Anguila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anguila
Anguilla anguilla.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Anguilliformes
Família: Anguillidae
Gènere: Anguilla
Espècie: A. anguilla
Nom binomial
Anguilla anguilla
(Linnaeus, 1758)
Sinònims
  • Angill angill (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla acutirostris (Risso, 1827)
  • Anguilla aegyptiaca (Kaup, 1856)
  • Anguilla altirostris (Kaup, 1856)
  • Anguilla ancidda (Kaup, 1856)
  • Anguilla anguillia (Linnaeus, 1758)
  • Anguilla bibroni (Kaup, 1856)
  • Anguilla brevirostris (Cisternas, 1877)
  • Anguilla callensis (Guichenot, 1850)
  • Anguilla canariensis (Valenciennes, 1843)
  • Anguilla capitone (Kaup, 1856)
  • Anguilla cloacina (Bonaparte, 1846)
  • Anguilla cuvieri (Kaup, 1856)
  • Anguilla eurystoma (Heckel & Kner, 1858)
  • Anguilla fluviatilis (Anslijin, 1828)
  • Anguilla fluviatilis (Gistel, 1848)
  • Anguilla fluviatilis (Heckel & Kner, 1858)
  • Anguilla hibernica (Couch, 1865)
  • Anguilla kieneri (Kaup, 1856)
  • Anguilla latirostris (Risso, 1827)
  • Anguilla linnei (Malm, 1877)
  • Anguilla marginata (Kaup, 1856)
  • Anguilla mediorostris (Risso, 1827)
  • Anguilla melanochir (Kaup, 1856)
  • Anguilla microptera (Kaup, 1856)
  • Anguilla migratoria (Krøyer, 1846)
  • Anguilla morena (Kaup, 1856)
  • Anguilla nilotica (Heckel, 1846)
  • Anguilla nilotica (Kaup, 1857)
  • Anguilla oblongirostris (Blanchard, 1866)
  • Anguilla platycephala (Kaup, 1856)
  • Anguilla platyrhynchus (Costa, 1850)
  • Anguilla savignyi (Kaup, 1856)
  • Anguilla vulgaris (Rafinesque, 1810)
  • Anguilla vulgaris (Shaw, 1803)
  • Leptocephalus brevirostris (Kaup, 1856)
  • Muraena anguilla (Linnaeus, 1758)
  • Muraena anguilla maculata (Chiereghini, 1872)
  • Muraena oxyrhina (Ekström, 1831)
  • Muraena platyrhina (Ekström, 1831)[2]

L'anguila, anguila cabot[3] o anguila cabotera[4] (Anguilla anguilla) és un peix migratori teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Talla: màxima de 150 cm, comuna de 20 i 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).
  • Cos molt allargat, anguil·liforme, part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
  • Escates petites i incloses en la pell, i abundant mucositat.
  • Boca terminal, amb la comissura posterior en la vertical del marge anterior de l'ull; mandíbula més prominent que els maxil·lars superiors.
  • Obertures branquials laterals, verticals, situades lleugerament per davant de la base de les aletes pectorals, que són normals i sempre presents.
  • L'únic orifici nasal és tubular i es troba sobre el musell, per sobre del llavi superior.
  • Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; la dorsal s'inicia molt més al darrere que les pectorals.
  • Coloració variable, però en general és marró verdosa.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Espècie migradora, catàdroma, present a les aigües costaneres somes i en aigües continentals.

Especialment activa a la nit.

Principals estats europeus en producció d'anguila de piscifactoria (en vermell).

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplàncton, insectes, crustacis i peixos.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l'Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu en aigües europees i africanes, a la Mediterrània fins i tot es troba també al curs baix del riu Besòs com un de les quatre espècies de peix autòctones[6] i a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del paral·lel 25, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira.

Exemplar d'anguila.

Pesca[modifica | modifica el codi]

Dues són les modalitats de pesca principals: el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gànguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; també amb nanses, mornells, llences i cucada; ocasionalment, també es capturen amb arts d'arrossegament.

El període de veda de l'anguila al Principat de Catalunya és comprès entre el 11 de març i el 19 d'octubre.

La pesca d'angulons és prohibida per llei.

