtes i fortes, proveïdes d'ungles adaptades a l'excavació.
La cua és molt peluda i equival a 1/3 de la longitud del cap més el cos.
La coloració general del pelatge és grisa, barrejada amb groc i negre, més fosca pel dors que pel ventre. La part superior del cap és més fosca, de vegades negra i la punta de la cua també és negra.
Dimensions corporals: cap + cos (49 - 58 cm) i cua (15 - 19 cm).
Pes: les femelles fan entre 2,8 i 4,5 kg, mentre que els mascles acostumen a fer entre 3 i 8 kg.
[modifica] Hàbitat
És un mamífer típic dels prats d'alta muntanya, que habita per sobre dels 1.000 m d'altitud. No penetra mai a l'interior del bosc.
Els seus amagatalls preferits són les tarteres de blocs i altres grans acumulacions de pedra.
[modifica] Costums
Animals colonials de costums diürnes i amants del sol, les marmotes alpines són fàcils d'observar a ple dia, sobretot quan el temps és càlid i assolellat. Aleshores se les pot veure parar el sol a prop de les seves galeries, excavades en un prat o entre unes roques. Rares vegades s'allunyen més d'un metre de l'entrada, de manera que al més petit senyal de perill es poden posar ràpidament a recer. Si bé els espanta la presència humana, s'acostumen fàcilment als actes rutinaris que es realitzen a prop seu.
En cas de perill emeten una mena de xiulet estrident per avisar les seves companyes.
Hivernen durant uns sis o set mesos l'any, des de mitjans d'octubre fins al maig.
[modifica] Espècies semblants
No es pot confondre amb cap mamífer terrestre que ocupi el mateix hàbitat.
[modifica] Bibliografia
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 128-129.
[modifica] Referències
- ↑ Amori (1996). Marmota marmota. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2006. UICN 2006. Consultat el 5 de maig del 2006.
[modifica] Enllaços externs
- Informació sobre la marmota alpina (anglès)
- Videoclip sobre marmotes alpines (alemany)
