Múscul digàstric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Digàstric
Digastricus.png
Músculs del coll. Vista lateral
Gray1195.png
Vista frontal del coll
Llatí Musculus digastricus
Origen En la fossa digàstrica de l'apòfisi mastoide.[1]
Inserció En el maxil·lar inferior, prop de la símfisi.[1]
Irrigació Ventre anterior: branca submentoniana de l'artèria facial
Ventre posterior: artèria occipital.
Innervació Ventre anterior: nervi milohioïdal.
Ventre posterior: branca digàstrica del nervi facial i del glossofaringi.[1]
Acció Eleva l'os hioide, la base de la llengua i deprimeix el maxil·lar inferior.[1]
GraySubject 112
GrayPage 391
TA

A04.2.03.002

El múscul digàstric (musculus digastricus), és un petit múscul situat sota la mandíbula. S'anomena "digàstric" perquè està constituït per dos ventres musculars units per un cos fibrós intermedi.[1] S'estén des de la base del crani a l'os hioide, i des d'aquest a la porció central de la mandíbula. Representa, en conjunt, un llarg arc dirigit cap amunt, que abraça alhora la glàndula paròtide i la glàndula submandibular. Del fet, per la seva situació, se'l considera un múscul suprahioïdal.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Està constituït per dos ventres musculars, units per un cos fibrós al mig:

  • El ventre posterior o mastoïdal té un origen en el costat medial de l'apòfisi mastoide, en una ranura especial anomenada ranura digàstrica. Aquesta inserció d'origen s'efectua en part per fibres carnoses i en part per fibres tendinoses que es perllonguen per la cara interna i per la vora superior del múscul. Des de la ranura digástrica, el ventre posterior es dirigeix ​​obliquament cap avall, endavant i endins, i després d'un trajecte de 3 o 4 cm acaba en el costat intern d'un capa tendinosa enrotllada en forma de semicon, la qual es transforma gradualment en un tendó cilíndric: és el tendó intermedi. El tendó intermedi continua en direcció al ventre posterior; s'aproxima després al múscul estilohioïdal, el travessa per la part més inferior i arriba fins al cos de l'os hioide. S'encorba a continuació sobre si mateix i es dirigeix ​​cap endavant i endins i, immediatament després dóna origen als fascicles carnosos. Auesta unió de fibres constitueix el ventre anterior del múscul.
  • El ventre anterior es dirigeix ​​de darrere cap a davant i una mica de fora a dins, cap a la vora inferior de la mandíbula. Finalment, es fixa per la part de fora de la símfisi, en una foseta especial, la foseta digàstrica. Aquí també, com en la ranura digàstrica, la inserció del múscul s'efectua en part per fibres carnoses i en part per llengüetes tendinoses curtes.

El tendó intermedi connecta amb l'os hioide. Quan surt per un orifici del múscul estilohioïdal, el tendó intermedi del digàstric mostra dos tipus de fibres: unes internes –que es dirigeixen cap a la línia mitjana i s'entrecreuen amb les del costat oposat–, i altres inferiors, que descendeixen fins al cos del os hioide i queden fortament fixades en ell. Les fibres internes formen sovint una espècie de capa aponeuròtica, que uneix el tendó del costat dret amb el del costat esquerre: és l'aponeurosi digàstrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 28 de gener de 2014].
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Imatges[modifica | modifica el codi]

  • Dibuix del múscul digàstric en el context muscular.
Vista anterior del múscul digàstric
  • Imatges de disseccions on apareix el múscul digàstric:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]