Talp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Talp
Talpa europaea MHNT.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Soricomorpha
Família: Talpidae
Gènere: Talpa
Espècie: T. europaea
Nom binomial
Talpa europaea
Linnaeus, 1758
Mapa de distribució
Mapa de distribució

El talp (Talpa europaea) és un mamífer de la família dels tàlpids que viu sota terra.[2] Mesura aproximadament 11-16 cm de llarg i pesa entre 30 i 130 grams. El mascle és una mica més gran que la femella. Té un pelatge curt i particular, car la disposició dels pèls li permet moure's pels túnels igual de fàcilment cap endavant que cap enrere. En la majoria d'altres mamífers el pèl creix cap enrere, però en el talp creix de tal manera que no s'enganxa amb les parets dels túnels quan l'animal es mou cap enrere.

Història natural[modifica | modifica el codi]

Totes les seves característiques són adaptacions a la seva manera de vida, ja que és un animal cavador amb una vida subterrània. Es troba en prades evitant els sòls entollats o massa secs. La seva presència és detectable pels menuts monticles que apareixen en el terreny. És difícil d'observar en superfície. Desenvolupa la seva activitat en una sèrie de galeries intercomunicades per les quals es desplaça cercant cucs i altres invertebrats, la base de la seva alimentació. Aquests túnels són profunds, poden arribar a fer 10 metres. Dins d'aquesta galeria, hi ha diverses sales, les més importants són : la sala on construeix el seu niu que aquesta entapissat per material d'origen vegetal i la sala on fa el seu rebost.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Esquelet - MHNT

Els talps excavadors han desenvolupat una sèrie d'especialitzacions evolutives per a la seva vida subterrània. El seu cos és fusiforme, més típic d'animals aquàtics. Els seus ulls són diminuts i a vegades estan coberts de pell, fet del que va servir Darwin en la seva teoria de la selecció natural al·legant que els talps no necessiten el sentit de la vista en els ambients subterranis i que mantenir-la suposava un excés d'energia inútil.[3]

Manquen de pavelló auditiu extern. Els talps confien principalment en el seu sentit del tacte i posseeixen vibrisses en la seva cara, extremitats i cua. El seu musell flexible és especialment sensible.

Les seves potes, curtes i fortes, estan proveïdes de fortes i grans ungles que utilitzen per a furgar galeries, les quals poden arribar a fins a 150 m de longitud. Els colzes es troben desplaçats dorsalment i rotats, de manera que els palmells de les extremitats anteriors queden orientada cap a darrere, potenciant l'acció d'excavar. La seva pell fina i suau facilita el moviment pel cau, tant cap a davant com cap a darrere. En els mascles el penis queda orientat cap arrere i manquen d'escrot.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talp
  1. Insectivore Specialist Group (1996). Talpa europaea. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12-05-2006 (en anglès).
  2. «Talp». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Charles Darwin, L'origen de les espècies