Herstal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Herstal
Localització
Localització Herstal
Casa de la Vila
Casa de la Vila
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
francesa
Lieja
Lieja
Gentilici n/d
Predom. ling. Francès
Superfície 23,54 km²
Altitud n/d msnm
Població (2007)
  • Densitat
37.319 hab.
1.585,34 hab/km²
Coordenades 50° 39′ 28″ N, 5° 36′ 39″ E / 50.65778,5.61083Coord.: 50° 39′ 28″ N, 5° 36′ 39″ E / 50.65778,5.61083
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

4
Frédéric Daerden
Codi postal Herstal 4040
Milmort 4041
Vottem 4041
Liers 4042
Majoria política PS, EPH
Escons
25 regidors
Estrangers 18,21% (2006)
Taxa d'atur 25,31% (2006)
Zona telefònica +32-(0)4
Web

Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert. L'any 2006, tenia una població de 37.319 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Héristal, l'antic nom de la ciutat, era una ciutat fortificada que prengué el seu nom de la família Héristal, que va fundar la dinastia carolíngia. Pipí, senyor d'Héristal, Majordom del Palau durant el regnat de Thierry III, va ser el pare de Carles Martell, guanyador de la decisiva Batalla de Tours que va aturar l'avenç musulmà cap al nord d'Europa. Carles Martell va ser l'avi de Carlemany, que també va néixer suposadament a Herstal.[1]

La ciutat va ser incorporada més tard dins el ducat de Baixa Lotaríngia. El 1546, va unir-se al domini del príncep-bisbe del principat de Lieja.

Economia[modifica | modifica el codi]

Entrada de la fàbrica d'armes FN

Des del segle XIV s'exploten mines de carbó, la metal·lúrgia i de la fabricació d'armes. Aquesta darrera indústria va esdevenir molt important al segle XVII. Al segle XIX, uns fabricants d'armes van associar-se per a crear la Fabrique Nationale d'Armes de Guerre d'Herstal (trad.: Fàbrica nacional d'armes de guerra d'Herstal), més coneguda amb el seu nom abreujat FN i el seu braç d'armes esportius Browning. Tot i reduir-se després de les reestructuracions de la FN, el municipi sempre compta amb pimes molt especialitzades en mecànica de precisió, fabricants de molles. A l'altiplà es va crear un dels polígons industrials més importants de la província de Lieja, els Hauts Sarts.

L'agricultura (blat, fructicultura, vinyes i llúpol) i la piscicultura als marges del Mosa van ser important fins a la revolució industrial. Queda una certa activitat agricultural a l'altiplà, però el municipi va esdevenir residencial i els serveis (hospital, escoles…) van desenvolupar-se.

Al nucli de Liers, a la línia ferroviària Hasselt-Tongeren-Lieja es troba una estació de formació de la SNCB força important.

Monuments i urbanisme[modifica | modifica el codi]

La plaça Jean Jaurès
Un carrer típic del centre:
«rue des Mineurs»

Un urbanisme salvatge típic dels anys 60 del segle passat caracteritza el municipi, que no té gaire monuments i sempre concedeix tot l'espai públic al cotxe, com es veu a la plaça major «Place Jean Jaurès».

  • Museu Municipal (place Licourt 25): museu històric a l'antiga casa noble «de Lovinfosse» al qual s'exposen objectes i artefactes des de la prehistòria fins a l'àrea industrial.
  • Capella Sant Oremus: oratori del segle XI, el més gran del municipi
  • Església de la plaça Licourt
  • Le Château Rouge (el castell vermell): antic castell, transformat en hospital municipal

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

L'estació del ferrocarril Lieja-Hasselt[modifica | modifica el codi]

Façana principal de l'estació d'Herstal, costat carrer



Nuclis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi; Garrido, David. «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herstal Modifica l'enllaç a Wikidata

Web del museu municipal (en francès)

Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis