Mosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Mosa (departament)».
Mosa
Meuse (fr), Maas (nl)
MaastrichtAltstadt.jpg
Antic pont al Mosa a Maastricht
Cota del naixement 409 msnm
Coordenades del naixement 47° 58′ 28″ N, 5° 38′ 1″ E / 47.97444,5.63361
Naixement Pouilly-en-Bassigny
Alt Marne
Desembocadura Mar del Nord als Països Baixos
Cota de la desembocadura 0 m
Coordenades de la desembocadura 51° 52′ 23.54″ N, 4° 1′ 29.18″ E / 51.8732056,4.0247722Coord.: 51° 52′ 23.54″ N, 4° 1′ 29.18″ E / 51.8732056,4.0247722
Longitud 925 km
Cabal mitjà 230 m³/s
Superfície de la conca 36.000 km²
Territoris de la conca França
Bèlgica
Països Baixos
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való,[1] Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Taula de continguts

Hidrografia [modifica]

La desembocadura del Mosa i del Rin prop de Rotterdam
Mapa del Bergsche Maas i de l'Afgedamde Maas

Neix al barri Pouilly-en-Bassigny del municipi de Le Châtelet-sur-Meuse a l'altiplà de Langres (409 m d'alçada), a França, i corre cap el nord passant per Xampanya i Lorena. Passa per Verdun, Sedan i Charleville-Mézières, entra a Bèlgica passant per les Ardenes i a Namur rep el seu principal afluent, el Sambre i segueix al nord-est cap a Maastricht, on esdevé riu de plana i fronterer, entra als Països Baixos regant el Limburg i Brabant del Nord. Desemboca en una xarxa de braços d'un delta comú del Rin, del Waal i desaigua a la mar del Nord, prop de Rotterdam, en varis braços i canals (Bergsche Maas, Amer, Hollandsch Diep i el Heusdens Kanaal després d'un trajecte de 925 km.

La seva conca té una àrea de 36.000 km². El seu cabal mitjà és de 230 m³/s.

És de règim essencialment pluvial, si bé el desglaç de neu de les Ardenes en pot fer créixer força el cabal. Així i tot, és en gran part navegable per a barcasses de tonatge decreixent amb la distància des del mar (1.350 tones de Rotterdam a Givet, 250 fins a Freycinet).

Referències històriques [modifica]

Juli Cèsar diu que el riu Scaldis (actualment Escalda) desaigua al Mosa però això és probablement erroni; diu que naixia al país dels lingons als Vosges. Esmenta també a un afluent, el Sabis (Sambre) que s'uneix al Mosa a Namur. Des d'ença del temps romans, la forma del delta on conflueixen l'Escalda, el Mosa i el Rin va canviar continuament segons les transgressions i regressions del Mar del Nord. A l'època romana, la zona costenca era força pantanosa i poc accessible.

Nomès desprès del Pla Delta la zona va estabilitzar-se més o menys definitivament. Les consequències ecològiques imprevistes del tancament de varis braços de mar, des d'aleshores exempt del moviment de la marea i de l'aportació d'aigua salada van ser desastroses per a la biodiversitat i la vida aquàtica. El govern neerlandès cerca una solució per a reobrir parcialment les rescloses de l'Haringvliet, sense amenaçar la securitat.

Poblacions a les seves ribes [modifica]

Verdun (Mosa), Sedan, Charleville-Mézières, Dinant, Namur, Lieja, Visé, Maastricht, Roermond, Venlo, 's-Hertogenbosch, Rotterdam (a través del Nieuwe Maas).

Afluents [modifica]

Els afluents més importants amb la localitat de la desembocadura, en orde davall-damunt

Canals [modifica]

El Mosa s'enllaça amb

Galeria [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 418
  2. ↑ Michaël Ovidio i Jean-Claude Philipart, op. cit, pàgina 10
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mosa&oldid=11173171»