1789
| Tipus | any civil i any comú començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1789 (mdcclxxxix) |
| Islàmic | 1203 – 1205 |
| Xinès | 4485 – 4486 |
| Hebreu | 5549 – 5550 |
| Calendaris hindús | 1844 – 1845 (Vikram Samvat) 1711 – 1712 (Shaka Samvat) 4890 – 4891 (Kali Yuga) |
| Persa | 1167 – 1168 |
| Armeni | 1238 |
| Rúnic | 2039 |
| Ab urbe condita | 2542 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1750 1760 1770 - 1780 - 1790 1800 1810 | |
| Anys | |
| 1786 1787 1788 - 1789 - 1790 1791 1792 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 12 de febrer - Barcelona: s'hi esdevenen els aldarulls coneguts com els "rebomboris del pa".
- Protestes a la Plaça de la Llana de Barcelona per la pujada dels preus dels productes de primera necessitat.
- Món
- 4 de març - Nova York (EUA): el primer Congrés dels Estats Units hi proclama la nova Constitució.
- 28 d'abril - Oceà Pacífic: es fa el Motí del Bounty entre la tripulació del vaixell HMS Bounty de la Royal Navy britànica.
- 14 de juliol - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos.[1]
- 26 d'agost - França: Es publica la "Declaració dels drets de l'home i del ciutadà".
- 22 de setembre - Valàquia: Té lloc la Batalla de Rymnik entre l'exèrcit otomà i l'aliança ruso-austríaca
- 3 d'octubre - Estats Units: George Washington proclama el primer Dia d'acció de gràcies.[2]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 24 d'octubre - Tàrrega: Ramon Carnicer i Batlle, compositor català d'òpera, mestre de música i l'autor de l'himne nacional de Xile.
- 25 de novembre - Mataró: Miquel Biada, promotor i artífex del ferrocarril Barcelona-Mataró
- Món
- 17 de febrer - Seraing (Principat de Lieja): Mathieu Brialmont, militar francès, neerlandès i belga i ministre belga.
- 15 de setembre - Burlington, Nova Jersey, (EUA): James Fenimore Cooper, novel·lista estatunidenc del Romanticisme (m. 1851).[3]
- 5 d'octubre - Whitby, Yorkshire (Anglaterra), William Scoresby, científic i explorador anglès (m. 1857).[4]
- 14 de desembre - Varsòviaː Maria Szymanowska, compositora i pianista virtuosa polonesa del segle xix (m. 1831).[5]
Necrològiques[modifica]
Països Catalans[modifica]
- 28 de maig - Barcelona: Josepa Vilaret, veïna barcelonina, activa en els Rebomboris del pa, detinguda, sentenciada a mort i executada a la forca.[6]
Món[modifica]
- 20 de novembre - Maó: Giuseppe Chiesa Baratti, primer pintor professional establert a Menorca, iniciador de l'escola de pintura de Maó.
Referències[modifica]
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Hodgson, Godfrey. A Great and Godly Adventure; The Pilgrims and the Myth of the First Thanksgiving. Nova York: Public Affairs, 2006, p. 167. ISBN 978-1586483739.
- ↑ «James Fenimore Cooper | American author» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ «William Scoresby | British explorer» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Maria Szymanowska» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ Pons, Mireia. «Rebomboris del pa, els aldarulls protagonitzats per dones». Tot Barcelona, 07-03-2021. [Consulta: 28 maig 2023].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1789 |