Mosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Mosa (departament)».
Mosa
Meuse (fr), Maas (nl)
MaastrichtAltstadt.jpg
Antic pont al Mosa a Maastricht
Cota del naixement 409 msnm
Coordenades del naixement 47° 58′ 28″ N, 5° 38′ 1″ E / 47.97444°N,5.63361°E / 47.97444; 5.63361
Naixement Pouilly-en-Bassigny
Alt Marne
Desembocadura Mar del Nord als Països Baixos
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 51° 52′ 23.54″ N, 4° 1′ 29.18″ E / 51.8732056°N,4.0247722°E / 51.8732056; 4.0247722Coord.: 51° 52′ 23.54″ N, 4° 1′ 29.18″ E / 51.8732056°N,4.0247722°E / 51.8732056; 4.0247722
Longitud 925 km
Cabal mitjà 230 /s
Superfície de la conca 36.000 km²
Territoris de la conca França
Bèlgica
Països Baixos
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való,[1] Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental. La seva conca cobreix cinc països: França, Bèlgica, Alemanya, Països Baixos i Luxemburg. Amb una edat de 380 milions d'anys (Hercinià), es tracta del riu més antic del món.[2]

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

La desembocadura del Mosa i del Rin prop de Rotterdam
Mapa del Bergsche Maas i de l'Afgedamde Maas

Neix al barri Pouilly-en-Bassigny del municipi de Le Châtelet-sur-Meuse a l'altiplà de Langres (409 m d'altitud), a França, i corre cap al nord passant per Xampanya i Lorena. Passa per Verdun, Sedan i Charleville-Mézières, entra a Bèlgica passant per les Ardenes i a Namur rep el seu principal afluent, el Sambre i segueix al nord-est cap a Maastricht, on esdevé riu de plana i fronterer, entra als Països Baixos regant el Limburg i Brabant del Nord. Desemboca en una xarxa de braços d'un delta comú del Rin, del Waal i desaigua a la mar del Nord, prop de Rotterdam, en diversos braços i canals (Bergsche Maas, Haringvliet, Amer, Hollandsch Diep i el Heusdens Kanaal després d'un trajecte de 925 km.

La seva conca té una àrea de 36.000 km². El seu cabal mitjà és de 230 m³/s.

És de règim essencialment pluvial, si bé el desglaç de neu de les Ardenes en pot fer créixer força el cabal. Així i tot, és en gran part navegable per a barcasses de tonatge decreixent amb la distància des del mar (1.350 tones de Rotterdam a Givet, 250 fins a Freycinet).

D'un canal mort a un ecosistema fluvial viu[modifica | modifica el codi]

Sobretot la part navegable del Mosa des de la frontera belgo-francesa fins al delta als Països Baixos va transformar-se en un canal bifuncional: desguàs i navegació des de la fi del segle XIX. Les ribes suaus, biòtops importants, també per a la capacitat autonetejadora van reemplaçar-se per dics de pedra i de formigó. Rescloses, centrals hidroelèctriques i altres obstacles van bloquejar el pas als peixos migratoris. La indústria va matar la darrera vida en deixar córrer les aigües usades sense despol·luir-les. La desaparició de les planes d'inundació o la seva urbanització van augmentar els riscs de danys seriosos en cas de riuades. Des dels anys 1990 les primeres obres van començar per a canviar la situació desastrosa.

El 2002 va realitzar-se una primera victòria amb la captura d'un salmó al pas de peix nou a Lixhe d'un salmó, espècie desaparaguda des del 1935.[3] A la província de Limburg va decidir-se de sacrificar terres de conreu, de recular el dic primari i tornar l'espai al riu. Les ribes podran renaturar-se i el llit desplaçar-se lliurement.[4] El projecte Maascorridor reuneix municipis riberencs que estan creant un ample corredor natural, una reserva natural que ja té una llargada de 10,5 km i que encara s'eixamplarà.[5] En eixamplar el llit d'hivern, no només es crea una zona natural diversa i interessant, sinó que també es redueix el risc de riuades per a les zones urbanitzades.[6]

