Rosegador
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Els rosegadors (Rodentia) són un ordre de mamífers. Amb aproximadament 2.280 espècies, els rosegadors componen un 42% de totes les espècies de mamífers,[1] cosa que els converteix en l'ordre més gran d'aquesta classe. Es troben gairebé arreu del món i han colonitzat una varietat d'hàbitats diferents. Molt pocs rosegadors s'han estès com a espècies hemerofíliques o animals de companyia, però són els que donen la imatge del grup en general. D'altra banda, nombroses espècies han estat molt poc investigades i tenen una difusió molt reduïda.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
La majoria de rosegadors tenen potes curtes, són quadrúpedes (es mouen a quatre potes) i són relativament petits. La seva característica comuna principal són les dues incisives de gran mida i de creixement continu, situades al maxil·lar inferior i superior, i que només estan cobertes d'esmalt a la part exterior. A la part interior, la dentina queda exposada.[2] Malgrat les seves característiques comunes, els rosegadors han desenvolupat una gran varietat de formes segons el seu hàbitat i mode de vida.
[edita] Morfologia exterior
La mida dels rosegadors varia entre les espècies nanes com Mus minutoides o el ratolí de les collites (Micromys minutus), que sovint pesen menys de cinc grams; i el capibara, el rosegador vivent més gran, que té una longitud del cap al darrere d'entre 100 i 130 centímetres, i que pot assolir un pes d'entre cinquanta i seixanta quilograms.[3][4] Altres rosegadors de mida més gran són el castor, la pacarana o la paca. Tanmateix, la majoria de rosegadors tenen una mida entre la d'un ratolí i la d'una rata, i mesuren entre vuit i trenta centímetres del cap al darrere.
Els rosegadors sovint tenen un espès pelatge de pèls llargs i curts. Només la cua és gairebé calba en algunes espècies, i només existeix una espècie gairebé calba a tot el cos, la rata talp.[5] En la majoria de casos, la coloració del pelatge és de colors poc cridaners, que ajuden a camuflar, sovint gris o marró, mentre que els rosegadors que viuen al desert també el poden tenir groc. De totes maneres, també hi ha pelatges ben colorits en el cas d'alguns esquirols tropicals, com els cal·losciurins o els esquirols gegants.
La majoria de rosegadors tenen una cua, i només en algunes formes de grans dimensions o d'estil de vida subterrani la cua és rudimentària i no sobresurt a l'exterior. En algunes espècies arborícoles, la cua és prènsil,[6][7] i en el cas dels castors s'ha convertit en un òrgan de timonatge aplanat i calb. En nombroses espècies, la cua pot separar-se del cos amb facilitat, per facilitar la fugida dels predadors;[8] en la majoria de casos, la cua creix de nou parcialment.
Els rosegadors tenen un nas habitualment curt i arrodonit a la punta del musell. El rinari és rudimentari o en alguns casos absent. La cavitat bucal queda dividida en dues parts per una obertura; la part anterior inclou les incisives, i la part posterior inclou les premolars i molars. El diastema que hi ha al mig permet fer-hi entrar el llavi.[9] A més, la pell peluda de la cara es posa darrera les incisives (Inflexum pellitum). Ambdues adaptacions eviten que, a l'hora de rosegar, s'introdueixin objectes estranys no digeribles a la boca. El llavi superior sovint està dividit, de manera que les incisives són visibles fins i tot quan l'animal té la boca tancada. La llengua és curta i compacta amb una punta obtusa, que mai no sobresurt per sobre de les incisives. Les papil·les gustatives, presents fins a la punta de la llengua, són petites i similars a un fil. En el cas dels porcs espins del Vell Món, també són una mica agrandides i dures. En la majoria d'espècies, l'arrel de la llengua posseeix tres papil·les caliciformes.
Moltes espècies tenen grans butxaques a les galtes, que arriben fins les orelles i cobertes de pelatge. Aquestes butxaques poden ser tretes de dins enfora per netejar-les.[10] En el cas dels hàmsters, les seves obertures es troben als angles de la boca, mentre que en els geomioïdeus es troben a la part exterior de les galtes.
[edita] Referències
- ↑ Myers, Phil (2000). Rodentia. Animal Diversity Web. University of Michigan Museum of Zoology. Data d'accés: 25-06-2006.
- ↑ Microsoft Encarta (2008). Rodent. Encarta. Microsoft Corporation. Data d'accés: 08-05-2008.
- ↑ Capybara Facts. Smithsonian National Zoological Park. Accedit el 16 de desembre del 2007.
- ↑ Capybara. Palm Beach Zoo. Accedit el 17 de desembre del 2007.
- ↑ The Naked Truth about Mole-Rats. Smithsonian National Zoological Park. Accedit el 8 de maig del 2008.
- ↑ Prehensile-Tailed Porcupine. Central Florida Zoo & Botanical Gardens. Accedit el 9 de maig del 2008.
- ↑ Harvest Mouse. BBC Science & Nature. Accedit el 9 de maig del 2008.
- ↑ Degu. Pet Supplies Plus. Accedit el 9 de maig del 2008.
- ↑ Soile V. E. Keränen et al. (1999). «Gene expression patterns associated with suppression of odontogenesis in mouse and vole diastema regions». Dev. Genes Evol. 209: 495-506.
- ↑ Pocket Gophers. Washington Department of Fish and Wildlife. Accedit el 9 de maig del 2008.
[edita] Enllaços externs
|
|
|
|---|---|
| Regne: Animals • Fílum: Cordats • Subfílum: Vertebrats • (sense rang): Amniotes | |
| Prototeris | Monotremes |
| Metateris | Didelfimorfs • Paucituberculats • Microbioteris • Notorictemorfs • Dasiuromorfs • Peramelemorfs • Diprotodonts |
| Euteris | Afrosorícids • Macroscelidis • Tubulidentats • Hiracoïdeus • Proboscidis • Sirenis • Cingulats • Pilosos • Escandents • Dermòpters • Primats • Rosegadors • Lagomorfs • Erinaceomorfs • Soricomorfs • Quiròpters • Folidots • Carnívors • Perissodàctils • Cetartiodàctils |