Gastronomia: L'anguila a la taula[modifica | modifica el codi]

Jangeo gui. Anguila preparada a la manera coreana
Anguila amb all a la japonesa. Arreu del món l'all combina beníssim amb aquest peix.

L'anguila és un peix blau, un xic greix però de textura fina i delicada. Conté més vitamina A que la majoria dels peixos, a part d'olis omega-3 importants per a una nutrició equilibrada. És l'ingredient principal de l'all i pebre, plat estel·lar de la gastronomia del País Valencià. Al segle XIX era també un dels ingredients originals de la paella.

A Alemanya i Holanda, entre altres països del nord d'Europa, l'anguila és molt important a la cuina. Es menja sovint fumada amb pa fosc i mantega. També pot ser l'ingredient d'altres plats, com la Aalsuppe" (sopa d'anguila). A Alemanya la pell no es menja i, normalment quan l'anguila es prepara fresca se l'hi treu la pell abans. A Noruega l'anguila es menja tradicionalment pochée i freda (Kokd kald ål) o en entrepà (Ål smörbrod).

Tot i que el consum d'anguiles hagi decaigut, tradicionalment era un peix apreciat a França on es preparava l'anguila fresca pochée amb vi blanc, en un plat exquisit conegut com a "Anguilles a la bonne femme".[7]

L'anguila és un peix molt important a la cuina tradicional coreana on es menja de moltes formes, com l'Anju, el Bokkeum (sofregida), Jangeo gui (a la brasa) o Jangeo hoe crua amb salsa picant. Sovint els plats coreans a base d'anguila es preparen afegint all, element que, igual que a la cuina valenciana a l'altre extrem de la terra, hom sap que combina molt bé amb el gust d'aquest peix.

També hom troba l'anguila ("unagi" en japonés) a la cuina japonesa on és la base del Kamaboko o paté d'anguila, Unadon o anguila rostida presentada cobrint l'arròs, el Sushi d'anguila, Unagi Kabayaki, entre moltissims altres plats.

Al País Basc eren tradicionalment molt populars les "Angulas de Aguinaga", angulons preparats d'una manera molt senzilla, amb oli bullint, bitxo i all. Actualment, a causa de les restriccions de pesca d'angulons, es troben sucedànis al mercat. Petits "angulons" industrials fets de pasta blanca de peix amb l'ull pintat i tot.

Hi ha gent que rebutja aquest peix o a qui li fa angunia menjar-lo, considerant-lo un peix de poca categoria. Això sovint prové de l'aspecte serpentiforme de l'anguila, que psicològicament predisposa a molta gent contra posar l'anguila a la taula, i no té res a veure amb el gust d'aquest peix.

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

Les seues principals amenaces són la sobrepesca (sobretot, a l'Estat francès, la península Ibèrica i la Gran Bretanya), la introducció accidental des del Japó del nematode Anguillicola crassus, la construcció de preses, el canvi climàtic i l'augment del nombre dels seus depredadors (com ara, els corbs marins) a tot Europa.[1][8][9][10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. Entrada Cabot al Diccionari català-valencià-balear: inventari lexicogràfic i etimològic de la llengua catalana en totes les seves formes literàries i dialectals, obra iniciada per Antoni Maria Alcover, redactada per Francesc de Borja Moll, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i d'Aina Moll Marquès, 10 vols., Palma, Editorial Moll, 1993. ISBN 8427300255
  4. Boletín de dialectología española (continuación del B. D. C.) (1913) (DIEC) (castellà)
  5. Schmidt, J., 1925. The breeding places of the eel. Smithsonian Report 1924: 279-316, 7 pls.
  6. 20 minutos Barcelona 5 d'abril del 2011
  7. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
  8. Åström M. i Dekker W., 2007. When will the eel recover? A full life-cycle model. ICES Journal of Marine Science 64: 1-8.
  9. Castonguay, M., Hodson, P., Moriarty, C., Drinkwater, K. i Jessop, J., 1994. Is there a role of ocean environment in American and European eel decline? Fisheries Oceanography 3(3): 197-203.
  10. Dekker, W., 2003. Did lack of spawners cause the collapse of the European Eel, Anguilla anguilla? Fisheries Management and Ecology 10: 365-376.
  11. Dekker, W., 2004. What caused the decline of Lake Ijsselmeer eel stock since 1960? ICES Journal of Marine Science 61: 394-404.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguila