Verlaine (Lieja)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Verlaine
Localització
Localització Verlaine (Lieja)
Casa de la vila
Casa de la vila
País
• Regió
• Comunitat
• Província
• Districte
Bèlgica Bèlgica
Valònia
francesa
Lieja
Huy
Predom. ling. Francès
Superfície 24,21 km²
Població (2008)
  • Densitat
3.690 hab.
152,42 hab/km²
Coordenades 50° 36′ 25″ N, 5° 19′ 03″ E / 50.60694,5.31750Coord.: 50° 36′ 25″ N, 5° 19′ 03″ E / 50.60694,5.31750
Organització
Nuclis
• Burgmestre:

4
Hubert Jonet
Codi postal 4537
Majoria política IC
Escons
13 regidors
Estrangers 2,90% (2007)
Taxa d'atur 8,18% (2008)
Zona telefònica +32-(0)4
Web

Verlaine (Verlinne en Való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. Al 2008 comptava amb uns 3.690 habitants. Es troba a l'altiplà d'Haspengouw i és regat pel Yerne, un afluent del Jeker. El formen els nuclis de Verlaine i els llogarets Hepsée, Oudoumont, Harduémont, Borsu i Les Stanges, Chapon-Seraing, Seraing-le-Château i Bodegnée. Destaquen el castell i masia castral d'Oudoumont, l'església Sant Remigi, la font del Lavu, el carrer rue des Jésuites, el Túmul i vàries masies en estil hesbinyó.

Història[modifica | modifica el codi]

Monument a les víctimes de les dues guerres mundials

Des del neolític, el lloc va ser habitat. El primer esment escrit del poble data del 811 quan era un feu de abadia de Stavelot enclavat al principat de Lieja. La senyoria de Verlaine pertanyia al segle XV a la família d'Hamal, al segle XVI als Vilhain i al segle XVII als de Harre. Els nuclis Harduemont i Hepsée constituïen senyories separades. Harduemont pertanyia als Warfusée i el castell va ser enderrocat durant la guerra entre els Awans i els Waroux a la fi del segle XIII. Hepsée depenia del principat de Lieja. El castell ruïnós va ser dinamitat al 1958.

Al 1701, els espanyols van ocupar il·legalment el poble i els diputats de l'Abadia de Stavelot van queixar-se al tribunal imperial de Westfàlia. L'únic castell que roman en bon estat és el d'Oudoumont, una propietat dels Saulcy des del segle XIV fins a la fin de l'antic règim al 1795([1]).

L'administració revolucionària francesa va crear el municipi de Verlaine. Al 1815 va esdevenir una part del Regne Unit dels Països Baixos i des del 1830 és belga. L'1 de gener de 1977 el poble va eixamplar-se en fusionar-se amb els antics municipis de Chapon-Seraing, Seraing-le-Château i Bodegnée.

Economia[modifica | modifica el codi]

Verlaine és un municipi rural del qual la primera activitat sempre va ser l'agricultura i més fructicultura. Situat a les terres fèrtils d'Haspengouw, hom hi troba moltes llargues masies. No hi ha gaire indústria: la darrera fàbrica de xarop va tancar. Ara compta amb uns tallers de construcció mecànica.

Fills predilectes de Verlaine[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de Verlaine al web de Tourisme Hesbaye-Meuse
Bandera de la Província de Lieja Província de Lieja Bandera de la Província de Lieja

Amay • Amel • Ans • Anthisnes • Aubel • Awans • Aywaille • Baelen • Bassenge • Berloz • Beyne-Heusay • Blegny • Braives • Büllingen • Burdinne • Burg-Reuland • Bütgenbach • Chaudfontaine • Clavier • Comblain-au-Pont • Crisnée • Dalhem • Dison • Donceel • Engis • Esneux • Eupen • Faimes • Ferrières • Fexhe-le-Haut-Clocher • Flémalle • Fléron • Geer • Grâce-Hollogne • Hamoir • Hannut • Héron • Herstal • Herve • Huy • Jalhay • Juprelle • Kelmis • Lieja • Lierneux • Limburg • Lincent • Lontzen • Malmedy • Marchin • Modave • Nandrin • Neupré • Olne • Oreye • Ouffet • Oupeye • Pepinster • Plombières • Raeren • Remicourt • Saint-Georges-sur-Meuse • Saint-Nicolas • Sankt-Vith • Seraing • Soumagne • Spa • Sprimont • Stavelot • Stoumont • Theux • Thimister-Clermont • Tinlot • Trois-Ponts • Trooz • Verlaine • Verviers • Villers-le-Bouillet • Visé • Waimes • Wanze • Waremme • Wasseiges • Welkenraedt

Vegeu també: BèlgicaValòniaMunicipis