17 de desembre

<<	Desembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31
Tots els dies

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 14 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1808, Barcelona: Guerra del francès: S'acaba el Bloqueig de Barcelona intent de reconquesta de la ciutat de les tropes espanyoles. Acaba amb victòria francesa.
1811 - Sansana (Departament de Potosí, Bolívia): els independentistes del Riu de la Plata guanyen el combat de Sansana durant la primera expedició auxiliadora de l'Alt Perú durant la Guerra de la Independència Argentina.
1877, Figueres (Alt Empordà): S'inaugura l'arribada del Ferrocarril a Figueres.
1910, Barcelona: S'inaugura el Petit Moulin Rouge, actualment conegut com a El Molino.
2011: Pere Navarro és escollit Primer Secretari del PSC, successor de José Montilla.


Resta del món

919, Imperi Romà d'Orient: Romà I Lecapè és coronat emperador de l'Imperí Romà d'Orient. Competeix la regència a l'Imperí Romà d'Orient, amb Constantí VII
1504, Granada (Andalusia), Espanya: hi arriba el cadàver d'Isabel I de Castella per ser-hi enterrat, procedent de Medina del Campo, on la reina havia mort tres setmanes abans.
1801, Estats Units: Tractat de Fort Adams entre els Estats Units i els choctaws.
1903, platja de Kitty Hawk, Carolina del Nord, EUA: Orville i Wilbur Wright aconsegueixen de fer volar 59 segons el Flyer (pilotant Orville), el primer avió (propulsat per una catapulta), de la història.^[1]
1989, Estats Units: Després de tres temporades apareixent en format de curtmetratge dins del The Tracey Ullman Show, la sèrie Els Simpson s'independitza i comença a emetre's com a ficció separada amb episodis de mitja hora en horari de màxima audiència.
1992: Es firma el tractat d'Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, entre Canadà, els Estats Units i Mèxic, que entrarà en vigència l'1 de gener de 1994.
2002, Pretòria, Sud-àfrica: el govern de la República Democràtica del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.
2004, Bhutan: el país esdevé el primer del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic.
2006, Yokohama, Japó: Final del Campionat del Món de Clubs de futbol. L'Internacional de Porto Alegre guanya al FC Barcelona per 1 gol a 0.
2014, Cuba i Estats Units restableixen relacions diplomàtiques.

Naixements[modifica]

Països Catalans

1868 - Barcelona: Josep Comas i Solà, astrònom català (m. 1937).
1878 - Premià de Dalt, el Maresme: Salvador Castells i Mas, polític català represaliat pel franquisme.
1922 - Lleida: Dolors Sistac Sanvicén, escriptora catalana i impulsora de l'ensenyament del català (m. 2018).^[2]
1947 - Barcelona: Jordi Llovet, professor universitari retirat, traductor i crític literari català.
1954 - Benicarló, el Baix Maestrat: Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; actualment entrenador i comentarista de TV.
1970 - Barcelona: Sílvia Vidal i Martí, muntanyenca i alpinista catalana.^[3]
1974 - Algaida, Mallorcaː Roser Amills, escriptora i periodista mallorquina.^[4]

Resta del món

1706 - París, Regne de França: Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa.^[5]
1734 - Lisboa: Maria I de Portugal, reina de Portugal (1777-1816); i reina del Brasil (1815-1816).
1749 - Aversa: Domenico Cimarosa, compositor italià.
1778 - Penzance, Cornualla (Gran Bretanya): Humphry Davy, químic anglès.
1810 - San Fernando (Cadis): Francisco Serrano Domínguez, militar i President del Consell de Ministres diversos cops durant la Primera República Espanyola i cinquè i últim president del govern espanyol de la Primera República.
1855 - La Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa (m. 1922).^[6]
1891 - Jixi, província d'Anhui (Xina): Hu Shi (xinès simplificat: 胡适) filòsof, assagista, pedagog, escriptor i ambaixador xinès (m. 1962).^[7]
1900 - Aynho: Mary Cartwright, matemàtica britànica que estudià la teoria del caos (m. 1998).^[8]
1908 -
- Grand Valley, (Colorado, EUA: Willard Frank Libby, químic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1960.
- Stratford, Nova Zelandaː Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (m. 1984).^[9]
1913 - Buenos Aires: Alicia Lourteig, botànica argentina (m. 2003).^[10]
1930 - Tilsit, Alemanya: Armin Mueller-Stahl, actor alemany.
1936 - Buenos Aires, Argentina: Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc.
1937 - Nova Orleans, Louisiana: John Kennedy Toole, novel·lista nord-americà (m. 1969).
1947 - Hässleholm, Suècia: Ingvar Cronhammar, escultor suec nacionalitzat danès conegut per les seves obres monumentals.
1953 - Montevideo: Ana Olivera, professora i política uruguaiana.^[11]
1975 - Kíev, Ucraína: Milla Jovovich, actriu ucraïnesa.^[12]
1980 - Bakú: Dinara Aliyeva, soprano azerbaidjanesa.^[13]

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1901 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Josep Manyanet i Vives, conegut com el «pare Manyanet», religiós català, fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família (n. 1833).
1956 - Borredà: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (n. 1877).
1964 - Barcelonaː Rosa Hernáez i Esquirol, ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu (n. 1887).^[14]
2009 - Barcelona (Barcelonès): Albert Ràfols-Casamada, poeta i pintor català (n. 1923).

Resta del món

1187 - Pisa (Itàlia): Gregori VIII, Papa de l'Església Catòlica.
1213 - Roma (Itàlia): Sant Joan de Mata, frare provençal, fundador de l'Orde Trinitari.
1830 - Santa Marta (Colòmbia): Simón Bolívar, líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador i Bolívia.
1847 - Parma, Ducat de Parma: Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte, emperadriu de França.^[15]
1896 - Antíbol, Provença (França): Pau Arena, escriptor occità en llengua francesa, És considerat representant del regionalisme occità en francès, a causa de la temàtica occitana dels seus llibres.
1907 - Largs, Ayrshire, Escòcia: Lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic. Conegut per l'Escala Kelvin de temperatures.
1917 - Aldeburghː Elizabeth Garrett Anderson, primera metgessa britànica (n. 1836).^[16]
1940 - Highgate Middlesex, Anglaterraː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur (n. 1860).^[17]
1943: Auschwitz, Polònia: Eva Kotchever, escriptora feminista polonesa (n. 1891).
1955 - Inglewood, Califòrnia: Alice Constance Austin, arquitecta i dissenyadora autodidacta nord-americana (n. 1862).^[18]
1957 - Essexː Dorothy L. Sayers, escriptora, poeta i humanista anglesa (n. 1893).^[19]
1964 - Mount Vernon, (Estat de Nova York, EUA): Victor Franz Hess, físic austríac. Premi Nobel de Física pel descobriment de la radiació còsmica l'any 1936.
1982 - Moscou, República Socialista Federada Soviètica de Rússia: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
1983 - Hamilton (Ontario), Canadà: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (n. 1938).^[20]
1987 - Maine, EEUUː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (n. 1903).^[21]
1992 - Viena, (Àustria): Günther Anders, filòsof i assagistes, un dels més destacats en llengua alemanya del segle xx.
2001 - Stuttgartː Martha Mödl, soprano i mezzosoprano alemanya (n. 1912).^[22]
2011 -
- São Vicente, Cap Verd: Cesária Évora, cantant de Cap Verd, reconeguda a nivell internacional (n. 1941).^[23]
- Pyongyang, Corea del Nord: Kim Jong-il, líder de facto de la República Popular Democràtica de Corea (n. 1942).^[24]

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral: sants Modest de Jerusalem, bisbe; Judicael de Domnònia, rei; Bega d'Andenne, vídua; Esturmi de Fulda, abat; Joan de Mata, fundador de l'Orde de la Trinitat; Josep Manyanet i Vives, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret; sants Daniel i Ananies, Azaries i Misael (a orient); Vivina de Grand-Bigard, abadessa belga.
Festa romana de Saturnàlia, festa romana dedicada al deu Saturn.

Referències[modifica]

↑ «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 1903 December 17», 17-12-1903. [Consulta: 21 juliol 2013].
↑ «Dolors Sistac i Sanvicén | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 octubre 2022].
↑ «Sílvia Vidal Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
↑ «Roser Amills i Bibiloni». ACEC. [Consulta: 7 febrer 2024].
↑ «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
↑ «Mary Lucy Cartwright». Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 21-02-2023. [Consulta: 25 febrer 2023].
↑ «Sylvia Ashton-Warner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 març 2021].
↑ Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.
↑ «Ana Olivera asumió como Intendenta en el marco de "Montevideo de la Convivencia"». uypress. [Consulta: octubre 2020].
↑ «Milla Jovovich: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticon.com, 12-05-2019. [Consulta: 20 octubre 2020].
↑ «Dinara Aliyeva: biografía de la cantante de ópera» (en castellà). mainstreetartisans.com. [Consulta: 19 octubre 2020].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Rosa Hernáez Esquirol (1887-1964)». Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 abril 2020].
↑ «Marie-Louise» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2022].
↑ «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].
↑ Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), Maig 2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.
↑ «Alice Constance Austin» (en anglès). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
↑ «Dorothy L. Sayers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].
↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
↑ «Martha Mödl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
↑ «Cesária Évora | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
↑ Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:17 de desembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 17 de desembre

[WDL-1] «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 1903 December 17», 17-12-1903. [Consulta: 21 juliol 2013].

[2] «Dolors Sistac i Sanvicén | enciclopedia.cat». [Consulta: 25 octubre 2022].

[3] «Sílvia Vidal Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].

[4] «Roser Amills i Bibiloni». ACEC. [Consulta: 7 febrer 2024].

[5] «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].

[6] r. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].

[7] Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.

[8] «Mary Lucy Cartwright». Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 21-02-2023. [Consulta: 25 febrer 2023].

[9] «Sylvia Ashton-Warner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 març 2021].

[10] Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.

[11] «Ana Olivera asumió como Intendenta en el marco de "Montevideo de la Convivencia"». uypress. [Consulta: octubre 2020].

[12] «Milla Jovovich: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticon.com, 12-05-2019. [Consulta: 20 octubre 2020].

[13] «Dinara Aliyeva: biografía de la cantante de ópera» (en castellà). mainstreetartisans.com. [Consulta: 19 octubre 2020].^{[Enllaç no actiu]}

[14] «Rosa Hernáez Esquirol (1887-1964)». Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 abril 2020].

[15] «Marie-Louise» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2022].

[16] «Elizabeth Garrett Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2021].

[17] Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), Maig 2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.

[18] «Alice Constance Austin» (en anglès). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].

[19] «Dorothy L. Sayers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].

[20] «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].

[21] «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].

[22] «Martha Mödl | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].

[23] «Cesária Évora | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].

[24] Guex, Samuel.. Au pays du matin calme : nouvelle histoire de la Corée des origines à nos jours. París: Flammarion, DL 2016, cop. 2016. ISBN 978-2-08-135261-2.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]