Cretaci superior

Període	Sèrie	Estage	Edat (Ma)
Paleogen	Paleocè	Danià	més recent
Cretaci	Superior	Maastrichtià	65,5–70,6
		Campanià	70,6–83,5
		Santonià	83,5–85,8
		Coniacià	85,8–89,3
		Turonià	89,3–93,5
		Cenomanià	93,5–99,6
	Inferior	Albià	99,6–112,0
		Aptià	112,0–125,0
		Barremià	125,0–130,0
		Hauterivià	130,0–136,4
		Valanginià	136,4–140,2
		Berriasià	140,2–145,5
Juràssic	Superior	Titonià	més antic
Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009.

El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penyassegats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.

Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, anquilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest d'Amèrica del Nord i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.

Les aus esdevingueren més i més comunes i diverses, superant els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.

Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren en formes més avançades (Neoteleostis).

A finals del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns.

La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Terciari.

Enllaços

• Els dinosaures de Coll de Nargó