Thimister-Clermont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thimister-Clermont
Localització
Localització Thimister-Clermont
Casa de la vila de Clermont
Casa de la vila de Clermont
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica
Valònia Valònia
francesa
Lieja
Verviers
Gentilici n/d
Predom. ling. Francès
Superfície 28,69 km²
Altitud n/d msnm
Població (2012)
  • Densitat
5.547 hab.
193,34 hab/km²
Coordenades 50° 39′ 33″ N, 5° 53′ 04″ E / 50.65917°N,5.88444°E / 50.65917; 5.88444Coord.: 50° 39′ 33″ N, 5° 53′ 04″ E / 50.65917°N,5.88444°E / 50.65917; 5.88444
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

5
Didier d'Oultremont
Codi postal 4890
Majoria política EIC
Escons
17 regidors
Estrangers 2,76 (1.1.2008)
Taxa d'atur 8,07% (2009)
Zona telefònica +32-(0)87
Web

Thimister-Clermont (Timister-Clairmont en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pel riu Berwijn. L'1 de setembre de 2012 comptava amb 5.547habitants.[1]

El municipi és el resultat de la fusió, el 1977, de 5 nuclis i municipis: Clermont-sur-Berwinne, Elsaute, Froidthier, La Minerie i Thimister tots al país d'Herve, regió coneguda pel seu formatge amb denominació d'origen, la sidra i el xarop de pomes i peres.

Història[modifica | modifica el codi]

Panorama de Clermont-sur-Berwinne

El primer esment escrit de Clermont data d'una carta del príncep-bisbe Joan d'Eppes que va reconèixer-lo com a parròquia dependent de l'església d'Herve. Fins a la fin de l'antic Règim, els cinc nuclis feien part del jutjat d'Herve dins del ducat de Limburg, i des del 1288 dels països enllà del Mosa del ducat de Brabant. El 1411, Clermont va obtenir l'estatut de senyoria. L'administració revolucionària francesa va afegir els nuclis al districte d'Aubel al departament de l'Ourte. El 1815 van integrar-se al Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 a Bèlgica. A prop de la frontera Alemanya, a les dues guerres mundials els pobles van sofrir molt. Una part de Clermont, considerada com a germana, va ser annexionat a Alemanya durant la segona guerra mundial.

Economia[modifica | modifica el codi]

Utilització del terra: 84% agricultura, 14% construccions, 1% bosc, 1% diversos

Avui com antany, l'activitat principal del municipi sempre va ser l'agricultura. La construcció de la línia ferroviària 38 al segle XIX va promoure una certa industrialització, sota la influència de la ciutat de Verviers, un centre tèxtil molt important al segle XIX, unes filatures van establir-s'hi. Vers la fi del segle XX, un polígon industrial nou va crear-se al lloc dit Les Plénesses a costat de l'autopista E40.

Nuclis[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

El municipi té un encant cert de paisatges i de pobles històrics, ben conservats, agradables per a caminar i pel turisme verd.

  • La plaça de la Halle i la casa de la vila de Clermont
  • La casa noble Maison Pirenne a Clermont
  • El Castell de Crawhez
  • El Castell de l'Aguesse
  • El Castell de Clermont
  • La Masia Castral de les Couves
  • Moltes masos i masies en estil Renaixement mosà
  • L'església de Jaume el Major
  • L'església de Thimister, dedicada a d'Antoni Abat, dit l'Ermita
  • La línia 38, antiga línia ferroviària, transformat en via de vianants lents entre Chênée i Plombières de la xarxa Ravel
  • la fàbrica de sidra Ruwet
  • el museu de la memòria 1939-1945 Remember Museum 39-45, dedicat als veterans de la primera divisió de l'exèrcit americà, que va alliberar el poble a la segona guerra mundial.



Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thimister-Clermont Modifica l'enllaç a Wikidata