Múscul constrictor superior de la faringe

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Múscul constrictor superior de la faringe
Musculusconstrictorpharyngissuperior.png
Els músculs de la faringe i la galta.
Llatí musculus constrictor pharyngis superior
Gray subject #244 1143
Origen En el marge posterior i ganxo de l'ala interna de l'apòfisi pterigoide, en el lligament pterigomaxil·lar.[1]
Inserció En la rafe mitjana de la paret posterior de la faringe, i en el tubercle faringi del crani.[1]
Irrigació Artèria faríngea ascendent i en la branca amigdalar de l'artèria facial.
Innervació Plexe faringi del nervi vague.[1]
Acció Constreny la faringe.[1] Actua en la deglució.

El múscul constrictor superior de la faringe (musculus constrictor pharyngis superior) és un dels tres músculs constrictors de la faringe; és el més prim i el que està més amunt. Té forma de quadrilàter i es divideix en quatre parts: la pterigofaríngia, bucofaríngia, miolofaríngia i glossofaríngia. S'insereix, a dalt, en el tubercle faringi.

  • La part pterigofaríngia, en la vora posterior de la làmina medial de l'apòfisi pterigoïdal.
  • La part bucofaríngia, en el rafe pterigomandibular; en el vora anterior s'insereix el múscul buccinador.
  • La part miolofaríngia, en la part posterior de la línia milohioidal de la mandíbula.
  • La part glossofaríngia, en la musculatura intrínseca de la llengua.

Les fibres superiors passen per sota del múscul peristafilí intern i la trompa d'Eustaqui.

S'estén de davant cap enrere, ascendint cap a la línia mitjana, on es reuneix amb el seu homòleg oposat a través del rafe faringi. Entre el múscul constrictor superior de la faringe i el constrictor mig de la faringe es troba el hiat superior, pel qual discorren el nervi glossofaringi, el múscul estilofaríngia, i el lligament estilohioïdal.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Els músculs de la faringe, vistos des del darrere, juntament amb els vasos i nervis associats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 3 de febrer de 2014].
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]