Es va crear una comissió Internacional de la Mosa[7] Des dels anys 1980, moviments ecològics van actuar per a la renaturalització i la despol·lució. La Directiva marc de l'aigua europea del 2000 accelerar el moviment. L'Acord Internacional sobre el Mosa, signat a Gant el 3 de desembre del 2002 va ser ratificat l'1 de desembre del 2006.[8]

Als Països Baixos, el Pla Delta va estabilitzar definitivament la zona de la desembocadura. Les conseqüències ecològiques del tancament de diversos braços de mar al moviment de la marea i de l'aportació d'aigua salada van ser desastroses per a la biodiversitat i la vida aquàtica. Entre 1970 i 2008, la resclosa d'Haringvliet només s'obria a marea baixa, per deixar surtir l'aigua dolç. Es tancava dues vegades per dia a marea alta. Des del 2008, el servei de gestió de les vies aquàtiques neerlandès, el Rijkswaterstaat va decidir d'obrir parcialment les rescloses antimarejada de l'Haringvliet, un dels braços pel qual el Mosa desemboca al mar. En crear una zona de transició d'aigua salabrosa s'hauria d'augmentar la biodiversitat que va reduir-se fulgurantment després de l'entrada en servei de la resclosa el 1970. Des d'ença la resclosa només es tanca al cas de marejades tempestiues o nivell dels rius extremament baix.[9] Això facilitarà el retorn del salmó, truita de mar, i l'anguila, així que el Crangon crangon i Osmerus eperlanus.[10]

Referències històriques[modifica | modifica el codi]

Juli Cèsar diu que el riu Scaldis (actualment Escalda) desaigua al Mosa però això és probablement erroni; diu que naixia al país dels lingons als Vosges. Esmenta també un afluent, el Sabis (Sambre) que s'uneix al Mosa a Namur. Tot i això, la topografia de la desembocadura de l'Escalda, del Mosa i del Rin Esmenta també en una llarga plana al·luvial es canviava contínuament, segons les transgressions i regressions del Mar del Nord. A l'època romana, la zona costenca era força pantanosa i poc accessible. La construcció de dics e l'assecament dels pòlders, que va començar a l'entorn del segle X a poc a poc estabilitzà el curs del riu dins fronteres no naturals.

Poblacions a les seves ribes[modifica | modifica el codi]

Verdun (Mosa), Sedan, Charleville-Mézières, Dinant, Namur, Lieja, Visé, Maastricht, Roermond, Venlo, 's-Hertogenbosch, Rotterdam (a través del Nieuwe Maas).

Afluents[modifica | modifica el codi]

Els afluents més importants amb la localitat de la desembocadura, en orde davall-damunt

Canals[modifica | modifica el codi]

El Mosa s'enllaça amb

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 418
  2. Environmental History of the Rhine-Meuse Delta
  3. «Le saumon en Belgique», web de l'Associació Saumon Meuse
  4. Vegeu entre altres: Stimuleringsplan Noordelijk Maasdal Maastricht, Administració Provincial, 2004, updat 2011, (en català: Pla d'estimulació de lal septentrional del Mosa)
  5. «De Maascorridor», Liefde voor limburg (web del servei turístic de la província)
  6. Alphons van Winden, Rivierverruiming gecombineerd met natuurontwikkeling in de stedelijke context van Venlo en buurgemeenten., Bureau Stroming, s.d. (en català: Eixamplar el llit d'un riu en combinació amb el desenvolupament de la natura a Venlo i els municipis veïns)
  7. Jean-Claude Néméry, Quel avenir européen pour la Meuse et le territoire mosan?, Administration et Aménagement du Territoire París, Editions L'Harmattan, 2007, pàgina (136) ISBN 9782296178601 (en català: Quin futur europeu per al Mosa i el territori mosà)
  8. Rapport Annual, Commission Internationale de la Meuse, Brussel·les, 2006, pàgina 3
  9. «Haringvliet» (neerlandès), Rijkswaterstaat, Ministeri d'Infraestructura i Medi Ambient [consulta 24 de juliol de 2013]
  10. «Expo Haringvliet» Web de l'exposició permanent sobre el funcionament de la resclosa antimarejada
  11. Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 10