Múscul digàstric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul digàstric
Digastricus.png
Músculs del coll. Vista lateral
Gray1195.png
Vista frontal del coll
Llatí musculus digastricus
Gray subject #112 391
Origen En la fossa digàstrica de l'apòfisi mastoide.[1]
Inserció En el maxil·lar inferior, prop de la símfisi.[1]
Irrigació Ventre anterior: branca submentoniana de l'artèria facial
Ventre posterior: artèria occipital.
Innervació Ventre anterior: nervi milohioïdal.
Ventre posterior: branca digàstrica del nervi facial i del glossofaringi.[1]
Acció Eleva l'os hioide, la base de la llengua i deprimeix el maxil·lar inferior.[1]

El múscul digàstric (musculus digastricus), anomenat "digàstric" per estar constituït per dos ventres musculars, units per un cos fibrós intermedi.[1] S'estén des de la base del crani a l'os hioide, i des d'aquest a la porció central de la mandíbula. Representa, en conjunt, un llarg arc dirigit cap amunt, que abraça alhora la glàndula paròtide i la glàndula submandibular. Del fet, la seva situació se'l considera un múscul suprahioïdal.

Parts del digàstric[modifica | modifica el codi]

Està constituït per dos ventres musculars, units per un cos fibrós al mig:

  • El ventre posterior o mastoïdal té un origen en el costat medial de l'apòfisi mastoide, en una ranura especial anomenada ranura digástrica. Aquesta inserció d'origen s'efectua en part per fibres carnoses i en part per fibres tendinoses que es perllonguen per la cara interna i per la vora superior del múscul. Des de la ranura digástrica, el ventre posterior es dirigeix ​​obliquament cap avall, endavant i endins, i després d'un trajecte de 3 o 4 cm acaba en el costat intern d'un capa tendinosa enrotllada en semicon, la qual es transforma gradualment en un tendó cilíndric: és el tendó intermedi. El tendó intermedi continua en direcció al ventre posterior; s'aproxima després al múscul estilohioïdal, el travessa per la part més inferior i arriba fins al cos de l'os hioide. S'encorbant a continuació sobre si mateix i es dirigeix ​​cap a davant i endins i, immediatament després, dóna origen als fascicles carnosos i aquesta unió de fibres constitueix el ventre anterior del múscul.
  • El ventre anterior es dirigeix ​​de darrere cap a davant i una mica de fora a dins, cap a la vora inferior de la mandíbula. Finalment, es fixa per fora de la símfisi, en una foseta especial, la foseta digàstrica. Aquí també, com en la ranura digàstrica, la inserció del múscul s'efectua en part per fibres carnoses i en part per llengüetes tendinoses curtes.

El tendó intermedi conecta amb l'os hioide. En sortir per un orifici de l'estilohioïdal, el tendó intermedi del digàstric mostra dos tipus de fibres: unes internes –que es dirigeixen cap a la línia mitjana i s'entrecreuen amb les del costat oposat–, i altres inferiors, que descendeixen al cos del hioide i queden fortament fixades en ell. Les fibres internes formen sovint una espècie de capa aponeurótica, que uneix el tendó del costat dret amb el del costat esquerre: és l'aponeurosis digàstrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 28 de gener de 2014].
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Imatges[modifica | modifica el codi]

  • Dibuix del múscul digàstric en el context muscular.
Vista anterior del múscul digàstric
  • Imatges de disseccions on apareix el múscul digàstric:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]