Sankt-Vith
| Localització | |
 |
|
.jpg) |
|
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
 BèlgicaValònia  GermanòfonaLieja Verviers |
| Gentilici | n/d |
| Predom. ling. | Alemany |
| Superfície | 146,93 km² |
| Altitud | n/d msnm |
| Població (2009) • Densitat |
9.242 hab. 62,9 hab/km² |
| Coordenades | 50° 16′ 0″ N, 06° 07′ 0″ E / 50.26667,6.11667Coord.: 50° 16′ 0″ N, 06° 07′ 0″ E / 50.26667,6.11667 |
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
26 Christian Krings |
| Codi postal | 4780 Sankt Vith |
| Majoria política | Freie Bürgerliste |
| Escons |
19 regidors |
| Estrangers | 6,32% (2008) |
| Taxa d'atur | 3,9% (2009) |
| Zona telefònica | +32-(0)87 |
| Web | |
Sankt-Vith (en való Sint Vi, en luxemburguès Sankt Vaït i en francès Saint Vith) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica.
Taula de continguts |
Localitats [modifica]
Alfersteg, Amelscheid, Andler, Atzerath, Breitfeld, Crombach, Eiterbach, Galhausen, Heuem, Hinderhausen, Hünningen, Lommersweiler, Neidingen, Neubrück, Neundorf, Niederemmels, Oberemmels, Recht, Rödgen, Rodt, Schlierbach, Schönberg, Setz, Steinebrück, Wallerode i Weppeler.
Història [modifica]
Sankt-Vith fou un mercat important de la regió en el segle XII i va rebre la carta comunal el 1350. La vila fou cremada el 1543, 1602 i 1689. Formà part del gran ducat de Luxemburg fins a la derrota de Napoleó I. Pel Congrés de Viena de 1815 fou atribuïda a Prússia. Formà part de la Renània prussiana fins que fou atribuïda amb la resta dels Comunitat Germanòfona a Bèlgica pel Tractat de Versalles el 6 de març de 1925 com a compensació pels danys de la guerra després de la Primera Guerra Mundial.
Degut a que era una important estació i centre de reparació de ferrocarrils, fou un punt estratègic en la batalla de les Ardenes. Fou defensada per l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant uns quants dies del contraatac alemany, i tornà a ser ocupada per la Wehrmacht després de la retirada americana. Els aliats bombardejaren intensivament la ciutat el 25 i 26 de desembre de 1944 i la destruïren en un 95 %, La torre Büchel és avui l'únic vestigi d'abans de la guerra i es troba al centre de la ciutat.[1]
Personatges il·lustres [modifica]
- Silvio Gesell (1862-1930), economista alemany
- Bruno Thiry (1962-), pilot de ral·lis
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sankt-Vith |
|
|||
|
Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt |
|||
