Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
| Diccionari de la llengua catalana | |
 |
|
| Autor | Institut d'Estudis Catalans |
|---|---|
| Idioma | Català |
| Gènere/s | Diccionari |
| Editorial | * Grup Enciclopèdia Catalana |
| Data de publicació | 2007 |
| Nombre de pàgines | LXXIII-1762 |
| ISBN | 978-84-412-1454-5 978-84-297-5977-8 |
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans, i per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana.[1]
És un diccionari monolingüe i de definicions. Com a obra normativa que és, «estableix la forma i el significat de les paraules reconegudes com a pròpies i generals de la llengua catalana».[2]
Història [modifica]
La idea de crear aquest diccionari sorgí de l'empenta de la Secció Filològica de l'Institut per normalitzar i unificar la llengua catalana. El projecte començà sota la presidència de Pompeu Fabra i Poch amb la creació de les "Normes ortogràfiques", el "Diccionari ortogràfic" i la "Gramàtica".
L'any 1932, es publicava el "Diccionari general de la llengua catalana", l'obra prèvia al DIEC que aconseguia unificar l'ortografia, depurar el lèxic, fixar la gramàtica i introduïa neologismes.[3]
Durant la dècada de 1980 els autors i escriptors catalans van començar a demanar una revisió del diccionari a l'IEC perquè consideraven que la llengua havia evolucionat força des de l'època de Fabra.
A finals de l'any 1992, des de l'IEC sorgí la preocupació per publicar un nou diccionari normatiu. Així doncs, de seguida es començà el projecte que es veié finalitzat amb la primera edició del diccionari; que es va publicar el setembre del 1995, després de 12 anys d'espera.[4] Poc després se'n van fer dues reimpressions amb addicions, modificacions i supressions d'uns quants mots.
El dia de Sant Jordi de 2007 va sortir la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana. El projecte “DIEC2” va ser coordinat pels filòlegs Joan Martí i Castell, Carles Miralles i Solà i Joaquim Rafel i Fontanals. El nombre d'accepcions va pujar de 120.000 a 132.460, s'ha aspirat a una neutralitat ideològica i un eixample considerable del lèxic tècnic.[5] Junt amb la nova versió paper de 2007, també va publicar-se al web amb consulta gratis. Ambdues edicions tenen un èxit: 17.000 exemplars del llibre i 644.352 consultes a internet van comptar-se en només dos mesos després de la seva parució.[6]
Enllaços externs [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ ,'Diccionari de la Llengua Catalana, «Introducció», pàgina XXII
- ↑ Antoni Ferrando Francés iMiquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Volum 20 de Biblioteca Oberta, Barcelona, Editorial UOC, 2011, pàgina 503, ISBN 9788497883801
- ↑ «Distinció merescuda: El govern de la Generalitat concedeix la medalla d'or, el seu màxim guardó, a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'Abadia de Poblet» El Punt Avui, 1 de setembre de 2010, pàgina 29
- ↑ Ignasi Aragay «L'Institut reescriu la seva bíblia.L'IEC aspira a girar full a la polèmica amb la segona edició del 'Diccionari', al qual ara ha incorporat milers de novetats», Avui, 27 de març de 2007, pàgina 37
- ↑ Ignasi Aragay, «644.352 consultes al DIEC2 per Internet», Avui 30 de maig de 2007
