Seraing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Seraing
Bandera de Seraing Escut de Seraing
(En detall) (En detall)
Localització
Localització Seraing
Casa de la vila
Casa de la vila
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
comunitat Francesa de Bèlgica
Lieja
Lieja
Gentilici n/d
Predom. ling. francès
Superfície 35,34 km²
Altitud n/d msnm
Població (2007)
  • Densitat
61.237 hab.
1.732,8 hab/km²
Coordenades 50° 35′ 55″ N, 05° 30′ 44″ E / 50.59861,5.51222Coord.: 50° 35′ 55″ N, 05° 30′ 44″ E / 50.59861,5.51222
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

4
Alain Mathot
Codi postal Seraing 4100
Boncelles 4100
Jemeppe-sur-Meuse 4101
Ougrée 4102
Majoria política PS
Escons
39 regidors
Estrangers 14,59% (2005)
Taxa d'atur 27,46% (2006)
Zona telefònica +32-(0)4
Web

Seraing (en való Serè) és una municipi de Bèlgica, a la província de Lieja, que forma part de la regió valona. Avui té uns 61.237 habitants. Fins al 1795 la residència d'estiu dels prínceps-bisbes del principat de Lieja al castell de Seraing, actualment la seu de la societat CMI.

Història[modifica | modifica el codi]

De l'edat mitjana al 1795[modifica | modifica el codi]

Les primeres traces d'emplaçaments habitats – es van excavar artefactes, joies, ossades i armes dels segles V i VI de l'època dels Francs. El primer esment escrit «Saran» data de 956 quan un cert Saran dona un domini carolingi a ambdós costats del Mosa a l'abadia de Sint-Truiden. Poc després, el territori passà al Principat de Lieja. Al segle XI, el príncep-bisbe Enric I de Verdun havia una casa d'estiueig a «Seranus» a la qual rebia els seus hostes nobles.

A l'edat mitjana, el poble de Seraing va obtenir exoneracions fiscals en bescanvi de defensar la ciutat de Lieja dels invasors que vinguessin pel riu.

Al 1381, es va construir un primer pont de fusta.

Pont al Mosa, al 1902

La revolució industrial[modifica | modifica el codi]

El poble que va mantenir el seu caràcter rural fins a la fi del segle XVIII, va començar a canviar-se després de la descoberta d'hulla a Ougrée. Les primeres acereries van crear-se al 1809. El poble va prendre volada sota el regne de Guillem I quan Seraing feia part, després del període de l'ocupació francesa (1795-1815), del Regne Unit dels Països Baixos.

Guillem I va donar a l'industrial John Cockerill el castell de Seraing per a crear-hi la seva fàbrica de mecànica. Non satisfet de la qualitat de l'acer disponible, Cockerill va desenvolupar el seu propi mètode en utilitzar coc tret de carbó de llenya. Les dues fàbriques, la de construcció mecànica (CMI o Cockerill Mechanical Industries) i l'acereria (Cockerill-Sambre, avui integrat al grup multinacional Arcelor-Mittal).

Vas de cristall Val-Saint-Lambert

Guillem I també vendrà el castell i l'abadia de Val-Saint-Lambert a un químic, François Kemlin i un politècnic Aguste Lelièvre, vinguts de la cristal·leria de Vonêche. Aquests dos van crear la «Société des verreries du Val Saint Lambert» que va començar la fabricació de cristall des del 1826.

A l'entorn de les dues indústries principals, es van crear moltes pimes de subcontractants. Després de la crisi del carbó des de l'any 70 del segle passat quan les mines van tancar-se i de les crisis successives de l'acer, la ciutat de Seraing va conèixer molts problemes socials. La diversificació va començar amb la creació d'un polígon industrial i científic a costat de la Universitat de Lieja al Sart-Tilman, situat a ambdós costats de la frontera amb la ciutat de Lieja. Hom hi troba entre altres el centre de recerca de l'acer d'ArcelorMittal i moltes empreses (bio)tecnològiques, aeroespacials, informàtiques…

Al 2004, l'aleshores Arcelor va decidir de tancar l'alt forn, en trobar que les fàbriques siderúrgiques massa lluny del mar o de les mines ja no eren rentables, per l'alt cost del transport de la ganga i del coc. Al 2007, en augmentar la demanda d'acer tot arreu al món en pujar els preus de l'acer, s'ha decidit de reobrir l'alt forn el 21 de gener 2008.

Fills predilectes de Seraing[modifica | modifica el codi]

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Seraing