Sint-Truiden
|
|||||
| Localització | |||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Flandes Comunitat Flamenca Limburg Hasselt |
||||
| Gentilici | n/d | ||||
| Predom. ling. | neerlandès | ||||
| Superfície | 109,9 km² | ||||
| Altitud | n/d msnm | ||||
| Població (2007) • Densitat |
38.427 hab. 349,65 hab/km² |
||||
| Coordenades | 50° 48′ N, 5° 11′ E / 50.800,5.183Coord.: 50° 48′ N, 5° 11′ E / 50.800,5.183 | ||||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
4 Ludwig Vandenhove |
||||
| Codi postal | 3540 |
||||
| Majoria política | SP.A, VLD | ||||
| Escons |
33 regidors | ||||
| Estrangers | 3% (2006) | ||||
| Taxa d'atur | 9,15% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)13 | ||||
| Web | |||||
Sint-Truiden (francés Saint-Trond, limburguès Sintruin) és una ciutat belga a la província de Limburg, d'uns 38.000 habitants.
Taula de continguts |
Seccions [modifica]
| # | Nom | Extensió (km²) |
Població (2001) |
|---|---|---|---|
| I | Sint-Truiden | ? | 21.939 |
| II | Halmaal | 1,75 | 334 |
| III | Wilderen | 2,49 | 1.053 |
| IV | Duras | 2,89 | 437 |
| V | Gorsem | 2,30 | 412 |
| VI | Runkelen | 1,86 | 425 |
| VII | Zepperen | 11,17 | 3.007 |
| VIII | Kortenbos | ? | 206 |
| IX | Ordingen | 1,78 | 923 |
| X | Brustem | 9,00 | 2.514 |
| XI | Groot-Gelmen | 4,92 | 556 |
| XII | Engelmanshoven | ? | 407 |
| XIII | Gelinden | ? | 1.388 |
| XIV | Aalst | 4,12 | 712 |
| XV | Kerkom-bij-Sint-Truiden | 5,04 | 590 |
| XVI | Velm | 10,45 | 2.175 |
Font:www.limburg.be
Història [modifica]
La ciutat va creixer als voltants de l'abadia fundada al segle VII per Trudó, que va donar el seu nom a la futura ciutat. Al 1227 el príncep-bisbe del Principat de Lieja, Hug de Pierrepont compra la sobirania de Sint-Truiden de l'arquebisbe de Metz i des d'aleshores, la ciutat va esdevenir una bona vila fins a l'any 1795. Al segle XV, durant la política anexionista del ducat de Borgonya les batalles de Montenaken (1465) i de Brustem (1467) als afores de Sint-Truiden van marcar la història de la ciutat. Al 1465, Carles I de Borgonya va ocupar la ciutat i imposar la pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet de tot el principat.
Al 1795 comença un breu episodi d'annexió a França cap a la creació al 1815 de Regne Unit dels Països Baixos. Des de 1830 és belga.
Agermanaments [modifica]
Monuments [modifica]
a l'esquerra l'ajuntament i el belfort
a la dreta l'església Onze-Lieve-Vrouw (Mare de Déu)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sint-Truiden |
| Açò és un esborrany sobre Bèlgica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
|||
|
Alken · As · Beringen · Bilzen · Bocholt · Borgloon · Bree · Diepenbeek · Dilsen-Stokkem · Genk · Gingelom · Halen · Ham · Hamont-Achel · Hasselt · Hechtel-Eksel · Heers · Herk-de-Stad · Herstappe · Heusden-Zolder · Hoeselt · Houthalen-Helchteren · Kinrooi · Kortessem · Lanaken · Leopoldsburg · Lommel · Lummen · Maaseik · Maasmechelen · Meeuwen-Gruitrode · Neerpelt · Nieuwerkerken · Opglabbeek · Overpelt · Peer · Riemst · Sint-Truiden · Tessenderlo · Tongeren · Voeren · Wellen · Zonhoven · Zutendaal |
|||
|
Vegeu també : Bèlgica · Flandes · Ciutats de Bèlgica |