Haspengouw

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxes
Kerniel, Haspengouw húmida, pomers florits

Haspengouw (Llatinitzat Hesbania a l'Edat Mitjana, Hesbaye en francés, Hespengau en alemany), és un antic comtat que cobreix parts del territori de l'actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Taula de continguts

Origen del nom [modifica]

El nom del comtat merovingi prové de l'antiga marca Haspinga. El súfix "ga" es transformà en gouw en neerlandès o gau en Alemany.[1] Significa país o regió.

Història [modifica]

Article principal: Història d'Haspengouw

Els menapis i el seu darrer rei Austrapius, en ser conquerits a finals del segle V per Clodoveu I, foren reubicats a la regió de Haspengouw.[2]

Des del segle VII era un feu important de les marques al nord-oest del regne merovingi també anomenat Austràsia. Probablement va ser el bisbe de Maastricht, Lambert, fill del comte Guerin de Poitiers, que va crear Hesbania (de vegades escrit erròniament Hispania en documents antics). En l'acte de divisió territorial entre Carles el Calb i Lluís el Germànic de 880 es fa esment del comtat d'Hesbania. Ingerman d'Haspengouw és un dels comtes d'Haspengouw més coneguts. El seu germà Robert era l'avi de Robert el Fort, fundador de la dinastia dels ducs de Brabant i dels reis de França, la dinastia Capet. La filla d'Ingerman, Ermengarda d'Haspengouw va casar-se amb Lluís I el Pietós.

Vegeu: Comtat d'Hesbaye

Al 1040, Enric III va infeudar-lo al príncep-bisbe Nitard que va integrar el comtat al principat de Lieja.

Avui [modifica]

Fàbrica de sucre a Hollogne-sur-Geer

El nom va sobreviure come a denominació d'una regió geogràfica de terres de conreu molt riques. Haspengouw sovint es designat com el graner de Bèlgica. Es devideix en dues parts: la part meridional més llarga, dita Haspengouw seca i la part septentrional més sorrosa dita Haspengouw húmida. La part seca forma un altiplà del qual la vall del Mosa forma la frontera meridional. Hom hi cultiva blat, blat de moro i sobretot de remolatxes. La indústria sucrera va ser molt important. Hi ha fàbriques de sucre a Tienen, Oreye, Hollogne-sur-Geer i Wanze. Després de l'obertura de les fronteres al sucre a base de canya de sucres i la reducció dels subsidis europeus, la indústria sucrera va patir. La fàbrica de Wanze va tancar-se i el siti es transforma en fàbrica de de bio-etanol sempre a basi de bledes-raves.

El municipi d'Hoegaarden tenia desenes de fàbriques de cervesa a basi de blat (witbier) tret de l'ordi més usual per a fer-la cervesa.

La part seca és coneguda pel conreu de fruita i de ramaderia (productes lleters). Hi ha subhastes de fruita molt importants a Sint-Truiden i a Borgloon. Al domini del castell d'Elderen a Genoelselderen, prop de Tongeren, es troba unes de les vinyes més nòrdiques d'Europa.

És un regió rica, amb moltes petites ciutats i petits pobles amb una arquitectura molt típica de grans masos, sovint fortificats, que es troben concentrats al centre dels pobles. No hi ha gaire construccions fora dels pobles, el que obre unes panorames interessants de paisatges llargs i verds.

Masos i masies típics d'Haspengouw [modifica]

Municipis d'Haspengouw [modifica]

Brabant flamenc [modifica]

Brabant való [modifica]

Província de Lieja [modifica]

Limburg [modifica]

Província de Namur [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Hom troba la mateixa arrel en Henegouwen, el nom neerlandès de Hainaut, i en molts topònims alemanys: Breisgau, Aargau, Thurgau….
  2. ↑ (anglès) Important Rulers of the Early Middle-Ages

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haspengouw
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Haspengouw&oldid=11286420»