Anguila
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Anguilla anguilla (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
L'anguila (Anguilla anguilla) és un peix teleosti, anguil·liforme i àpode que remunta els corrents d'aigua dolça però que descendeix al mar per criar. Segons la seua mida té diferents denominacions: anguila (més de 35 cm), anguló (entre 10 i 35 cm) i angula (menys de 10 cm).
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
- Talla: màxima de 150 cm, comuna de 20 i 80 cm (femelles) i de 30 a 40 cm (mascles).
- Cos molt allargat, anguil·liforme, part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida.
- Escates petites i incloses en la pell, i abundant mucositat.
- Boca terminal, amb la comissura posterior en la vertical del marge anterior de l'ull; mandíbula més prominent que els maxil·lars superiors.
- Obertures branquials laterals, verticals, situades lleugerament per davant de la base de les aletes pectorals, que són normals i sempre presents.
- L'únic orifici nasal és tubular i es troba sobre el musell, per sobre del llavi superior.
- Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; la dorsal s'inicia molt més al darrere que les pectorals.
- Coloració variable, però en general és marró verdosa.
[edita] Comportament
Espècie migradora, catàdroma, present a les aigües costeres somes i en aigües continentals.
Especialment activa a la nit.
[edita] Alimentació
S'alimenten, segons les fases de creixement de zooplàncton, insectes, crustacis i peixos.
[edita] Reproducció
La fresa es produeix a la Mar dels Sargassos; les larves, després de 2 anys de ser arrossegades pel Corrent del Golf de Mèxic, arriben a les costes europees i de l'Àfrica del Nord. Durant el viatge, les larves s'han transformat en petites angules, les més petites es quedaran a la mar i passaran a ésser mascles; les altres, remuntaran els rius i seran femelles, on passaran el primer hivern enterrades al fang sense menjar, esperant l'arribada de la primavera. Al cap d'un any els surten les escates i es transformen en angules grogues; més tard, als 8 o 9 anys que són al riu, es transformen en anguiles platejades i tornen a la mar per trobar-se amb els mascles, aparellar-se i tornar cap a la Mar dels Sargassos per fer la posta.
[edita] Distribució geogràfica
Viu en aigües europees i africanes, a la Mediterrània i a la Mar Negra. A l'Atlàntic oriental des de la Mar Blanca fins a les costes africanes del paral·lel 25, incloent-hi les illes Açores, Canàries i Madeira.
[edita] Pesca
Dues són les modalitats de pesca principals: el bussó (l'únic art autoritzat per a la pesca de l'angula) i el gànguil, emprat al Delta de l'Ebre i a les llacunes per capturar anguiles i angules; també amb nanses, llences i cucada; ocasionalment, també es capturen amb arts d'arrossegament.
El període de veda de l'anguila al Principat de Catalunya és comprès entre el 11 de març i el 19 d'octubre.
La pesca d'angulons és prohibida per llei.
[edita] Gastronomia: L'anguila a la taula
L'anguila és un peix blau, un xic greix però de textura fina i delicada. Conté més vitamina A que la majoria dels peixos, apart d'olis omega-3 importants per a una nutrició equilibrada. És l'ingredient principal de l'all i pebre, plat estelar de la gastronomia del País Valencià. Al segle XIX era també un dels ingredients originals de la paella.
A Alemània i Holanda, entre altres països del nord d'Europa, l'anguila és molt important a la cuina. Es menja sovint fumada amb pa fosc i mantega. També pot ser l'ingredient d'altres plats, com la Aalsuppe" (sopa d'anguila). A Alemània la pell no es menja i, normalment quan l'anguila es prepara fresca se l'hi treu la pell abans. A Noruega l'anguila es menja tradicionalment pochée i freda (Kokd kald ål) o en entrepà (Ål smörbrod).
Tot i que el consum d'anguiles hagi decaigut, tradicionalment era un peix apreciat a França on es preparava l'anguila fresca pochée amb vi blanc, en un plat exquisit conegut com a "Anguilles a la bonne femme".[1]
L'anguila és un peix molt important a la cuina tradicional coreana on es menja de moltes formes, com l'Anju, el Bokkeum (sofregida), Jangeo gui (a la brasa) o Jangeo hoe crua amb salsa picant. Sovint els plats coreans a base d'anguila es preparen afegint all, element que, igual que a la cuina valenciana a l'altre extrem de la terra, hom sap que combina molt bé amb el gust d'aquest peix.
També hom troba l'anguila ("unagi" en japonés) a la cuina japonesa on és la base del Kamaboko o paté d'anguila, Unadon o anguila rostida presentada cobrint l'arrós, el Sushi d'anguila, Unagi Kabayaki, entre moltissims altres plats.
Al Pays Basc eren tradicionalment molt populars les "Angulas de Aguinaga", angulons preparats d'una manera molt senzilla, amb oli bullint, bitxo i all. Actualment, degut a les restriccions de pesca d'angulons, es troben sucedànis al mercat. Petits "angulons" industrials fets de pasta blanca de peix amb l'ull pintat i tot.
Hi ha gent que rebutja aquest peix o l'hi fa angunia menjar-lo, considerant-lo un peix de poca categoria. Aixó sovint prové de l'aspecte serpentiforme de l'anguila, que psicològicament predisposa a molta gent contra posar l'anguila a la taula, i no té res a veure amb el gust d'aquest peix.
[edita] Referències
- ↑ Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 35.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
[edita] Enllaços externs
- Informació sobre l'angula al Delta de l'Ebre. (català)
- Informació sobre aquest peix. (anglès)
- Àmplia informació sobre l'anguila. (anglès)
- Normativa de la pesca de l'angula al Principat de Catalunya. (català)
- Descripció de l'anguila. (català)
- Distribució de l'anguila a la Península Ibèrica. (castellà)
- Estudi sobre l'alimentació de l'anguila. (castellà)
