Carolina del Nord

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coordenades: 35.5° N, 80° O

State of North Carolina
Bandera deCarolina del Nord Escut deCarolina del Nord
(En detall) (En detall)
Localització
Fitxer:Map of USA NC.svg
Dades indicadores:
País/Regió històrica Estats Units Estats Units
Capital Raleigh
Ciutat més gran Charlotte
Idioma oficial anglès
Superfície 139.509 km²
Altitud 215 m
(màx.:2038 mín.:0)
Població (2007)
  • Densitat
9.061.032 hab.63,09 hab/km²
Coordenades
 • Nord:
 • Sud:
 • Est:
 • Oest:
 
33° 50' N
36° 35' N
84° 19' W
75° 28' W
Admissió en la Unió
Data d'admissió
Ordre
 
21 de novembre de 1789
12è
Sistema polític
Govern estatal
• Governador:

Congrés de la Unió
• Senadors

 
Beverly Perdue (D)

 
Kay Hagan (D)
Richard Burr (R)
ISO 3166-2 US-NC
Fus horari UTC -5/-4
Web


Carolina del Nord (en anglès North Carolina) és un dels estats que conforma els Estats Units d'Amèrica. Va ser una de les 13 colònies britàniques secesionistes i la llar de la primera colònia britànica de les Amèriques. Aquest estat limita al sud amb Carolina del Sud, amb Geòrgia al sud-oest, amb Tennessee a l'oest, amb Virgínia al nord, i amb l'Oceà Atlàntic a l'est. El nom de l'estat va ser triat pel rei Carles I d'Anglaterra. Carolina del Nord posseïx 3 àrees metropolitanes les poblacions de les quals superen el milió d'habitants. A 1 de juliol de 2006, la seva població estimada és de 8.856.505 habitants, un 10% més que a l'abril de 2001. És el tercer estat més poblat del sud-est del pais, per darrere de Florida i de Geòrgia. A causa de la varietat d'elevacions, de nivell del mar en la costa fins a 2.000 metres a les muntanyes, Carolina del Nord té un dels climes mes variats dels estats al sud-est de la nació. El clima en la costa i el centre de Carolina del Nord és similar al clima de Geòrgia i Carolina del Sud, mentre que el clima en les muntanyes de l'oest és similar que el de Nova Anglaterra.

[edita] Població

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 133.409 amerindis nord-americans (1,6 %). Per tribus, les principals són els lumbee (47.062), cherokees (23.997), haliwa-saponi (2.582), iroquesos (2.189, d'ells, 1.266 tuscarora) waccamaw (1.559), blackfoot (1.302), coharie (1.186), sioux (972), apatxes (683), catawba (204) i canadencs i llatinoamericans (2.944).


Estats Units d'Amèrica | Divisions polítiques Bandera de los Estados Unidos
Estats Alabama | Alaska | Arizona | Arkansas | Califòrnia | Carolina del Nord | Carolina del Sud | Colorado | Connecticut | Dakota del Nord | Dakota del Sud | Delaware | Florida | Geòrgia | Hawaii | Idaho | Illinois | Indiana | Iowa | Kansas | Kentucky | Louisiana | Maine | Massachusetts | Maryland | Michigan | Minnesota | Mississipí | Missouri | Montana | Nebraska | Nevada | Nou Mèxic | Nova Hampshire | Nova Jersey | Nova York | Ohio | Oklahoma | Oregon | Pennsilvània | Rhode Island | Tennessee | Texas | Utah | Vermont | Virgínia | Virgínia de l'Oest | Washington | Wisconsin | Wyoming
Districte federal Districte de Colúmbia
Àrees insulars Escull Kingman | Atol Palmyra | Atol Johnston | Guam | Illa Baker | Illa Howland | Illa Jarvis | Illes Mariannes Septentrionals | Atol Midway | Illa Navassa | Illes Verges Nord-americanes | Illes Wake | Puerto Rico | Samoa Nord-americana